Amb aquest article comencem una nova secció –contrapunt– que pretén contraposar” una veu, un argument, una visió diferent per contribuir a la riquesa dels contrastos. És a l’espai que obre la diversitat on hi podem trobar l’originalitat, la creativitat, allò que és realment nou.
¿Recordes l’última vegada que vas posar un tomàquet en un pot?
Perquè el gest habitual és treure’l. D’un pot de vidre o d’una llauna comprada al supermercat, tant és. Amb tot, recordo que fa pocs anys encara col·leccionava aquests pots i llaunes dels supermercats, després anava al meu poble a veure la meva tia Leonor i amb ella fèiem conserves de tomàquet madur – tomàquet del seu hort, per ser exactes. Encara un altre record: pujar al doblao (que és com a Huelva en diem de les golfes) per anar a buscar algun pot, ja amb pols a sobre.
Si el que he escrit aquí dalt et queda molt lluny, o directament et sembla ciència-ficció, és perquè la indústria alimentària ha aconseguit el seu objectiu de fer difícil allò que és fàcil, fent calaix de passada.
La indústria alimentària ha aconseguit fer difícil allò que és fàcil
Al llarg de la història, no ha existit la indústria alimentària com a tal, tret de la botiga de la cantonada. La llauna va ser patentada tot just el 1810, el tetra-brick és un avi de 70 anys. Abans (i segons on, encara avui) totes aquestes menges de servar (melmelades, salats, confitats…) es feien i es tenien a les cases. I tot plegat sense conservants, fungicides, E311 o colorants. De fet, fer conserves alimentàries és cosa ben senzilla, tal com demostra una ullada ràpida a la xarxa.
I com hem arribat a fins aquí? Molt senzill: allunyant-nos de l’hort i de la granja fins a oblidar com servar els seus fruits.
Ja sabem que els pollastres no creixen als supermercats. Però, qui sap reconèixer un gra de mostassa? O salar unes costelles? O secar figues al sol?
No pateixis, això no és culpa teva ni de ningú. Tot i que hidratar uns quants grans de mostassa en una barreja d’aigua i vinagre, afegir-hi sal i herbes aromàtiques, i finalment moldre’ls és, ara com ara, un acte de resistència que ens torna a les nostres arrels.
La invitació és doncs a resistir tornant a col·leccionar pots i omplint-los de productes per a conservar-los. Pensa-hi. Això es podria convertir en una activitat familiar segons les estacions de l’any –de fet, sempre ha estat així, al llarg de tota la nostra història, inclosa la prehistòria.
Autor: José Antonio Pérez-Robleda, educador, poeta, filòsof, pare i cuiner entossudit.
Aquest article ha estat publicar al número 190 de la revista: Que vagi de gust
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg