Sant Jordi, dia del llibre, de la rosa, de l’amor. Ingredients tots ells de la vida. Perquè llegir és viure una mica més enllà de nosaltres mateixos i a l’ensems, cercar respostes en el nostre interior.

 

Des de molt petit, la lectura i els libres han format part de la meva vida, recordo com embadalit amb les aventures de Julio Verne, vaig viatjar de la seva mà arreu del món sense haver de sortir del poble andalús on vaig néixer ja fa més de seixanta anys; vaig aprendre el sentit de la veritable justícia, aquella que dona suport als febles i enderroca tirans i dèspotes amb el Capitán Trueno; anava d’un lloc a l’altre amb el meu Atles, en aquells moments en els que la descolonització era una realitat i sorgien nous països. I com no pot ser d’altra manera, en algun lloc perdut de la meva memòria, hi ha d’haver-hi les gestes del cavaller manxec que lluitava contra gegants, don Quixot de la Manxa, tot i que pel meu aspecte físic m’identifico més amb Sancho Panza.

Ja de jove, em vaig atrevir amb els llibres del meu pare, novel·les que encara conservo, magníficament editades per Éxito i entre les que destaquen alguns títols que després varen ser portats al cinema, com “Los pájaros” de Daphne de Maurier.

El meu germà gran era soci del Círculo de Lectores i ens arribaven mensualment uns llibres de tapa dura, sobretot novel·les, però també algun assaig, com aquell que vaig llegir sobre el camp de concentració de Treblinka que em va fer comprendre els horrors del genocidi jueu a mans dels nazis.

A col·legi, el meu primer llibre va ser “Corazón” d’Edmundo D’Amicis, que entre les seves pàgines recollia el conte de Marco que va anar a Argentina a buscar la seva mare.

A l’institut, la literatura en llengua castellana en tot el seu esplendor, el teatre de Casona i Valle Inclán, les novel·les d’Unamuno que van despertar en el meu interior un batec davant el sentit tràgic de la vida; però també el bàlsam de la poesia. Machado, sempre Machado, per damunt de la resta de poetes, fins i tot de Lorca. El camí es fa caminant, però mai sol, sempre amb un llibre.

A la universitat, llibres d’història, aquesta era la meva vocació i de fet, continuo essent un aprenent d’historiador. De la d’Espanya, amb Antonio Domínguez Ortiz, sense oblidar els hispanistes anglesos i francesos, com Pierre Vilar. No endebades la nostra guerra civil, aquella que va esquinçar la nostra pell, va despertar tant d’interès per estudiar-la.

Molt aviat la passió per viatjar, preparar-ho detingudament amb llibres, reposar-ho en tornant, novament amb llibres. Fer-se una mica membre del lloc que estàs visitant.

Vaig dedicar 36 anys, 10 mesos i 4 dies – així consta al meu full de serveis – a l’ofici de professor i els llibres m’han acompanyat en cada moment.

Estudiar, quin verb tan bonic, conjugat juntament amb llegir i ambdós units a gaudir.

La lectura és un dels majors plaers de l’ésser humà. Tan de bo ningú quedi sense alfabetitzar i que al menys uns quants llibres formin part dels trets d’identitat de cada persona.

Ja en la maduresa, agosarat i atrevit que soc, escriure, no només temes d’història que seria el normal en el meu cas, sinó també poesia que ve a trobar-me sense que em calgui anar-la a buscar; a més de la meva autobiografia que també he deixat impresa com un record d’una vida que serveixi de petit goig als meus éssers estimats, que amb la seva lectura puguin comprendre moltes coses.

Els llibres viuen a les biblioteques, allà són consultats de dia, mentre de nit somien amb nous relats. D’amor, de misteri, del bé i del mal que envolta l’ésser humà, allò més noble i el més abjecte com poden ser les guerres. Els poemes més bells estan disponibles per endolcir les nostres vides, moltes vegades amarga, i les obres de teatre per ser interpretades al moment just. Ara, amb la Covid, costa molt accedir-hi, esperem que passi aviat aquest moment.

El llibre com objecte, l’olor de paper imprès, el tacte suau del seu llom i la rigidesa de les portades tan suggeridores i boniques. Soc un fetitxista dels llibres, m’agrada veure’ls a les lleixes, tan disponibles i sol·lícits. Tinc també un llibre electrònic, però m’agrada passar les hores mortes a les llibreries i, al final, sempre cedeixo a la temptació de comprar-ne algun.

En algun altre moment de la meva vida, d’aquest bosc de somnis que soc, han brollat branques infructuoses, doncs confesso el meu afany per emular molts creadors, enginyers del lèxic, artesans de les paraules. He volgut ser un primer home com Albert Camus, reflexionar com Semprún sobre l’escriptura o la vida, viure en un regne de taifes com Goytisolo o ser un poema d’Alberti.

Dia del llibre, 23 d’abril, dia de festa. Roses, llibres i enamorats, acudiu puntualment a la seva cita!


Autor: Manuel Toribio García, Historiador – Gyróbagus

 

 

Sobre l´autor

Més articles

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra