Què és? Un mineral compost de dos metalls, la columbita i la tantalita.
Quines propietats té? Molta superconductivitat, suporta temperatures altes, una gran capacitat per a emmagatzemar electricitat i és resistent a la corrosió. A l’era digital en què vivim això es tradueix en un ús omnipresent a les nostres vides en microprocessadors, bateries, microcircuits, condensadors de mòbils, videoconsoles, ordinadors, càmeres digitals, pantalles de plasma, GPS, automoció, airbags, míssils balístics, armes per control remot i un llarg etcètera.
D’on s’obté? El 75% de les reserves mundials es troba a la República Democràtica del Congo (RDC) i la resta al Brasil i Austràlia, entre d’altres. La RDC també és un gran productor mundial de coure, cobalt, or, diamants, zinc, cassiterita, wolframita, cautxú, ivori, or, urani, gas metall, petroli i diamants, etc. És l’exemple per excel·lència del què s’anomena “escàndol geològic”. Cal remarcar que des del 1998 fins al 2007 hi va haver 5.400.000 morts, sense tenir en compte la Primera Guerra del Congo. Sens dubte, és la guerra més mortífera després de la Segona Guerra Mundial. I les xifres continuen augmentant, superant ja els 6.000.000 de morts, i és que l’espoli dels recursos naturals manté latent aquest conflicte armat.
El trajecte. A les mines les condicions de treball són: explotació d’adults i d’infants, dones embarassades, temperatures elevades, esgotament físic, etc. 
Segons la Cort de Justícia Internacional, des de Nuremberg, de 1945, i més tard a l’estatut de Roma de 1998, el pillatge de guerra, el saqueig de recursos naturals, l’assassinat, els maltractaments, els treballs forçats de les poblacions civils o devastacions no justificades per les exigències militars es consideren crims de guerra. Un cop s’ha extret el coltan de les mines, passa a mans de transportistes que el carreguen a pes, entremig de zones boscoses o selvàtiques molt denses fins arribar a les cases d’intercanvi, els comptoirs d’achat. Aquestes cases d’intercanvi estan controlades per rebels i estructures militars que en treuen profit i financen la guerra, fins i tot amb coneixement de l’administració pública. L’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL), l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA) d’Uganda o Al-Xabab de Somàlia estan finançant una part de les seves activitats gràcies al tràfic i a l’explotació il·lícita de recursos naturals. Així, les milícies exporten el material il·legalment en vaixell, avió o per carretera amb companyies internacionals de transport cap als països de trànsit: Ruanda, Uganda i Burundi. Cal tenir en compte que la RDC té el 55% del bosc tropical mundial en els seus 2.400.000 km2 de territori dels quals 9.000.000.km2 són fronterers amb nou estats. Aquestes característiques en dificulten la traçabilitat. Després del blanqueig, el coltan s’exporta fins a la Xina o Malàisia, on es processa a refineries. Un cop fos, ja és impossible distingir-ne l’origen. A continuació, es ven a empreses electròniques. I aquestes últimes, venen els productes finals a multinacionals perquè arribin a les botigues i centres comercials occidentals i, en última instancia, al consumidor.
Conseqüències. Violacions flagrants dels Drets Humans, del Dret Internacional i de la Convenció de Ginebra. Especialment per la dona, ja que el seu cos s’utilitza com a arma de guerra: assassinats, mutilacions i 100.000 violacions a l’any. A nivell sanitari (malalties, epidèmies, trastorns psicològics), educatiu (disminuint la taxa d’escolarització o d’alfabetització) o mediambientals (desforestació o caça furtiva d’elefants o goril·les en vies d’extinció a causa de la fam dels “treballadors” en règim d’esclavitud. Al 2015, hi va haver 248.000 persones refugiades i 2.756,600 de persones desplaçades. Fins al gener de 2018, la situació ha empitjorat fins a assolir unes 540.000 persones refugiades i 4.500.000 desplaçades.
Conclusions. Aquestes són algunes de les conseqüències del nivell de consum desbordat a nivell mundial, però especialment occidental, que alimenten l’actual paradigma de governança capitalista a partir d’una economia política de guerra ferotge que crea desigualtats Nord-Sud cada cop més prominents, a base de plans de reajustament, deute públic i, consegüentment, estats fallits. En d’altres paraules, estats summament rics com la RDC es veuen immersos en projectes aliens que els condemnen a l’empobriment mitjançant el despotisme i l’espoli dels seus recursos. Cal presentar, documentar, actualitzar i contrastar els escenaris tants cops com calgui per a frenar aquest joc amb dimensions “glocals”, és a dir, un entramat de rivalitats tant a nivell local com global o internacional. Hi ha molts actors: la població civil congolesa, multinacionals, governs, exèrcits, empreses de seguretat, milícies, grups rebels, Nacions Unides, però sobretot nosaltres, els protagonistes que fem girar tota la maquinària. Es tracta, per tant, d’un conflicte perpetuat i clarament ignorat per nosaltres i fins i tot pels congolesos que participen en el negoci o febre del coltan, que, de vegades, també en desconeixen el seus usos. Les grans guerres del segle XX s’han abastit amb les produccions d’aquest país dels Grans Llacs, i ara també abasteix el boom tecnològic d’aparent interconnexió entre les persones.
Per saber-ne més:
Sobre l´autor
Inquieta, compromesa, apassionada... Casa seva és el món. Escriu sobre el terreny, plasmant en paraules les petjades que la realitat, no sempre justa, li deixa a l’ànima.