En plena campanya de les eleccions presidencials del meu país, vaig percebre que la meva amiga se sentia incòmoda pels meus judicis sobre ella. Jo, que m’havia proposat construir ponts i ressaltar el valor del diàleg amb la gent que tenia a prop, entre els que hi havia punts de vista molt diversos, no construïa aquests ponts.

Vaig decidir escoltar més profundament els altres punts de vista i els arguments fins al final. Vaig aprendre molt. Amb els amics buscàvem els punts bons de cada part, el que teníem en comú, sense espantar-nos del mal que semblava estar-se apoderant de les dinàmiques dels dos partits principals.

En les xarxes socials jo intentava no ferir ningú, però em vaig adonar que algunes publicacions meves a Facebook podien provocar enfrontaments entre algunes persones. Els autors d’algun post que compartia eren apassionats i, tot i que era sense cap intenció, podien haver afectat la relació entre amics i coneguts. Vaig entendre que havia d’evitar que es construís un mur més alt i vaig esborrar aquestes publicacions.

A més, algunes publicacions que m’arribaven eren tan horribles i provocaven tanta divisió que em vas preguntar com podia trobar una manera diferent de presentar els nostres pensaments. Vaig publicar un simple recordatori expressant que cada persona ha estat creada a imatge del nostre creador i és bo recordar que hauríem de parlar d’ella, pensar en ella i actuar respecte a ella amb un profund respecte.

Per Marijo Dulay, New York

Article publicat a la revista número 179, Esquerdes. Ja disponible a l’iQuiosc.

Redacció
Darreres entrades Redacció (veure totes)
0

Finalitzar Compra