personal-1087838_640L’intel·lectual polonès Adam Schaff, un marxista convençut, reivindicava una ètica on hi fossin presents el socialisme i el cristianisme, superant així una absurda confrontació històrica. Ell veia que el valor superior d’aquests dos humanismes és la persona humana I que, per tant, és en aquest camp on havíem de treballar junts, perquè hi ha molt per fer.

Han passat anys de la proclama de Schaff i sembla que, pel camí, hem perdut temps i força. Però no tot esta perdut. Vivim un temps empobrit d’ideologies que alguns, fins I tot, l’anomenen era post ideològica. El seu lloc l’omple l’anomenat pensament únic, de l’anomenada Escola de Chicago, amb Milton Friedman com a un dels promotors. Tot sembla seguir fidelment les consignes del totpoderós mercat, i al seu voltant s’estructura una societat moguda per una força motora: el consum.

Alguns diuen, i no els falta raó, que les ideologies exaltades, són perilloses. És cert. En nom de Déu s’han fet autèntiques barbaritats, però també s’han fet en nom de la causa o de la pàtria. Són greus errors que es segueixen repetint i que fan necessari unir forces per construir un nou humanisme que tingui com a centre d’actuació la persona concreta, l’ésser humà de carn i ossos, i que posi el centre de gravetat en la dignitat humana i el respecte per la vida.

Vivim una època marcada per un fenomen ambivalent: la globalització. Ocupa l’àmbit econòmic, l’àmbit dels mercats, l’àmbit de les comunicacions… i, tant o més rellevant que els àmbits anteriors, ens trobem en una plena globalització tecnològica, que permet la circulació de capitals d’una banda a l’altre del planeta, de forma instantània.

Això, al mateix temps, pot ser una eina magnífica per globalitzar els drets humans arreu del món, però, alerta, no ens confonguem: un humanisme global ha d’estar ben assentat sobre uns principis bàsics i de cap manera pot derivar en un colonialisme cultural o polític, sinó que ha de respectar la diversitat de cultures, especialment les febles i minoritàries. Cal tenir present que la globalització, si és entesa com a uniformització del món, ens empobreix humanament i genera tota mena de conflictes i ressentiments.

Si a tot això hi afegim la desigualtat radical entre el nord i el sud, fruit del colonialisme i l’espoli, veurem que hi ha molta feina per fer, tan necessària com atractiva. Cal posar endreçar les coses i posar la persona al lloc que li pertoca. Necessitem globalitzar l’humanisme de forma que es faci possible l’harmonia universal dels pobles i el sentit de fraternitat entre les comunitats humanes.

Antoni Pedragosa (abril 2016)

Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog 

Acerca del autor

Más artículos

Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.

0

Finalizar Compra