Per iniciar aquest article vam voler conèixer l’opinió d’algun adolescent sobre la interioritat. Un d’ells va contestar: “en Lucas i en Jordi no són adolescents; estaria bé que hi aparegués el punt de vista d’algú de nosaltres”. Ens va semblar una gran idea i hi vàrem mantenir una senzilla conversa de whatsapp amb ell per parlar del tema. Sens dubte, ens ha servit per aterrar el diàleg que us volem presentar i evitar, així, anar-nos-en per les branques.
Jordi: La conversa amb aquest noi em va qüestionar profundament. Per què diem que als adolescents els manca compromís? Per què afirmem amb lleugeresa que no tenen interès a l’hora de parlar de valors, espiritualitat o interioritat? Si bé vaig notar silencis llargs en la conversa, fins i tot quasi incòmodes, no vaig arribar a fer aquest tipus d’interpretacions i hagués sigut ben fàcil.
Lucas: I, per què no vas fer aquestes interpretacions? Personalment vaig notar interès en les seves preguntes: “Com explicaríeu la interioritat a una persona de 15 anys?”; De què serveix la interioritat?”. També ens va demanar exemples d’interioritat, ja que s’adonava que els falta informació i que, com ell mateix afirmava, “jo mai havia pensat que la interioritat em servís d’aquesta manera –com l’aire–, ara m’he adonat que és, com tu dius, imprescindible.”
J: Crec que no vaig assumir una manca de compromís adolescent en algun d’aquells silencis, perquè personalment m’agrada primer pensar què podria millorar jo. En aquesta manera de fer ve implícita la pròpia manera d’entendre la interioritat. Ara bé, algun d’aquells silencis, més que desinterès, semblaven expressar: Jordi, fins a quin punt tot això que dius són només paraules boniques? Creus que m’estàs transmetent el sentit de la teva vida? Et sembla que em transmets felicitat profunda? No estic convençut que sabés parlar des de la vida que reclamen els adolescents. Fins a quin punt et va semblar genuí l’interès?
L: Això és normal… la conversa era sobre la interioritat i no un exercici d’interioritat, per això els seus silencis em van semblar normals. I més enllà de l’interès o no, algunes frases seves, com dius tu, em van deixar pensant: “A una gran part dels adolescents no els interessa o preocupa la interioritat”; “Els joves no ens creiem que la dimensió espiritual sigui tan important com es pensen els boomers”; “No se’n parla, ni ningú ens ho explica”.
J: La distinció entre parlar sobre la interioritat i exercitar-la resulta fonamental. Ara bé, em sembla entendre que, per transmetre la interioritat als joves, el que a tu et va bé com a primer pas és saber generar espais d’interioritat adequats, mentre que jo destacaria que manquen referents actuals. En tot cas, són dues cares d’una mateixa moneda: trobar els canals per connectar. On em sembla que sintonitzo molt bé és en remarcar la confusió al voltant dels termes: religiositat, espiritualitat, interioritat…
L: Primer cal aclarir què s’entén per interioritat i després es pot fer la distinció entres aquests termes que moltes vegades es confonen. Per mi, la interioritat és imprescindible, com l’aire. No el veiem, no li donem gairebé valor i, en canvi, no podem viure sense respirar. Allí està l’oxigen que ens alimenta cada minut! És un espai buit a dins de cada persona que harmonitza i dóna una tonalitat pròpia a totes les nostres dimensions humanes. És un espai que ajuda a acollir bé els cops que ens dona la vida (notícies tristes, ofenses, etc.), però també les seves carícies (xerrades, recreació amb altres, etc.). I per tu, Jordi, què és la interioritat?
J: Jo parlaria d’un camí i un treball que aporta sentit a la vida. Una feina de neteja de tot allò que és accessori, de tot allò que no és realment important. Això em permet distingir i treballar aquells aspectes que m’aporten més significat o sentit. A la meva vida tot això es resumeix en estimar.
Volia aprofitar per començar a distingir entre interioritat i religiositat. El primer concepte és més ampli: no pot haver-hi religiositat sense interioritat, però sí interioritat sense religiositat. Hi ha algunes formes de treball interior fora de la religió. La missa és una forma de religiositat i de treball de la interioritat; l’aproximació a l’art pot ser una forma de treball de la interioritat allunyada de la religiositat.
L: Totalment d’acord. La interioritat és el cor de tota espiritualitat i de tota religiositat. Qualsevol proposta –espiritual, confessional o sense filiació confessional– que no ajudi a créixer en la llibertat interior, la responsabilitat cap als altres i envers el món–creació, qualsevol proposta que no ajudi a manifestar allò que és únic i irrepetible de cada ésser humà, no és un camí espiritual perquè impedeix el cultiu de la interioritat. Seran, en tot cas, propostes tòxiques i deshumanitzadores. I també pot haver-hi molta vivència religiosa –religiositat– sense interioritat, perquè no s’arriba a tocar les fibres íntimes de les persones. Llavors es cau en el ritualisme, el ritu pel ritu que és gairebé màgic, o el moralisme, complir normes per por. És el que va expressar el noi adolescent a la nostra conversa: “Si vas a un cole religiós es fa l’assignatura de religió, tot i que a vegades el que es fa és parlar de normes, de doctrina”.
J: Crec que has donat amb el punt clau en el treball de la interioritat: ser capaços de créixer en llibertat interior, responsabilitat vers els altres i el món. Les formes de treballar-la són innombrables i hem d’estar atents als signes dels temps que ens toca viure perquè, en aquest sentit, els adolescents examinen la nostra autenticitat. Això demostra que el treball de la interioritat no és bufar i fer ampolles, però és cert que la diversitat de les seves formes permet trobar pràctiques que s’adeqüen a la pròpia manera de ser. En aquest sentit, per introduir els adolescents a la interioritat, l’experiència em demostra que va molt bé fer-ho des de la justícia social o des de la relació amb la naturalesa.
L: Per la meva experiència amb adolescents, afegiria que també serveix molt connectar amb el seu propi cos, amb la respiració i les emocions. És un camí molt indicat per despertar la interioritat en aquesta franja d’edat. En un món que constantment ens bombardeja amb inputs, és una bona manera d’activar els cinc sentits, trencant una certa seqüència d’estímul–resposta per obrir una capacitat d’acollir, interioritzar i actuar des de dins. I això es pot fer de manera confessional o secular.
– Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
– No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res —els va dir—. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
———————
“– Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor.
L’essencial és invisible als ulls.
– L’essencial és invisible als ulls —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.
– És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
– És el temps que he perdut amb la rosa… —va fer el petit príncep, per recordar-se’n.
– Els homes han oblidat aquesta veritat —va dir la guineu—. Tu no l’has oblidat. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa…
– Sóc responsable de la meva rosa… —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n”
El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry
Aquest article s’ha publicat al número 181 de Ciutat Nova i és el primer de la nova secció “Des de dins”, escrita en diàleg entre en Jordi Rodríguez i en Lucas Cerviño. Segons ells mateixos: “amb aquesta nova secció iniciem un conjunt de diàlegs en clau d’interioritat. El nostre objectiu és créixer —també de la mà dels lectors— en el cultiu de la nostra interioritat, alhora que ens agradaria mostrar que qualsevol realitat, situació, temàtica o aspecte es pot viure des de dins, és a dir, amb profunditat. Ens sembla una gran oportunitat que el tema de la revista on apareix el primer article sigui l’adolescència.”
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg
bon dia!! Si bon dia pq el vostre article dona color, i responsabilitat vers cada moment q tenim per viure, l.
Parleu de interioritat, com espai buit, penso q no es així, jo diria q es ple del Ser, q cal anar descobrint i treballant, I seguidament hi ha una definició molt bonica… “q armonitza i dona una totalitat pròpia a la dimensió humana..”
Interessant i necesaria distinguir entte religiositat i interioritat.
La adolescencia sempre m. han dit q es una etapa a on la jove o el jove fa recerca i el q pot viure li marca la vida.
Gracies per aquesta reflexio. Seria interessant a seguir amb aquest argument!!!