Per no deixar-nos enlluernar pels líders més cridaners, és bo que ens preguntem on rau la grandesa d’un gran lideratge. Els exemples d’aquest article ens hi ajuden.
Un lideratge pot ser més o menys útil, eficaç, influent. Qüestió més important és si aquest lideratge és o no benèfic, l’adequació i la bondat de la proposta. Reconeixements i productivitats tenen a veure amb l’èxit del líder, no pas amb la seva qualitat moral ni amb el valor real d’allò que propugna. Per això convé reflexionar sobre on rau la grandesa d’un lideratge i no deixar-nos enlluernar per aquells que acaparen altaveus i púlpits, que encapçalen els noticiaris i reben títols i honors. I és que esdevenir líder és molt temptador, si no que li diguin al bo de Jesús, el messianisme del qual va provar de corrompre el mateix diable oferint-li poder sobre tots els reialmes del món (Lc 4, 1-13). Així les coses, ens farà bé recordar mitja dotzena de vells i bells lideratges: punts de referència, en aquesta babel d’influèncers de la banalitat,dirigents venuts i capitosts perversos.
HEL·LENISME: La Grècia d’Ulisses, qui, sota l’empara d’Atena, deessa de la saviesa, retorna a Ítaca sortejant la mala bava del ciclop i l’encís de les sirenes. Un lideratge curull de seny, enginy i prudència. El mite grec de Faetont ho il·lustra perfectament: el desgavell que s’esdevé quan qui pren les regnes (d’un carro, però també d’un país, una institució, una família…) és irreflexiu, un cap verd. També la Grècia de Sòcrates, qui defensà l’amor a la veritat davant de la persuasió interessada dels sofistes, experts en llustrosa retòrica. El lideratge, doncs, del filòsof veritable, de reflexió serena enmig de crits, sermons i arengues, que ens il·lumina com un far davant demagògies i mistificacions; el lideratge del saber i la consciència enfront de l’assumpció acrítica i sectària.
LA TRADICIÓ JUEVA: Moisès va mirar de justificar com va poder les seves poques ganes d’anar a veure el faraó. No era pas cap gran negoci liderar un poble vel·leïtós, desagraït i repelós bo i travessant un senyor desert. Un poble que, quan aniran mal dades, s’impacientarà, protestarà i s’entretindrà amb succedanis de l’Altíssim. Perquè la fidelitat a Déu no sempre és plaent, atès que lluny de satisfer els capricis humans, imposa deures a qui li obre el cor: el de defensar la justícia i la llibertat, el d’acollir els necessitats (Ez 22, 29), el de confrontar els governs corruptes (Jr 22, 13-19), el de denunciar la perversió de la religiositat (Is 1, 10-17), el d’animar a la conversió i anunciar un altre món possible (Is 32, 15-20). Un Déu que no atorga privilegis, sinó responsabilitats, que no dona poder, ans crida a servir amb saviesa benvolent (Sv 7, 22-23). Veus profètiques que amb aquesta inspiració han continuat ressonant més enllà del judaisme, fins al dia d’avui: Pere Casaldàliga, Leonardo Boff...
EL JAINISME: Aquesta religió índia té com un principi suprem l’ahimsa (no-violència), que comporta el conreu de valors com la pau i la compassió envers la resta d’éssers vius. Per això, impulsa pràctiques com el vegetarianisme i també està darrere de l’anekantavada, la idea jaina segons la qual el nostre coneixement sols pot ser parcial i ningú posseeix la veritat absoluta, motiu pel qual cal respectar totes les opinions. Sempre fidel a l’ahimsa, un valor que considerava comú a totes les religions, Gandhi liderà el moviment d’independència de l’Índia del poderós imperi britànic. Els seus mètodes de desobediència civil no violenta radical van inspirar líders occidentals cristians com Martin Luther King, Lanza del Vasto, Lluís Maria Xirinacs… L’ahimsa inspira, de fet, tots els missatgers de la pau d’ahir i d’avui, com el de l’activista ambiental Jane Goodall. Bons lideratges: pacífics, coratjosos i conciliadors.
EL TAOISME: Aquesta tradició xinesa es basa en el Daodejing, obra atribuïda al misteriós savi Laozi. Per a ser un bon líder cal romandre en harmonia amb el Tao, en el camí de la virtut. I això implica, per exemple, esperar pacientment, sense empènyer el curs natural dels esdeveniments amb esforços inútils, així com creixen les plantes; obrar sense esperar recompenses, uns resultats precisos o tenir-ho tot controlat; ser espontani, prestant més atenció a la intuïció, no sols a la ment lògica; caminar al costat o darrere, fins i tot passant desapercebut, i no pas al davant, exhibint-se i atribuint-se els mèrits dels èxits; ser suau, adaptable i flexible com les plantes en néixer o com l’aigua. Un lideratge, doncs, seré, discret, delicat i equànime.
L’UBUNTU: Aquest principi tradicional propi de l’Àfrica austral va ser més àmpliament conegut al nostre món des de la transició democràtica a Sud-àfrica, amb els lideratges de Nelson Mandela i Desmond Tutu. El terme Ubuntu, de les llengües zulú i xosa, significa “Jo soc el que soc per allò que tots som”. És, doncs, una actitud i alhora una norma ètica caracteritzada per un profund sentiment de pertinença a la comunitat; la disponibilitat envers els altres, el suport mutu; el rebuig a qualsevol mena d’humiliació, opressió o menyspreu de l’altre; l’esperit de reconciliació, la capacitat de perdonar, d’escoltar, conèixer i valorar, fins i tot els que em volen mal; el fet de cercar la felicitat de tots i no sols la pròpia, en fi, d’anar junts, de la mà.
LA HAUDENOSAUNNE: Molts de pobles indígenes, com la confederació de les sis nacions iroqueses, mantenen una visió del món, uns valors i uns sistemes de governança que han superat la prova del temps en harmonia amb la natura. En els iroquesos, el lideratge és col·lectiu, format per consells d’ancians, homes rectes i savis que han estat escollits per consells d’ancianes. Les decisions es prenen sempre lentament, escoltant-se pacientment en profunditat, per aplicar a cada cas concret uns principis profunds de la seva Llei Sagrada, els quals defineixen responsabilitats envers no sols la comunitat humana, sinó també no humana, de present, passat i futur. Un d’aquests principis és que tota decisió ha d’orientar-se al bé de la setena generació. La no aplicació curosa d’un principi és motiu de ser exclòs del consell de govern. Una veu, un lideratge, l’indígena, fonamental com a exemple de custòdia amorosa i gestió responsable, curosa i resilient de la vida pròpia i la dels éssers que la sostenen, materialment o espiritual.
La Natura com a mestra i guia suprema
Sí, la Natura com a mestra i guia suprema, sense consideració a la qual, qualsevol lideratge humà, per encertat que sigui, serà problemàtic en tant que descontextualitzat i parcial. Dit a l’inrevés: no pot haver-hi lideratge del tot exemplar si no escolta i respecta les forces superiors sota les quals tota manifestació de la realitat té lloc, si no s’adreça a la veneració i cura de la xarxa de la vida -cada vegada més amenaçada-, si no subordina a ella tot propòsit i tota acció. En aquest sentit, podem recordar Raimon Panikkar quan ens deia que cal ecosofia, la saviesa primordial de la Terra mateixa de la qual l’home n’és intèrpret, una saviesa que ha d’escoltar amb amor per aprendre a viure bé. Un capteniment, aquest, ensems ancestral i transcultural que cal entendre, ferm i humil alhora, basat en una actitud del servei del bé comú i de l’ésser humà en tota la seva completesa.
Sapiguem reconèixer els lideratges fidels als ideals més nobles
En definitiva, confiem i sapiguem reconèixer-los, perquè sempre hi ha lideratges fidels als ideals més nobles, lideratges entusiasmats i responsables, que preserven l’harmonia en romandre alineats (inspirats, ungits, ordenats, sotmesos, units…) amb el més gran, més bell, més bo, més ver, més sant. Lideratges com el dels mestres sufís, cordials, d’esforçada puresa, sense ego; lideratges sacrificats, instruments per conduir-nos vers (elevar-nos a, oferir-nos refugi en) una vida més autèntica i joiosa; lideratges previsors, il·luminats per l’esperit de saviesa, compromesos en cos i ànima amb la justícia social, la pau i la concòrdia; lideratges íntegres, però amables, discrets, però lluminosos, impremeditats, però diligents; lideratges que se sàpiguen i es comportin com a fills de la Terra.
Aquest article ha estat publicat al número 194 de Ciutat Nova: Líder de qui?
Sobre l´autor
Promovem els valors immaterials de la natura.