Seria una autèntica tragèdia per a la humanitat, que es perdés l’instint maternal. En poc menys d’un segle la nostra espècie, entraria en vies d’extinció. Amb aquest instint, es genera un sentiment transformador que és la «tendresa.» Es un sentiment càlid i confortable, que es compassiu i rialler alhora, que ens fa suportar amb alegria i paciència, les inevitables molèsties que comporta el cuidar els petits i vulnerables nadons, que no podrien sobreviure sense l’atenció de la mare.
He fet aquestes reflexions, perquè acabo de veure una pintada a la paret d’una casa «okupada», que m’ha deixat perplex: eren dos «grafittis», l’un al costat del altre. L’un posava «Dona… allibera’t de la maternitat» i l’altre deia: «La maternitat… una creació del mascle, per sotmetre la dona«. La lectura d’aquestes frases, necessàriament ens ha de portar a la reflexió. Alliberar-se d’una cosa tan extraordinària com portar una nova vida al món, és un trist alliberament. Però alerta… quan una noia agafa un esprai negre, i fa un «grafitti» a la paret, vol dir que alguna cosa molt forta li bull dintre seu. Perquè és molt diferent una maternitat desitjada i compartida, que una maternitat no desitjada ni compartida. En el primer cas, és una responsabilitat, certament, però és motiu d’una alegria immensa. En el segon cas, la noia es troba davant d’una autèntica tragèdia, perquè no està preparada per assumir una responsabilitat que no desitja. Aquí ens hauríem de preguntar seriosament si la societat ha fet la seva part, per educar les noies i els nois a tenir unes relacions madures i responsables, o ha prescindit totalment de fer aquesta pedagogia.
Quan un renuncia a un capítol tan important de la vida, com es la maternitat, pot ser per unes raons frívoles o, al contrari, perquè s’opta per una altra mena de fecunditat. Raons frívoles, serien no voler responsabilitats ni vinculacions per poder fer el que a un li dóna la gana, sense cap lligam ni cap compromís. Però pot ser també per entregar-se plenament a altres aspectes de la vida: a la ciència, a la recerca, al món de la sanitat o de l’ensenyament, que es poden compartir o no amb la maternitat. O aquelles persones que renuncien a la maternitat però la seva vida es profundament fecunda, ja sigui per entrar en el sentit del misteri, ja sigui per estar al costat del món de la marginació. Hi ha moltes maneres de esser fecund a la vida.
El segon «grafitti» sentenciava: «la maternitat es una creació del mascle per sotmetre la dona». Haurem de reconèixer que, tristament, l’home al llarg de la història s’ha inventat moltes maneres de sotmetre la dona. Però també és cert que en el nostre codi genètic tenim impresa la força, que ens impulsa a generar vida i ha conservar l’espècie. Tanmateix aquesta força s’hauria de transformar en fer de la relació entre l’home i la dona una autèntica escola de convivència i, des de la mes absoluta igualtat, i el profund respecte mutu, establir un espai de diàleg, de tendresa i de bon humor, on les decisions es prenguessin sempre de comú acord. I una d’aquetes decisions, es la decisió de generar una nova vida.
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa
Acerca del autor
Licenciado en Ciencias Químicas, Master en Astronomía, casado con Blanca, dos hijos, cuatro nietos, colaborador habitual de Ràdio Estel, de Ciutat Nova y de CAT-Diàleg. Asesor ocasional de la Eurocámara en temas de medio ambiente.
M’ha agradat molt el teu article Antoni. Voldria reivindicar no l’instint maternal, però si un cert sentit maternal, també per als homes. Crec que si desenvolupéssim més una certa tendresa i una manera de veure les relacions i els problemes, que fossin una mica més maternals, el món ho agrairia.
M’agrada el comentari de Francesc Brunés.Afegir que trobo que és difícil parlar sobre una idea que un pugui tenir al cap.
Crec que l’instint no es perd, però tenim un egoïsme per por a ser el que som.
Aquesta setmana, al diari, podiem veure com ha passat la mitjana d’edat per esdevenir mare als 40 anys.Això, ens hauria de plantejar preguntes i respostes valentes.
Molt bonic, senzill i profund. Gràcies.