lamp-432248_640No sé per quina estranya raó, s’ha volgut veure l’ètica com una antiga herència d’èpoques passades. Hem vist en moltes facultats d’universitats, tant públiques com privades, que l’ètica no és present als plans d’estudis i, quan hi és, té caràcter optatiu. Hem deixat l’ètica, per tant, en el terreny de la marginalitat. I un es pregunta:  per què s’ha pres aquesta deriva, si l’ètica es una condició bàsica  per assolir un progrés integral de les persones i dels pobles?

Hem vist el paisatge públic, desolat per la corrupció i les males pràctiques. Hem vist com professionals qualificats, excel·lents economistes, advocats o enginyers formats en les millors universitats, amb les seves actuacions especulatives, han provocat la fallida del sistema. La crisi, per tant,  no ha estat provocada per la ignorància, sinó per persones preparades i amb talent, però sense escrúpols ni principis ètics.  Quan parlem de principis ètics, estem parlant d’actituds de bondat davant de la vida.

Fa l’efecte que a aquestes actituds no se’ls presta l’atenció que mereixen. És curiós veure que la bondat no és objecte d’atenció mediàtica i, en canvi, el mal té més audiència, especialment si es presenta de manera sensacionalista i escabrosa. Sembla com si el públic tingués set de cruesa i morbositat.

La bondat, en canvi, no s’exhibeix, ni busca l’aplaudiment, treballa en el silenci, sense esperar el reconeixement. En té prou amb la satisfacció que genera la seva pràctica, però, com que mediàticament passa desapercebuda, dóna la impressió que no existeix. O encara pitjor, quan es fa una perillosa contraposició d’idees, com he vist en l’article d’un suplement, que deia que si una persona era bona no podia ser intel·ligent, i si era intel·ligent, no podia ser bona. I això posat en boca d’un reconegut intel·lectual.

Aquesta contraposició d’idees és un gravíssim error, perquè només quan posem la intel·ligència al servei de causes nobles, obrim el camí cap a un futur millor. És cert que sense intel·ligència no hi ha futur, però només amb intel·ligència, tampoc hi ha futur. Cal una intel·ligència oberta a l’altruisme, que sigui capaç d’integrar els altres en els propis projectes.

Les bones intencions, si no van acompanyades d’intel·ligència, no es converteixen en accions transformadores. La intel·ligència al servei de la bondat és el principal factor de canvi i la força motriu de la renovació del món.

Antoni Pedragosa (març 2016)

Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog 

Acerca del autor

Más artículos

Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.

0

Finalizar Compra