Escollir responsablement

Les limitacions imposades per la pandèmia posen de relleu que la felicitat no es troba en l’opulència. Ens trobem davant del mirall de la responsabilitat personal i col·lectiva a l’hora de consumir.

 

El consumisme compulsiu és una malaltia psicològica, o anímica, com la crematística que el sosté. Té l’enganyosa funció de mirar d’omplir una existència buida de sentit, individualista, condicionada per una publicitat omnipresent que destina recursos ingents, i un gran talent malbaratat, a fer-nos creure que serem feliços si tenim més. Com a conseqüència, la nostra societat forma part d’un 20% de la humanitat que consumeix més del 80% dels recursos mundials. Un consum desmesurat que no ens fa més feliços, sinó més desgraciats.

Mai hi havia hagut tantes persones estressades, angoixades o deprimides com en les societats consumistes opulentes. Perquè és sabut que la nostra felicitat reposa en la dimensió més pregona de l’ésser, no pas en la dispersió ni el plaer efímer del posseir.

Ens ha tocat viure en un món extraordinàriament complex, esverat i contradictori, on la globalització i la tecnologia al servei d’una economia especulativa han fet possible transportar mercaderies i productes d’arreu del món fins a les nostres llars, els nostres llocs de treball o d’esplai, amb uns preus molt baixos. Però en l’economia que avui domina, els preus quasi mai reflecteixen els costos. Els preus no internalitzen els costos ambientals ni socials, que acaben essent pagats per altres persones, que no coneixem, sovint d’indrets llunyans, persones empobrides, i si això no és així, els pagaran les generacions futures que heretaran un món més desequilibrat, empobrit, explotat i degradat del que vàrem rebre dels nostres pares. La paradoxa és que sovint les opcions més econòmiques –sobretot en grans centres comercials– són les que causen més danys. Per tant, els aliments, productes o serveis que la part creixent de la societat que és pobre o empobrida adquireix solen ser els que més impactes negatius tenen en la pròpia societat i a la natura. Aquesta tragèdia s’ha intensificat amb les compres en línia per mitjà de grans empreses transnacionals (expertes en evadir impostos) que han vist créixer astronòmicament els seus beneficis durant la pandèmia.

LES OPCIONS MÉS BARATES SOLEN SER LES QUE CAUSEN MÉS DANYS

A l’hora d’escollir aliments, productes o serveis sovint ens trobem, doncs, amb la greu dificultat de valorar quin efectes tindran les nostres adquisicions (en tot el seu cicle de vida) en la conservació de la natura o en els drets humans. Dit amb altres termes: allò que adquirim, ajuda a conservar la salut i la integritat de la natura? Ajuda les persones a poder viure amb plenitud? Perquè la justícia social i l’ambiental són indissolubles. Nosaltres també som Natura. És impossible que una societat visqui saludablement en un entorn degradat, en una terra contaminada o malmesa. És clar que hem de tenir cura d’una i de l’altra ensems.

COMENCEM PER REDUIR TOT CONSUM SUPERFLU

Un altre aspecte a considerar, encara, és el fet que bona part dels productes que comprem –sobretot embolcalls i envasos– esdevé un residu al cap d’un moment d’haver-ho adquirit. Una veritable profanació de la matèria que s’ha fet servir i també de l’energia que s’ha emprat per fabricar-lo o que caldrà usar per reciclar-lo. O l’obsolescència programada de les eines mecàniques, o el disseny fet expressament per dificultar la seva reparació, per impedir allargar-ne la vida útil, que també equival a una profanació tant del treball humà com dels materials emprats.

Quines opcions tenim per fer front a tants despropòsits? Com podem viure més responsablement en aquesta societat? Com podem reduir els danys que causem –involuntàriament– amb el nostre consum? El primer i més obvi és reduir tot consum superflu. Les restriccions que les autoritats han imposat a més de mig món han ajudat a moltes persones a redescobrir els vincles entre la vida frugal i feliç. El següent pas per fer front a tots els reptes esmentats individualment amb un consum més conscient és molt difícil, sobretot si es viu en entorns urbans on hi ha la majoria de la població actual. Les respostes més efectives són col·lectives, i venen de la mà d’associacions, grups de consumidors, cooperatives, comunitats, etc. que opten per vincular-se a iniciatives de l’economia social i solidària, de comerç just o agroecologia, que treballen amb banca ètica, que s’informen degudament abans de prendre decisions de fonts fiables i independents –com la revista Opcions.

Enmig de tanta contradicció i dolor no podem esperar resignats que canviï el mercat, les normes o els governs. Hem d’impulsar els canvis que tenim al nostre abast, amb compromís i serenitat, acceptant els nostres límits, sense angoixa per allò que no podem canviar encara, atents a les oportunitats que van emergint. Resistir la temptació consumista permet viure amb fidelitat als nostres valors i gaudir d’una vida més autèntica, més digna de ser viscuda.

A mesura que l’economia antiecològica i insostenible s’esfondra, l’economia solidària al servei del bé comú es desplega. Resistir en l’esperança!

---

HI VEUS LA DIFERÈNCIA?

	Opcions	Efectes socials	Efectes ambientals
Blat del pa	Varietat antiga, conreu ecològic	Fomenta o manté l’ofici d’agricultor ecològic, sovint de base familiar o cooperativa	Paisatge agrari en mosaic, saludable i bell, alta biodiversitat, sòls que fixen carboni
Blat del pa	Varietat alt rendiment / transgènica	Fomenta la producció industrial, amb fertilitzants químics i herbicides. Més transport	Paisatge agraris simplificats, amb grans parcel·les, poca bellesa i baixa biodiversitat, sòls amb poc carboni
Forn /Fleca	Escala artesanal, forn de llenya	Manté l’ofici de flequer, artesania	Energia renovable de proximitat
Forn industrial	Escala industrial, grans forns elèctrics	Treball assalariat sense vincles personals, desplaçaments, condicions laborals variables	La major part de l’electricitat prové d’energia fòssil (urani o gas) amb molts impactes negatius en tot el seu cicle, fins a les emissions GEH
Tomàquet	Varietat tradicional, d’hort proper de conreu ecològic i de temporada, o servat	Horticultura artesanal, treball digne, proximitat, adob orgànic, desplaçaments curts	Conserva la diversitat agrícola i ecològica, terres fèrtils,
Tomàquet	Varietat d’alt rendiment, modificada genèticament, en hivernacles hidropònics, amb fertilitzants químics	Treball en condicions sovint precàries i injustes, en condicions difícils, dins d’hivernacles on s’apliquen molts tractaments fitosanitaris. Molts d’emigrants o temporers.	Fomenta l’agroindústria extractiva, els paisatges d’hivernacles, la contaminació del sòl, la sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació per plàstics, etc
Oli	Varietat d’oliva local (com l’arbequina) de conreu ecològic i proximitat	Manté el treball agrícola digne, la població rural en els paisatges agraris de secà	Conserva la diversitat agrícola, la fertilitat de la terra, sòls que fixen carboni, paisatges bells i diversos
Oli	Varietat d’alt rendiment, amb regadiu i fertilitzants químics i pesticides	Treball en condicions sovint precàries i/o injustes, poc saludable, degut als tractaments fitosanitaris. Molts d’emigrants o temporers.	Monoconreus d’oliveres amb baixa biodiversitat i sòls amb poca capacitat de fixar carboni
Pernil	Raça local, criat a l’aire lliure, en semillibertat, alimentació natural, segueix els ritmes naturals, sense pinsos. Alta qualitat	Manté la pagesia local, el model familiar, descentralitzat, divers, amb poca producció.	Manté el paisatge agrari en mosaic, contribueix al reciclatge de les restes vegetals de la masia
Pernil	Raça d’alt rendiment, criat en grans naus industrials aïllades, en espais petits, enllumenat artificial, cicles forçats, alimentat amb pinsos,  qualitat mediocre o baixa	Treball en condicions sovint precàries i injustes, en condicions difícils, dins d’hivernacles on s’apliquen molts tractaments fitosanitaris. Molts d’emigrants o temporers.	Granges: Contaminació dels sòls i els aqüífers per purins i restes de fàrmacs, pudor i lletjor en el paisatge. Alts impacte negatiu del transport: granja-escorxadors- fàbriques-distribuidors-centres comercials.. Pinsos: Desforestació a Sudamèrica, alt impacte negatiu derivat del transport oceànic de soja + moresc

Fotografia: Polina Kovaleva i Joao Teles

Aquest article ha estat publicat al número 184 de Ciutat Nova: Altres cares del consum