Fem xarxa entre sectors sanitaris, socials i la policia
Si la violència masclista és un problema transversal que afecta a tota la societat, només es podrà encarar de manera efectiva si els diferents agents que intervenen en la seva solució l’afronten des d’una mirada conjunta. Aquest és el cas del projecte que us presentem aquí.
EL REPTE
A vegades es fa difícil imaginar que a Europa la infracció dels drets fonamentals de les dones encara sigui tan gran i tan greu: Hi ha homes que abusen de les dones pel sol fet de ser-ne, per sentir-se superiors. És un problema que la Unió Europea classifica com a sociocultural i Nacions Unides anomena violència de gènere o violència masclista. A Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística recollides per l’agència Europa Press, (gràfic pag. 27), el 2021 es van inscriure com a víctimes de violència de gènere 30.141 dones i 5.058 com a víctimes de la violència domèstica, un tipus de violència que no pretén imposar la superioritat de l’home, l’autor. Pel que fa als homes víctimes de violència domèstica, se’n van registrar 3.356.
La magnitud del problema encara s’entén més bé amb les xifres de l’Agència de Drets Fonamentals (FRA): A la Unió Europea, una de cada 10 dones ha experimentat algun tipus de violència sexual des dels 15 anys i una de cada 20 ha estat violada. Una mica més d’una de cada cinc dones ha experimentat violència física i/o sexual per part d’una parella actual o anterior, i una mica més d’una de cada 10 dones indica que han patit algun tipus de violència sexual per part d’un adult abans dels 15 anys. Només el 14% de les dones van denunciar el seu incident més greu de violència de parella a la policia (FRA, 2014).
No estem parlant de països llunyans
Totes aquestes dades ens demostren que no estem parlant de països llunyans, ni de famílies que no tenen res a veure amb nosaltres. Són les nostres germanes, esposes i àvies, i les nostres mares, filles, amigues i col·legues. Cal detectar i acollir molts més casos de violència i els hospitals, els centres de salut i les comissaries són els llocs on la majoria d’elles busquen ajuda.
EL PROJECTE
Partint d’aquesta base, el Laboratori d’Investigació Prosocial Aplicada (LIPA) –de la Universitat Autònoma de Barcelona– ha participat en diversos projectes amb organitzacions socials d’Itàlia, Txèquia i Bulgària que tenien l’objectiu de formar personal sanitari, social i de la policia per detectar i acollir dones que han patit violència masclista.
Formar personal sanitari, social i de la policia
Per ajudar les dones en el moment de la seva acollida, entre tota una complexitat de factors cal tenir en compte dos aspectes importants:
A més de les ferides físiques, cada acte violent està vinculat a un efecte psicològic greu en la dona, i en les filles i fills, si n’hi ha. A les parelles, abans d’escalar al nivell físic, les dones han patit abusos psicològics durant anys i, per tant, és important establir una comunicació basada en l’empatia i la valoració positiva per part dels professionals que les acullen.
L’altre aspecte que cal tenir en compte és que, abans de poder sortir de la situació, la dona ha de passar per unes etapes de presa de consciència de la situació que està vivint. Aquestes etapes marquen diferents estats de motivació envers el canvi i poden durar molts anys, sobretot si hi ha fills o filles fruit de la relació. És important tenir en compte aquest factor per comprendre les dones que tornen amb la seva parella després de l’agressió.
El projecte, nascut a Barcelona, pretén que els hospitals, els Centres d’Atenció Primària (CAP), els serveis socials i les comissaries de la policia siguin “llocs psicològicament segurs”, de confiança, on elles estiguin al centre de l’atenció, més enllà de les seves ferides o la necessitat de fer la denúncia.
Per tant, el focus dels projectes en els quals va participar LIPA era la formació per valorar positivament la dona, fer-li sentir que ningú la jutja i que pot tornar a ser atesa les vegades que calguin. Això suposava que el personal professional entengués que moltes vegades elles no voldrien sortir de la relació i que en un lloc segur no cal pressionar perquè se separin de l’agressor, sinó oferir sempre la millor atenció segons el nivell de preparació que senti la dona per fer canvis a la seva vida.
Quan l’últim d’aquests projectes d’abast internacional, FEEL (proyectofeelbarcelona.wordpress.com), es va acabar, un grup de participants de Barcelona va continuar treballant en la mateixa línia i es van iniciar els anomenats Diàlegs professionals sobre la Violència Masclista, coordinats per LIPA. Ja som al tercer any d’aquests Diàlegs on, amb l’ajuda de persones expertes, aprofundim qüestions com la comunicació, verbal o no-verbal, amb les víctimes de violència masclista, l’acompanyament entre dones supervivents o les experiències i els procediments de la policia en l’acollida de les dones. També afrontem altres aspectes, com el treball amb homes agressors i temes d’actualitat legal. En definitiva, és un projecte que abasta molts àmbits i, potser perquè sempre posa al centre de tot l’acolliment i l’acompanyament, ens enriqueix a tots els que hi participem, tant en l’àmbit professional com personal.
La violència masclista a Espanya
Font: Institut Nacional d’Estadístiques, citat per epdata.es
Si hi vols participar et pots posar en contacte amb l’autor de l’article. marc.brundelius@prosocialworks.org.
“Conectar con mirada prosocial” és una compilació de ferramentes i entrevistes amb expertes sobre violència masclista. Està disponible gratuïtament a
lipa-netorg/libros-y-artículos
Autor Marc Brundelius
Aquest article ha estat publicat al número 193 de Ciutat Nova: Abusos
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg