D’aquí quatre dies, l’estiu donarà pas a la tardor. Un curs en porta un altre. Tot va girant i, sense adonar-nos-en, tanquem la pausa estiuenca per donar pas a nous episodis de l’aventura Ciutat Nova. Bé, potser no és del tot una aventura, però sí un camí apassionant, farcit de sorpreses, reptes, desafiaments i troballes difícils d’imaginar per avançat.
És així com ens sentim a l’inici d’aquest segon any del nou projecte Ciutat Nova. Il·lusionats com el primer dia i, alhora, conscients que entrem en un tram del camí que exigeix consolidació, perseverança i recerca contínua de les novetats que la nostra vara de saurí – ara, un xic més experimentada – va detectant sense aturar-se. Un camí que, per ell mateix, va descobrint nous encreuaments, noves opcions, noves sendes que cal explorar. Un camí que s’eixampla i s’estreny al mateix temps, simultàniament puja i baixa, mentre dona voltes i avança alhora. Un camí, amb un objectiu clar i definit. Un objectiu que només s’assoleix si pel camí ens adonem que cada cop som més, més diversos, més plurals. Si pel camí ens anem fent conscients que sabem què volem, però anem construint, amb uns i altres, el com arribar-hi.
Aquests curs, el castell ha d’anar pujant pisos. Això només serà possible amb una pinya ben nombrosa, forta, robusta, cohesionada, àmplia, oberta. Una base que sosté la feblesa de la construcció. Encoratja, dona forces, aporta energia, seguretat, saviesa, experiència. Aporta nous vincles, noves relacions, nous horitzons. Eixampla cada cop més la mirada, permet arribar cada cop a més persones, engrandeix els cercles, esborra els límits i incorpora una diversitat cada vegada més diversa. Només així l’anxaneta, un més de la colla, farà l’aleta i amb aquest gest, provocarà que molta gent aixequi la mirada. Una mirada que, cercant l’anxaneta, trobarà el blau del cel, els espais oberts i l’esperança de construir plegats.
Serveixi doncs, aquest inici de curs, d’invitació gens formal però de cor, a fer-vos partícips d’aquest camí que Ciutat Nova proposa. De formar part d’aquesta pinya, d’aquesta base, d’aquests pisos que van pujant i es van consolidant, de ser-ne l’anxaneta. Tothom de qualsevol edat, en qualsevol lloc, en tota mena de situació, pensi com pensi, cregui el que cregui, és portador d’una inestimable experiència vital. Tothom pot contribuir, si ho vol, a eixamplar aquest camí que vol reforçar els vincles entre les persones. Que vol contribuir a fer-nos conscients que la vida només es pot entendre en relació amb les persones que ens envolten. Un camí que vol aportar el seu granet de sorra per tal que el desemparament que experimentem trobi aixopluc en la comunitat de persones que se saben juntes. Un camí que vol ajudar a transformar la indiferència en cura, la fredor en relació i el conflicte en una oportunitat de trobada. Som-hi!
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg