Una enquesta feta pel CIS, ens diu que un 80% dels ciutadans estan insatisfets de la gestió dels polítics. Què és el que no els agrada? Què és el que caldria bandejar, i que es fa present en massa freqüència? Senzillament… molesten aquelles males pràctiques que desfiguren el que hauria de ser l’art noble de la política. La gent espera que els polítics treballin per al bé comú, que defensin l’interès general, que mirin de guanyar-se la legitimitat pel treball ben fet, que tinguin capacitat i experiència professional. La gent demana transparència i honestedat en la rendició de comptes, però, per sobre de tot, cal demanar a la classe política un ferm compromís ètic, fruit d’una bona qualitat humana. Però, malauradament, la política té també les seves misèries. El sectarisme, el nepotisme, allò de donar prebendes a la pròpia camarilla… això genera incompetència i mediocritat. Entrar en política, no com a vocació de servei, sinó com a modus vivendi, porta, en molts casos, una mala praxi política, que es desvia per camins de prevaricació, de corrupció i de enriquiment personal.
És just que un treball tingui una remuneració, i en política també, però quan es desvien fons públics per finançar partits polítics, o es cobren comissions per l’adjudicació d’obra pública, aleshores entrem en un camí que ens allunya del que hauria d’ésser la Política amb majúscula.
La ciutadania veu la incapacitat de les forces polítiques per treballar en projectes conjunts, amb polítiques de cooperació i consens. En canvi, el que veu són tàctiques de confrontació i desqualificació. En els casos de malversació de fons públics els partits s’acusen recíprocament, però no fan mai un reconeixement públic de les pròpies males pràctiques. Aquesta no és la política que la ciutadania vol.
Diguem que, sortosament, aquestes misèries de la política no són la norma, sinó l’excepció, però deixen en la opinió pública una visió negativa de la gestió dels polítics, com ho demostra l’esmentada enquesta del CIS.
Caldrà tenir la intel·ligència i el coratge d’optar per una altra manera més fraternal de fer política. És cert que encara no es donen les circumstàncies ideals per fer aquest canvi, però, encara que el vent bufi en contra, caldrà optar decididament per donar a la fraternitat una autèntica categoria política.
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Acerca del autor
Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.
Estimat amic Antonio: els ciutadans esperen que els polítics siguin exemplars i meravellosos, però molts no s’adonen que els nostres representants no deixen de ser una expressió i una mostra dels votants que els elegeixen. O és que els ciutadans actuem sempre de manera exemplar? El mateix passa amb qualsevol tipus de servidor públic, com ara els mestres: els pares no els perdonen que no siguin perfectes, des del seu punt de vista, és clar. Sempre tornem a l’eterna qüestió de la palla en l’ull aliè i la biga en el propi. Què hi ha massa corrupció en l’administració dels pressupostos públics? Doncs si. Però la mateixa corrupció està per totes bandes. Alguns casos reals: ¿quantes vegades demanes serveis professionals, per exemple sanitaris, i et fan factura amb IVA? O si tens responsabilitats en la comunitat de propietaris ve el contractista a fer-te el pressupost de les obres de reparació i et pregunta: «Quant vols per a tu i així ja increment el pressupost?». O els robatoris de tablets i telèfons que augmenten entre companys d’aula a la universitat. O l’enorme impacte i escàndol mediàtic per un festeig popular en què es lancea un toro brau, quan tota la societat espanyola mira a una altra banda mentre s’eliminen i es llencen a les escombraries, quan no a la trituradora, cent mil éssers humans en gestació cada any. La fraternitat que tu proposes no la viuran els polítics perquè la gent els obligui, sinó que succeirà quan la societat en el seu conjunt sigui més fraterna, i això competeix a cada un i es realitza minut a minut cada dia.
Penso que el mon hi ha molt de mal. Qui té la culpa, doncs deu ser, la formació que s’ha rebut, etc. i molt l’esperit del mal. Perqué si un don classes d’ètica i diu el que s’ha de fer, i la mateixa persona fa un altra cosa, com enganyar, robar, etc. i fer el contrari del que diu i sap el que es permés i el que no, doncs be sap el que es fa! Molt polítics han decepcionat molt, enganyant per poder guanyar les eleccions i la gent confiada els ha votat, i que han fet? Moltes coses al rebés del que van dit, ja sabien que enganyaven també, i de les embutxecades que molts han fet, i putser encara fant, que se’n pot dir? Ara que tornin els calés, però tots son innocens!!! Però «cuando el rio suena…» Segons sembla és cert també que hi han altres persones corruptes, però qui aproba les lleis i qui diu que és té de cumplir amb la constitució, etc. són el politics! Doncs podrien començar ells a cumplir amb les lleis i donar bon ejemple a la societat, i servir al poble, però això es el rebés, quant estàn al poder el poble els ha de servir a ells, amb un bon sou, i apujan els impostos i més impostos, fent el rebés del que van dir avanç de guanyar les eleccions, «Es pensen que som tontos o que?» «La contitucion, la contitución, hay que cumplirla» Juran o prometen, i la compleixen? Canvien de la contitució el que els convé i alguns ambutxaquen el que poden, no anian mai prous de diners, és veu! Ja tenen un bon sou que paguem entre tots, no ser si ho tenen en compta, que els paguem entre tots? Putser encara no ho saben? I la pobre gent que no arriba a final de mes, que no té lloc per viure, etc. és recorden d’ells? Ells encara s’apujen el sou, mentres avaixen el del altres, especialment els mes necessitats, retallades i mes retallades. Es podrien retallar el seu sou, en lloc de apujar-se’l i treures tantes comoditats, que si cotxes, oficials, viatges de lucse, hotels lucsosos, etc. Tot perqué ells puguin anar vent servits, etc. Ah! I quants sous cobren? Es veu que ni ha dever per ells o per ningú, cobraràn ells o ningú i seguiran apujar-se el sou, encara que no en quedi per ningú.
Aquesta societat ha de canviar.
Díuen no hi ha pau si no hi ha justicia! Que comencin els governans, si no, no airem bé, de moment ja és veu!!!
Última cosa, que ens fa a Catalunya, el govern central?
I JO DIC VENT AL I VENT FORT,VISCA CATALUNYA!!!
I VISCA L’IDIOMA CATALÀ!!!
No han pogut, ni podràn fer-lo dessapareixa mai! Catalans fomentem més l’IDIOMA CATALÀ I TENIM UN DRET!
Llengüa Catalana aprobada com Idioma a Europa!!! Prou marginació, democràcia, respecta per els nostres drets, no destruir Catalunya com alguns sembla que volen fer, això no és governar bé, per molt que s’ho pensin, que refleccionin i vagin al fons de la seva conciencia i veuran si actuan bé. Tenim un ser superior que ens parla a tots almenys si no pot amb res més, és a la conciencia!!!
Feliç dia!!!Es la meva opinió, com a Catalana, molt contenta i orgullosa de ser-ho i per mi el País mes maco del mon!!!
VISCA CATALUNYA!!!
SOM PERSONES, NO OBJECTES!!!