L’Associació Viktor E. Frankl de València
Després d’afrontar les seves pròpies pèrdues encara sent jove, en José Luis va decidir encaminar la seva vida a alleujar el patiment dels altres. Al seu ofici d’oncòleg va afegir-hi la vocació per la logoteràpia amb l’associació Viktor E. Frankl de València, que va fundar ell mateix fa més de 20 anys.
“Soc metge oncòleg, tinc 38 anys d’experiència, i l’acompanyament al final de la vida forma part de la meva feina quotidiana amb pacients de càncer, i també el dol anticipat dels familiars davant la mort propera. Quan vaig començar els estudis de medicina volia investigar sobre el càncer al laboratori, per descobrir una cura. Quan feia el tercer curs, la meva mare va morir sobtadament i, sis mesos més tard, la germana de la meva xicota, amb 25 anys, moria de càncer. El patiment que em van provocar aquestes experiències va canviar el rumb de la meva vida, ja que no trobava respostes al laboratori. Vaig decidir dedicar-me a tractar pacients, a la medicina clínica, donant alguna cosa més que quimioteràpia o radioteràpia, mirant de cara el patiment i la mort per trobar-hi un sentit.
Al laboratori no hi trobava respostes
En Carlos era un pacient meu i el vaig tractar de càncer, creant una relació personal amb ell i la seva família. Quan la malaltia va arribar a la fase final, vaig poder acompanyar-los i ajudar-los a acceptar el fet inevitable, evitar l’angoixa i completar aquesta experiència amb serenor. El seu cunyat, psicòleg, va valorar la meva manera de tractar-los i em va convidar a constituir, juntament amb altres professionals, l’Associació Viktor E. Frankl, “per al suport emocional i la recerca de sentit en la malaltia, el patiment i davant de la mort”. El nom el vam prendre del psiquiatre vienès que va estar en diversos camps de concentració i va escriure el llibre L’home a la recerca de sentit, on explica la logoteràpia o teràpia de sentit.
Frankl afirma que, davant de qualsevol situació a la vida, per dura que sigui, és possible trobar sempre un sentit. I va comprovar que se’ns pot arrabassar tot, la salut, les possessions, el treball, la llibertat, però ningú no em pot treure la decisió l’actitud que trio per viure aquesta adversitat. Aquests principis ens van semblar la raó de ser de la nova associació, el patiment i la proximitat de la mort només es pot afrontar amb l’actitud adequada, de lluita mentre es pot canviar alguna cosa, d’acceptació, (no pas resignació), quan el patiment és inevitable..
Vàrem començar a fer cursos, xerrades i conferències per aprendre els uns dels altres i aprofundir en la formació de l’acompanyament i el dol. Però ja des de l’inici algunes persones ens demanaven ajuda per alguna pèrdua vital important, i per això vàrem començar a fer assistència d’orientació, per tal d’afrontar el patiment i el dol. A poc a poc van sorgir tallers d’autoajuda per la pèrdua d’un ésser estimat, de mindfulness, de familiars de pacients amb càncer… Ja hem celebrat 20 anys d’existència i hem acollit, escoltat i acompanyat a milers de persones, convidant-les a triar la seva actitud davant del que és inevitable, a viure el nou present, a començar a reconstruir una nova història, a transformar i transcendir el patiment, a buscar un sentit i anar més enllà.
La Conchín va perdre el fill en un accident de trànsit. Va assistir als tallers de dol de la nostra associació i explica que “el meu marit i jo vam parlar serenament i ens vam preguntar de quina manera el nostre fill hagués volgut que estiguéssim i que visquéssim la vida, així que ens vam posar a aplicar-ho… no sento odi ni ràbia, he anat aprenent a acceptar que aquest és el meu camí”. La Conchín avui és una de les voluntàries que atén les persones que venen a la seu de l’associació o truquen per telèfon. Una forma de transformar i transcendir la seva pèrdua per al bé de moltes altres persones.
L’associació Viktor E. Frankl de València, sense ànim de lucre, compta amb unes 50 persones voluntàries que dediquen el seu temps lliure a escoltar i orientar no només en el dol per la mort d’un ésser estimat, o una malaltia greu, sinó davant de qualsevol pèrdua: una ruptura familiar, la pèrdua de feina o d’un projecte vital, o bé per ajudar a superar el buit existencial. Ha estat declarada d’utilitat pública, i el 2020 va rebre el premi a l’excel·lència professional. Col·laborem amb altres associacions i persones expertes en logoteràpia d’Espanya i d’altres països, creant una xarxa de persones que miren de trobar sentit a la vida tot ajudant els altres a recuperar-se en les adversitats.
Afrontar les meves pèrdues quan tenia 20 anys, penso que em va fer trobar sentit a la meva vida, encaminada a alleujar el patiment, sense oblidar la part científica, ja que intentem oferir la millor atenció oncològica i el nostre hospital és referent i motiu d’esperança. Però també perquè cuidem la part humana i emocional atenent a cada persona, perquè sabem que és única i irrepetible, cosa que la societat actual i la medicina tecnològica obliden, intentant escapar del dolor i de la incomprensió de la mort. Per això també formo part de l’Associació Humanitat Nova, amb la qual hem organitzat simposis, seminaris, xerrades i cinc congressos per a una sanitat centrada en les persones, la relació i comunicació amb pacients, familiars i professionals. I sobre el final de la vida, quan la malaltia o la vellesa ens apropen a la pèrdua definitiva, que tots afrontarem.
La vida té sentit perquè hi ha un punt final
Aquesta consciència de caducitat, aquest dol anticipat per la pèrdua que passarà ens pot fer caure en la depressió o l’angoixa. No obstant això, amb l’ajuda, l’amor i la cura de persones properes, professionals o voluntàries, familiars o amics, tot patiment pot canviar quan se li dona un sentit a la vida ja viscuda, amb els seus moments valuosos que ningú podrà fer desaparèixer; i a la vida breu que encara queda per viure, i que pot ser encara més valuosa, ja que és el moment per dir-se el que és essencial i centrar-se en l’amor dels éssers estimats, que queda més enllà del temps i l’espai. Un sentit que la vida conté precisament perquè té un punt final. Omplir-la de significat cada dia és una decisió i una tasca de cadascú.
José Luis Guinot Rodríguez és metge oncòleg a la Fundació Institut Valencià d’Oncologia (IVO), president de l’Associació Viktor E. Frankl i coordinador a València de l’Asociación Humanidad Nueva. Ha escrit uns quants llibres d’autoajuda: Entre el miedo y la esperanza, la experiencia de afrontar un cáncer, Al final de este viaje, buscando un sentido a la vida, De la angustia a la serenidad: acompañando al paciente con cáncer, Más allá del dolor: transformar y trascender el sufrimiento.
Aquest article ha estat publicada al número 192 de la revista Ciutat Nova: Morir: l’art de viure
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg