Després de la decisió d’ETA d’abandonar la lluita armada, sorgeixen nous reptes per a una política lliure de tensions. Elkarbizi (trobada) és una plataforma ciutadana que treballa a nivell local per construir una convivència basada en el diàleg, la llibertat i la reconciliació.
El 2011, ETA pren la decisió d’abandonar la lluita armada; no obstant això, no desapareixen les dificultats per desenvolupar una política lliure de tensions, de dificultats i plena d’incerteses per dialogar amb llibertat, acceptant l’altre tal com és.
Condicionada per l’abandonament de la lluita armada per part d’ETA, es produeix una nova etapa en la història de la societat basca. Es comença a veure la llum, es va obrint un camí cap a la Pau i amb això se situa en primera línia l’agenda de problemes que va deixar la seva absència. El llegat de la violència es tradueix en un conjunt de problemes greus encadenats al passat que incideixen negativament en el present i en el futur. Es tracta de qüestions pendents de gran complexitat: la resposta a les necessitats i drets de les víctimes, la gestió de la memòria, les esquerdes en la convivència o la situació dels presos i els seus familiars entre d’altres. Des d’aquest punt de vista, alguns membres del grup del Moviment Polític per la Unitat (MPpU) d’Euskadi pertanyents a la comarca de Buruntzaldea, juntament amb altres persones de la mateixa comarca (que envolta la ciutat de Sant Sebastià i que comprèn els pobles d’Astigarraga, Hernani, Urnieta, Andoain, Lasarte-Oria i Usurbil) vam decidir emprendre una iniciativa cívica sota el nom d’Elkarbizi (trobada). Aquesta plataforma ciutadana té com a objectiu promoure la convivència i treballar per la Pau.
I, per què precisament en aquesta comarca? Buruntzaldea ha estat molt castigada per l’activitat terrorista, tant del Batallón Vasco Español (BVE), de la Triple A, dels GAL, com d’ETA. Aquests actes inclouen una sèrie d’assassinats, així com la col·laboració de l’esquerra abertzale a través de la implantació de la violència de persecució i de la socialització del patiment. Per aquest motiu, i considerant que alguns ajuntaments recolzats per la Diputació Foral de Gipuzkoa, que està en mans de l’esquerra abertzale des del 2011, han posat en marxa taules i grups de treball en favor de la convivència, decidim prendre part en aquest tema.
QUÈ ENTENEM PER CONVIVÈNCIA
Però quan es parla de la convivència, què entenem? En què es fonamenta?
Per a alguns, la convivència s’ha de basar en l’excarceració dels presos d’ETA i el retorn a casa de tots els que han fugit, mentre que, per a d’altres, s’hauria de fonamentar en la persecució de qualsevol expressió en contra de les víctimes que pugui ser nociva.
Nosaltres creiem que la convivència s’ha de basar en un punt de vista humanitari tant pel que fa a la situació dels presos, com a la de les víctimes, però aprofondint en el problema social creat després d’anys de violència política.
Preocupats per aquesta situació, vam posar en marxa la plataforma ciutadana Elkarbizi, una iniciativa cívica quals té per objectiu anar elaborant una opinió a favor d’una convivència lliure partint de:
a.- Reflexionar i opinar participant en taules, grups de convivència locals i mitjans de comunicació.
b.- Capacitar els nostres membres i formar a totes aquelles persones interessades en el tema.
La convivència es desplega i transforma des de baix cap a dalt.
UN DECÀLEG
El 2014 vam donar a conèixer públicament la iniciativa Elkarbizi amb una carta fundacional basada en el següent decàleg:
1.- Tot i que ETA hagi declarat el cessament de la violència, encara hi ha molta feina per fer en el procés d’una reconciliació que ens porti cap a la pacificació; per sanar les ferides que anys de agressions violentes han ocasionat a la convivència. Amb aquesta finalitat, cal que tots els autors de la violència reconeguin la injustícia del dany causat i assumeixin la responsabilitat que els correspon.
2.- Així mateix, hem de treballar perquè, en endavant, totes les persones del nostre entorn tinguin garantides la llibertat i la seguretat que els corresponen. Això exigeix centrar-se en la reparació de la convivència malmesa, en no poder mantenir aquelles degudament salvaguardades. Ja és hora de construir una convivència normalitzada i de fixar de manera responsable les condicions mínimes que necessita.
3.- Si volem avançar en matèria de convivència, és imprescindible començar des d’un punt de partida sòlid. Queda clar que cal estimular la participació ciutadana. La convivència es desplega i transforma des de baix cap a dalt, a mesura que evolucionen la conducta i les relacions entre la gent corrent.
4.- Les relacions entre els veïns es viuen de manera oberta. Per això, s’ha d’exigir que la feina per una convivència saludable es faci amb transparència. No ens podem quedar passius a l’espera dels resultats que s’obtinguin d’acords cuinats en fòrums tancats.
5.- En aquest sentit, les accions i decisions de les institucions locals influeixen en el moment d’animar la participació dels veïns. D’aquí que les autoritats municipals i alguns col·lectius socials hagin posat en marxa iniciatives reconstructives de la convivència.
6.- Per a nosaltres, és indispensable que aquestes iniciatives es desenvolupen en un marc humà i cívic. Un marc com el que s’ha determinat en els principis acordats pel Parlament Basc.
7.- Com ja es conegut, a aquest acord parlamentari se l’ha denominat sòl ètic. Cal que ens fixem en el doble significat d’ aquest concepte. Indica, en primer lloc, que la convivència precisa d’un mínim compartit. I adverteix, en segon terme, que aquest codi ètic s’ha d’establir en el mateix lloc -el sòl- on es desenvolupen les relacions cíviques quotidianes; sobre el paviment dels nostres carrers i barris; en els àmbits del lleure i el treball, alhora que a les botigues i tavernes…
8.- El sòl ètic, per tant, s’hauria d’estendre als mateixos llocs en els quals durant anys s’han sembrat i propagat l’odi i la venjança, de tal manera que aquests comportaments detestables desapareguin definitivament.
9.- És inconcebible la convivència sense el respecte al desacord. És inacceptable voler utilitzar aquest desacord per aguditzar una confrontació que busca excloure o destruir els discrepants, tal i com els violents han intentat fer en el passat. Pensem que, en la mesura que s’estabilitzi una convivència sana i cívica, l’ús o l’exaltació de l’amenaça o la violència serà cada vegada més inútil i marginal.
10.- Finalment, la convivència no és una situació d’absència de normes. És important organitzar les relacions entre veïns, i per això s’han de fixar normes de protecció a la vida, la llibertat i el patrimoni de les persones, assegurant que aquestes normes es compliran. D’una convivència normalitzada se n’espera que obri espais en els quals el veïnatge i les institucions públiques cooperin a l’hora d’aplicar les normes que garanteixen la protecció de les persones i els seus béns.
Ja que vivim en una època d’expectatives que no volem deixar passar, i coneixent la importància que per a la nostra societat tenen els reptes explicats, els que ens identifiquem amb aquest document manifestem la nostra disposició a defensar als nostres pobles la normalització de la convivència sobre les bases del decàleg.
És inconcebible la convivència sense el respecte al desacord
UN PLA
Un cop ens vam fer conèixer, vam posar en marxa un pla d’actuacions i de formació.
Vam començar per la commemoració del Dia de la Memòria instaurat pel Govern Basc en record de les víctimes cada 10 de novembre. Per això, realitzem una convocatòria pública anual davant l’escultura anomenada Askatasuna (Llibertat) a Andoain. Posteriorment, vam realitzar més d’una dotzena de conferències que es van desenvolupar en diversos pobles i van tractar temes de gran actualitat, com el paper dels mitjans de comunicació i l’art, el context cultural i les diverses experiències locals sobre convivència. Esperem que aquests temes de gran actualitat ens il·luminin i ens ajudin en el nostre recorregut en favor de la convivència dels nostres pobles i en la defensa dels drets humans de totes les persones, la justícia, la veritat, la memòria i la Pau. Sempre advoquem per l’ús del diàleg, la fraternitat i la recerca de l’acord.
Autor: Mikel Arregi
Implicat en la política municipal d’Andoain durant gairebé 30 anys, dels quals més de la meitat com a regidor del PNB. Participa al Moviment Polític per la Unitat (MPpU) i sempre ha
treballat per la pacificació, la concòrdia i la convivència democràtica,
estant al costat dels que pateixen més.
Aquest article ha estat publicat al número 195 de Ciutat Nova: On és la pau?
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg