A l’antiga Grècia es definia la prudència com a “fronessis“, que significaria “raó pràctica”, coneixement de la realitat, el que anomenem el sentit comú. En català tenim una paraula que ho representa molt bé: “seny”.  Seria aquella actitud de ponderació i prudència davant la vida, evitant que les situacions ens agafin per sorpresa, que ens fa detectar els perills i ens situa bé per fer allò que és més convenient en cada moment. Els especialistes consideren que una actitud prudent i calmada afavoreix la salut física i mental. Fixem-nos i analitzem la prudència en els diferents àmbits de la nostra vida. La prudència domèstica. Com portem la casa?  En l’economia domèstica consistirà senzillament en ajustar les despeses a les possibilitats econòmiques. Quan gastem sense mirar prim, sense veure si podrem fer front a les despeses… després venen els deutes, les angúnies, els neguits. Un sentit de prudència seria ser moderat en les despeses.

Un altre aspecte, on és molt important la prudència, és quan anem pel carrer, quan circulem, quan conduïm. Adaptar sempre la velocitat a l’entorn de la circulació. Una accelerada justa, ni poca ni molta. L’accelerada prudent és aquella que no exigeix una posterior frenada perquè hem accelerat massa. Aquí la prudència exigeix també atenció, evitar distraccions, un estat d’ànim serè, etc.

També és important la prudència en l’àmbit de les relacions humanes. Comença per l’observació profunda de l’altre. Seria entrar en la seva realitat. Una cosa tan important com és la confiança ha de ser administrada també amb prudència. Per què ?  Doncs perquè la persona que l’experiència ens demostra que diu sempre la veritat, que és de fiar, que no malparla mai de ningú…aquest tipus de persona és mereixedora de confiança. En canvi hi ha gent que no mereix aquesta confiança perquè veus que falta a la veritat, hi trobes engany, veus que fa judicis precipitats i injustificats, que amb molta facilitat malparla de la gent. Aquí la prudència està en el tracte amb aquestes persones, això si, amb tots els respectes, però el tracte ha de tenir unes necessàries reserves, precisament perquè no son mereixedores de confiança.

També la paraula ha de ser prudent. No podem dir coses com segures quan no ho son. No podem donar per cert allò que no sabem. Una persona prudent mai farà judicis sobre les persones. Cada persona és fruit de les seves circumstàncies,  per això és tan difícil ser just en el judici a les persones. Per això és prudent jutjar els fets però no les persones. Els experts diuen que l’actitud negativa davant la vida genera patiment mental de la persona, i això neix quan judiquem negativament els fets i les persones.  Per això és tan important la prudència de la paraula. La paraula pot ser un vehicle d’enfrontaments, però també pot ser un vehicle de pau. La paraula pot fer molt mal quan mira el negatiu, quan insulta, quan menysprea, quan provoca enfrontament.  En canvi la  paraula que mira el positiu, que anima, que valora a l’altre, que no el jutge, la paraula que es fa silenci per escoltar les raons de l’altre, aquesta és la paraula prudent que es transforma en constructora de pau. La paraula que més cal en aquests dies tempestuosos que vivim.

Antoni Pedragosa
Darreres entrades Antoni Pedragosa (veure totes)
0

Finalitzar Compra