Com aconseguir el màxim benestar de totes les persones –les que hi som i les que vindran– dins dels límits del planeta? El consum i la producció, nuclis del sistema econòmic, són insostenibles si degraden el planeta i la convivència humana fins al punt d’allunyar-nos d’un veritable benestar inclusiu.

 

Posem-nos un moment a observar la matèria disponible per al consum com si fos una esfera o qualsevol forma geomètrica. Com a bona matèria, és física i és finita. Una part és inerta, una altra és viva, sí, però amb condicions. En tots els punts d’aquesta esfera es consumeix, en totes les regions es produeix, en totes s’intercanvia. A ningú se li fa estrany que el consum de matèria en algunes regions sigui més elevat que en altres. No obstant això, no és normal que el consum de les primeres necessiti 13 vegades més matèria primera extreta que el de les segones en què, ho sabem, el consum no aconsegueix satisfer necessitats bàsiques. Podem qualificar-ho d’ineficient, antinatural, insostenible, depenent…, però potser l’adjectiu que millor ho resumeixi sigui irreal. Hi ha guions que preferiríem que es quedessin en la ficció.

Com venim explicant en aquesta secció de Ciutat Nova, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una eina per anar més enllà de l’observació i del coneixement de dades i passar a l’acció conscient, a escala global i mitjançant unes metes concretes. L’objectiu 12 –consum i producció responsables–, especifica unes quantes fites que abasten aspectes com l’eficiència en l’ús i gestió dels recursos naturals, els efectes ambientals, o la gestió de contaminants i substàncies químiques. Anima a tots els agents, també les empreses, a col·laborar en el desenvolupament sostenible amb un esment especial al sector turístic. Altres fites impulsen la informació al consumidor i l’educació per al desenvolupament sostenible i nous estils de vida. Promou els criteris de sostenibilitat, tant en el sector públic com en el privat, i impulsa el canvi de model mitjançant polítiques públiques que racionalitzin els subsidis a combustibles fòssils i fomentin la contractació pública sostenible.


Canvi de direcció

Està clar que hem de frenar a fons… i vetllar també per un repartiment de recursos menys desigual.

  1. El sector agrícola genera el 22% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle, a causa de la conversió de boscos en terres de cultiu.
  2. Només el 3% de l’aigua del món és potable i els humans la consumeixen més ràpid del que la naturalesa necessita per reposar-la.
  3. Només el 20%, és a dir una cinquena part del consum global d’energia, prové de fonts renovables.
  4. Si la població mundial arriba als 9.600 milions de persones en 2050, per mantenir l’actual estil de vida caldrà l’equivalent a tres planetes.

UN OBJECTIU TRANSVERSAL

El 12 és un dels objectius més transversals de l’Agenda 2030. L’assoliment de l’objectiu de consum i producció sostenibles crea aliances i permetrà l’assoliment dels objectius relacionats amb l’alimentació (ODS 2), l’aigua i sanejament (ODS 6) i l’energia (ODS 7), al mateix temps que contribuirà a la mitigació del canvi climàtic (ODS 13). Per la seva característica transversal requereix el treball coordinat del sector públic, l’empresarial i de la ciutadania. El sector públic, per exemple, posant normes que afavoreixin el consum sostenible i responsable, la ciutadania amb la consciència i l’ètica en el consum, les associacions de consumidors creant espais de defensa dels drets del consumidor i denunciant les incoherències d’algunes empreses, també les mateixes empreses, sent conseqüents amb la seva política de responsabilitat corporativa…

El desaprofitament alimentari mostra clarament la necessitat del treball coordinat en una cadena de producció. S’estima que un terç dels aliments produïts a nivell mundial acaba a la galleda de les escombraries o, a causa de deficiències en la recollida i el transport, deteriorat. La solució a aquest problema passa per diferents agents: el sector públic, agricultors i ramaders, les empreses, els mercats o el consumidor final, per esmentar els més visibles. Per exemple, serveis públics i associacions privades poden col·laborar en l’aprofitament d’aliments en favor de persones necessitades. El marc legal pot incentivar les donacions d’aliments. La cadena de distribució logística, des de l’agricultor al minorista, pot evitar deterioraments innecessaris d’aliments. El consumidor ha d’exigir a les empreses transparència pel que fa a dates de caducitat i ell mateix pot augmentar la seva consciència solidària i ecològica per minimitzar els residus i maximitzar l’aprofitament d’aliments.

En  l’àmbit del consum energètic s’estima que les llars consumeixen el 29% de l’energia mundial i contribueixen al 21% de les emissions de CO2 resultants. Un simple canvi generalitzat a bombetes de baix consum generaria un estalvi anual enorme.

Les accions relacionades amb l’ODS 12 poden tenir un impacte positiu en les economies dels diversos països, ja que la transició a models econòmics, de producció i consum orientats cap a la sostenibilitat pot portar a la cultura i el consum de productes locals.

UNA EINA POTENT

Com en tants altres aspectes, el canvi –i sovint el no canvi, ja que hi ha tradicions i usos dels nostres avis molt en sintonia amb els ODS i tremendament glocal-conscious que simplement no hem d’abandonar, sinó mantenir o adaptar i transmetre– passa perquè els ciutadans prenguem consciència que tenim a la nostra mà una potent eina de la què encara no som prou conscients: el consum.

Al cap i a la fi, tots els agents de les cadenes que esmentem abans (productors, sector públic, distribuïdors, financers, etc…) són persones normals i corrents, és a dir, consumidors. Tots tenim la capacitat de prendre decisions d’acord amb les nostres conviccions i, a través dels nostres hàbits de compra, poder diversificar el mercat i orientar-lo cap a un desenvolupament sostenible. Per exemple, si fem comerç de proximitat, la demanda mateixa durà a algunes empreses a adoptar estils que, ja per la simple raó de reduir despeses de transport, seran més sostenibles. No es tracta tant de demonitzar la globalització, ni el mercat o el consum en si ni perquè sí, però sí potser d’anar incorporant criteris que fins ara formaven part d’àmbits no relacionats amb la producció i el consum. Si l’ètica, la globalització com a consciència d’habitar un planeta compartit, i, per què no?, el gust per la bellesa dels productes duradors, de la feina ben feta, del servei ben prestat, d’un intercanvi just,  impregnen els nostres intercanvis comercials, benvingudes siguin. Ens pot portar a obrir els ulls a la realitat de qui té poques, poquíssimes opcions de consum i només pot optar al que és menys sostenible; ens pot portar a buscar formes d’inclusió; ens pot portar a aprendre, a descobrir.

I és que producció i consum són, abans que res, una qüestió de relacions. Tenir cura de les relacions entre persones en les transaccions i cadenes de consum–producció ens portarà a evitar “l’aparença de sostenibilitat” (el green-washing, màrqueting sobre la base de la presumpta sostenibilitat del producte o servei), a associar consum i producció i els seus intangibles beneficis amb gent tangible.


Saps qui ha fet la teva roba?

IOU PROYECT

La Kavita Parmar vol preservar el patrimoni tèxtil de l’Índia i la seva mà d’obra. Al mateix temps, perquè el comprador sàpiga qui ha cosit la peça o qui l’ha tallat, permet completar la història fins i tot amb la fotografia de la persona consumidora, si així ho desitja, per facilitar el contacte o, al menys, per posar-li cara. La relació del consumidor amb el producte canvia totalment. A més de representar un exemple de producció i consum responsable, aquesta iniciativa contribueix a millorar les condicions laborals del sector tèxtil. Un pas més cap a la consecució del treball decent que proposa l’ODS 8.

I O U es llegeix “I owe you” i significa “tinc un deute amb tu”

@kavitaparmar @theiouproject 


Autora de l’article: Dori Rodríguez

Aquest article s’ha publicat al número 184 de Ciutat Nova: Altres cares del consum

 

Sobre l´autor

Més articles

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra