El Secretari d’una Penya del Girona FC ens explica com, una discussió que gairebé fragmenta els valors de respecte i amistat de la penya, va acabar amb una bonica lliçó sobre convivència: posar sempre, per sobre de tot, la persona.

A la nostra Penya tot entra a debat: les jugades, els errors, els encerts dels jugadors, i ara també el del VAR… I al final, sempre acaba tot cordialment. Fa poc, però, un dels penyistes va proposar treure la corona del nostre logo. No era una proposta menor perquè, la corona que porta el logo, és la que hi ha a l’escut del Girona FC des de la seva fundació, fa gairebé 90 anys.

Aquesta proposta va aixecar una llarga discussió que posava de manifest la gran diversitat d’opinions, identitats i posicionaments polítics que tenim: Des de la dreta conservadora fins a l’esquerra més independentista.

Malgrat que les activitats de l’associació sempre han estat fora de qualsevol posicionament polític, la forta discussió ens va fer plantejar una votació per conèixer quina era la majoria, tot i que l’únic que en vam obtenir va ser un resultat molt empatat. Al final, la discussió només ens va portar a intents d’abandonar la penya per part d’uns i altres. Així doncs, vam decidir deixar-ho madurar per tornar-ne a parlar en una pròxima reunió.

Quan va arribar el dia, i abans que es tornés a iniciar el tema, en Pere, que es declara un dels més republicans de la ciutat, va dir: “Si per una corona hem de perdre l’amistat, ja m’està bé que el nostre logo la mantingui”. En Joan, que va ser ell qui havia fet la proposta, va afegir: “Per la continuïtat de la Penya retiro la proposta de modificació”. Un dels que defensava l’actual escut també va posar en relleu que no hi ha havia hagut ni vencedors ni vençuts, sinó que havia vençut l’esperit de la Penya: l’amistat.

Per Miquel Dorca

Article publicat a la revista número 179, Esquerdes. Ja disponible a l’iQuiosc.

Redacció
Darreres entrades Redacció (veure totes)
0

Finalitzar Compra