Una generositat que va i ve
Una història molt humana que comença i acaba amb la cura mútua d’unes relacions que són autèntiques per què són gratuïtes.
La principal característica de l’Hilario, de 96 anys, solter i madrileny molt castís, sempre ha estat la d’ajudar els altres: persones grans, immigrants, gent necessitada del seu voltant, … ja sigui personalment o col·laborant en obres socials.
La seva generositat feia que tothom acudís a ell per demanar-li de tot, fins al punt de sentir-se assetjat (deia ell) per les contínues peticions que buidaven fins i tot el seu compte corrent.
L’any passat es va posar greument malalt; una pneumònia el va tenir un mes ingressat a l’hospital amb un gran patiment físic i espiritual. Quan va sortir, un matrimoni amic seu el va acollir fins que es va recuperar del tot.
Al cap d’un mes va tornar a casa seva on hi havia la Tere a qui havia acollit i li pagava perquè l’ajudés en les feines de la casa, però va acabar fent-se la mestressa, pensant fins i tot en quedar-s’hi un cop l’Hilario faltés. Un grup d’amics vàrem ajudar a canviar això.
L’Hilario només comptava amb la seva pensió mínima. Havia donat la seva casa i hi vivia com a usufructuari. A més, tenia un local que llogava, però l’inquilí va deixar de pagar i es va quedar sense diners per viure. Novament el seu grup d’amics vam poder ajudar-lo a canviar de llogater.
Durant la setmana el cuida una noia jove que se’n surt molt bé amb les noves tecnologies i així podem estar en contacte amb ell a través de la xarxa i el mòbil.
Els caps de setmana fem torns nosaltres per ajudar-lo i fer-li companyia.
D’aquesta manera, més controlat i protegit, ha pogut refer la seva vida amb l’ajut de tots i se sent ben feliç. Podem dir que és una generositat que va i ve.
Autor: Guillermo González
Aquest article ha estat publicat al número 185: Atreveix-te a envellir
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg