Hi ha coses que no te les diu ningú, però les intueixes. I ho fem perquè d’alguna manera l’experiència ens ho confirma. Una d’aquestes intuicions és la següent: l’egoisme i la salut mental no s’avenen gaire. Com si estessin en raó inversa. És a dir: a més egoisme, menys salut mental; a més generositat i més altruisme, més salut mental.
Si som observadors, veurem en les persones que tractem un autèntic mosaic de temperaments diferents. Des d’aquells que són pur egoisme, passant pels del «ni fu ni fa», o pels més generosos, fins a aquells que fan de l’altruisme la seva forma de vida. Si ens hi fixem, veurem que l’egoisme va lligat a la desconfiança, a la por, als enfrontaments, al mal humor… mentre que la generositat va lligada a la confiança, a la facilitat per compartir i per donar, va lligada també a la tolerància i al diàleg, a l’alegria i el bon humor.
La doctora Carolyn Swartz el 2003 va publicar a la reconeguda revista científica Psychosomatic Medicine les conclusiones d’una interessant recerca feta entre més de 2.000 persones. El resultat d’aquet treball és prou clar: les persones altruistes estaven mentalment i físicament molt millor que les egoistes. Aquest treball també va confirmar que un comportament prosocial d’ajuda i cooperaciació amb els altres posa en marxa uns sistemes cerebrals lligats a l’estabilitat i a la gratificació, mentre que les actituts egoistes i antisocials generen sentiments de desconfiança, de culpa, de vergonya i de neguit.
El filosof Shopenhauer, va dir que tenim una doble subjectivitat: la del jo com a individu i la del jo com a espècie. El jo com a individu mira per sobre de tot la supervivència de la persona. Tots els seus projectes i objectius busquen la subsistència, ni que sigui a costa dels altres. En canvi, en el comportament del jo com espècie, la visió s’amplia: veiem com una mare, sense pensar-s’ho gaire, sacrifica el seu cos, el seu descans, el seu temps, la seva son… ho sacrifica tot pel seu fill. Si no fos per aquest acte de generositat, en pocs anys l’espècie desapareixeria. Els experts del genoma humà afirmen que el nostre codi genètic té unes seqüències responsables de les actituts del jo individual i unes altres que defensen el jo col·lectiu. Una part de l’una i de l’altra són ambivalens… És a dir: podem refermar el nostre egoisme o la nostra generositat, segons exercitem un hàbit o un altre. Ser solidaris i generosos ens fa sentir millor amb els altres i amb la nostra conciència. Ara sabem, que també és bo per a la nostra salut física i mental.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Acerca del autor
Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.