Insòlit perdó
El perdó és una expressió privilegiada de la bondat humana i una eina bàsica per a la convivència. A vegades, pren trets gairebé heroics. És cert que una flor no fa estiu, però esperona el creixement d’altres flors.
Escriure la teva història
Temps de roses i llibres: Sant Jordi. En aquesta diada, Ciutat Nova us ofereix en primícia una història que trobareu al número de primavera que és a punt d’arribar a les llars dels subscriptors. El somni d’un noi que volia ser escriptor…
Política, quina política?
La política és cabdal per a resoldre les dificultats de convivència que qualsevol societat pateix en major o menor grau. Cal un canvi de paradigma de la política ja que la versió actual es manifesta impotent per a construir una unitat que sigui veritable relació entre diversitats.
Del 155 al 387?
155 i 387, una relació numèrica que serveix a l’autor per oferir una reflexió i una proposta de desllorigador de la situació conflictiva entre Catalunya i Espanya. Un camí d’equilibri sincer i generós entre drets i deures.
Coses noves i coses velles
Fórmules noves per a resoldre nous reptes. La innovació que s’encamina al bé comú, a vegades, troba les seves arrels en principis antics, universalment vàlids.
Gina Oller
La Gina és biòloga especialista en fertilitat femenina. M'espera amb una fumejant tassa de te a la seva consulta del carrer Balmes. M'espera, a més, amb un somriure i simpatia, amb alegria, amb energia. Em contagia i xerrant amb ella m'alegro que existeixi, que un bon...
Coltan, l’or negre
Uns metalls necessaris per al consum tecnològic desorbitat d’una part del planeta, a costa de la vulneració dels drets humans en els països on es concentren les principals reserves de coltan
Compassió i fraternitat
Sense la compassió, l’odi fa estralls i ens porta els resultats que ja preveia Gandhi: ‘amb l’ull per ull, només s’aconsegueix que el món sencer es quedi cec’. Una societat fraterna necessita la compassió.
Entrevista a Pere Camprovin
En Pere ho té tot molt clar i ben apamat. És enginyer. Aquesta estructuració, però, està al servei d’una passió, d’una emoció col·lectiva que es desferma quan s’ha aixecat un castell humà. Parlant amb ell és impossible separar el que el que és en Pere, del que és la colla.