A vegades, passem períodes complicats, les emocions estant com una muntanya russa, cal fer front a moltes situacions estressants. Quan retorna la calma, és l’hora d’anar recapitulant sobre què és el que m’ajuda en períodes així. En aquest sentit, vull destacar dos ‘recursos’: escriure i conversar.
Soc una ferma defensora dels beneficis d’escriure, que són molts: emocionals i també sobre la salut física (Jarque, 2013). Fa un cert temps, vaig escriure una entrada donant resposta a per què escric un blog i en ella hi deia: “En el moment que més he escrit ha estat en els creuaments de camins. (…) Si durant un temps deixo d’escriure, ho trobo a faltar, i quan ho reprenc és com tornar a casa, com trobar de nou el rumb” (Echaniz, 2020). En les formacions sobre intel·ligència emocional que solem donar el meu amic Rogelio i jo, acostumem recomanar un exercici, el diari emocional.
Contingut: Durant 21 dies seguits anotar diàriament, al menys, dues emocions positives (agradables) que s’hagin viscut i la situació o fet que les ha provocat. És important que siguin situacions concretes i que s’intenti encertar en l’emoció viscuda. És recomanable fer-ho en acabar el dia i anotar-ho en un quadern. Al començament pot costar expressar l’emoció perquè el vocabulari emocional no acostuma a ser massa ampli. També poc costar de trobar emocions positives. Si ens passa això, podem tornar a llegir els dies anteriors. La raó de fer-ho durant 21 dies és perquè sembla ser que és el temps mínim necessari per desenvolupar o canviar un hàbit.
Objectiu: Aquest exercici serveix per conèixer-nos millor, per ajudar-nos a desenvolupar la nostra intel·ligència emocional; per conèixer quins fets i situacions ens resulten agradables; per desenvolupar el nostre optimisme, etc.
Variants: Es pot fer o posar en comú amb fills o filles; amb la parella; amb persones de confiança…
El segon recurs és conversar… sense traves, sense límits, de forma profunda, a cor obert i fins i tot, encara que pugui semblar una paradoxa, també pot ser en silenci: amb la mirada, amb un gest, fonent-nos en una abraçada reparadora… Hi ha un concepte molt interessant de Marian Rojas-Estapé, psiquiatra i escriptora, les persones vitamina: “El millor antídot al patiment i al dolor és l’amor. És sentir-se estimat, és sentir que no estàs sol. Aquesta sensació de soledat no buscada, aquesta soledat involuntària, és una sensació terrible per a la psique, per a la ment i per al cor. Per això, en moltes ocasions quan un està sol, tenir algú, una persona “vitamina”, una persona que et doni suport… Una persona que t’escolti, que no et jutgi, que t’entengui, a la que li expliques una cosa i automàticament et fa sentir més bé… Que tan és si fa un any que no la veus, que saps que amb aquesta persona les coses són molt més senzilles” (AprendemosJuntos, 2021). Si alguna cosa m’ha estat útil durant aquest temps, i moltes altres vegades, són les trobades i les xerrades amb les meves persones vitamina. Són com un bàlsam per a mi.
Busca els teus recursos per als moments difícils. Et convido a reflexionar sobre qui són les teves persones vitamina i a ser tu també persona vitamina per a d’altres persones. I per què no, a escriure el què vius i compartir-ho.
Referèncias
- AprendemosJuntos (2021, 13 septiembre). Versión Completa. La neurociencia de las emociones. Marian Rojas-Estapé, psiquiatra y escritora [archivo de vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=TjqrualxgkI
- Echaniz, Arantza (2020, 13 enero). ¿Por qué escribo en un blog? https://echanizbarrondo.blogspot.com/search?q=por+qu%C3%A9+escribo+en+un+blog
- Imasaasesoressl (2021). Las personas vitamina. Dra. Rojas Estapé [archivo de vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=550efADZ644
- Jarque, Jordi (2013): “Los beneficios de escribir tu diario”. La Vanguardia, 20 de septiembre. http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20130920/54389788499/los-beneficios-de-escribir-tu-diario.html
Aquest article ha estat publicat en el blog de Inteligencia Emocional d’Eitb i també en el blog de l’autora Querer es poder… Creer es crear
Sobre l´autor
Enamorada de la vida i de la meva professió, professora d'ètica a la Universitat de Deusto. Mare vocacional. Amiga dels meus amics. Compromesa per fer del món un lloc millor per a tothom.