La realitat dels matrimonis forçats és invisible per a moltes persones. La falsa creença que ‘això només passa a segons quins països’ evita prendre’n consciència. Però, de fet, està passant al costat de casa i molt més sovint del que ens pensem. Persones com la Carme, l’autora d’aquest article, treballen de forma organitzada per reduir aquesta xacra.
Des del moment que atempta contra els drets humans de la meitat de població, el Matrimoni Forçat (MF) impacta d’una manera més o menys directa però igualment devastadora contra tots i cada un dels Objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible (ODS) i n’obstaculitza –de fet n’impedeix- el seu compliment. Vegem primer de què es tracta: de la unió entre dues persones en la qual al menys una d’elles –en la immensa majoria dels casos la dona- no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment sinó que ha estat coaccionada físicament, sexualment, emocionalment i psicològicament per la família i el seu entorn. Quan la persona obligada a casar-se és menor d’edat, ens referim a Matrimoni Infantil o Prematur, d’acord a la definició d’UNICEF: tota unió formal o informal entre un menor de 18 anys i un adult o entre dos menors.
És una de les manifestacions més dures de violència masclista –nenes, adolescents i joves d’arreu del món obligades a casar-se contra la seva voluntat- que a la vegada i per això mateix esdevé causa i efecte de desigualtat de gènere i factor d’endarreriment global en perpetuar un sistema patriarcal basat en la subordinació de la dona a la voluntat del pare, el marit o el grup comunitari. Reduïda a la funció domèstica i amb una disminució flagrant de les oportunitats de formació i obtenció de recursos propis, veu frustrat el seu projecte de vida i roman sota la dependència d’altri com a eterna menor d’edat. Això repercuteix negativament en la seva dignitat, llibertat, salut i benestar personal però també en el progrés col·lectiu ja que es perd l’enorme benefici de les aportacions femenines en la presa de decisions per al canvi i la transformació social.
És per aquesta doble vessant d’una violència personal inadmissible i d’un atac a la línia de flotació de tot procés de desenvolupament que sigui just, inclusiu i sostenible, que el MF contradiu l’essència i el full de ruta dels ODS. De fet, així ho ha entès Nacions Unides que l’ha incorporat amb nom propi en l’Agenda 2030:
Objectiu número 5: “Aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes” . En la seva fita 3 commina a eliminar les pràctiques nocives com la Mutilació Genital Femenina i el Matrimoni Infantil. Un gran pas perquè la incidència és elevada: Segons dades d’UNICEF en la passada dècada hi havia 700 milions de dones casades abans de complir divuit anys, 250 de les quals abans dels quinze. I si no es revertia la tendència, el pronòstic pel 2020 era que 150 milions més de nenes o joves s’incorporarien a la funesta estadística. Es calcula que dotze milions de nenes són obligades a casar-se cada any abans d’arribar als 18. I ara, la pandèmia ha agreujat la situació en provocar la interrupció de molts programes de sensibilització i erradicació del MF.
Veiem la relació del MF amb altres ODS:
Objectiu número 1 i objectiu número 2: Erradicar la pobresa i la fam al món”. Tot i no ser-ne la causa directa, la pobresa juga el seu rol en els MF. Es constata que en les llars econòmicament més vulnerables les filles són entregades més aviat en matrimoni i al contrari on es genera una oportunitat de vida digna les unions imposades tendeixen a reduir-se. És comprensible: el canvi de mentalitats precisa de condicions favorables per a expressar-se i consolidar-se.
Objectiu número 3: “Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom i a totes les edats”. En especial quan es refereix a reduir la taxa de mortalitat materna i a posar fi a les morts evitables de nounats i de menors de 5 anys. I això? Perquè els embarassos en nenes i joves menors de 18 comporten un alt risc per a la vida de la mare i el nadó. El perill que el nadó mori abans de complir un any és un 60% més elevat i en cas de viure té més possibilitats de patir desnutrició, baix pes i problemes de desenvolupament físic i cognitiu (font: OMS i Unicef).
Objectiu número 4 : “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. En els països i societats de forta incidència del MF, es produeix un fatal cercle viciós: amb el matrimoni s’interromp de forma prematura els estudis de les joves i aquesta manca de formació minva la seva autonomia i capacitat per a oposar-se al matrimoni. “Volem llibres, no marits” és un dels eslògans de les activistes contra aquesta pràctica.
Objectiu número 8: “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible i el treball digne per a tothom”. En la seva fita número 7 es refereix explícitament a adoptar mesures per a erradicar el treball forçat i posar fi a les modernes formes d’esclavitud, una de les quals és el MF. En la fita 8 insta a protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur per a totes les persones treballadores, incloses les migrants, en particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries. En aquest aspecte tots els esforços realitzats per a garantir una major inclusió laboral i social –i en conseqüència una major autonomia personal- són positius i necessaris a l’hora de posar fi a la tradició nociva del MF.
Objectiu número 10: “Reduir la desigualtat en i entre països”. En la fita 2 parla de potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de la seva edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, situació econòmica o altre condició. I en la fita 3 de garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat dels resultats, fins i tot eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislació, polítiques i mesures adequades al respecte. Quan una jove o una adolescent enfronta l’amenaça d’un MF (i ara ens referim als països del nord) ho fa en un context que sovint la discrimina en funció de tres elements claus: 1) pel seu origen i cultura, 2) pel fet de pertànyer a un segment econòmicament desafavorit, 3) per la seva “condició” de dona que comporta arreu una flagrant marca de desigualtat. Tal i com assenyala aquest objectiu, l’eliminació del MF passa també per una reeixida inclusió social, econòmica i política de les adolescents i joves en risc.
Objectiu número 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells”. En les dues primeres fites aposta per reduir totes les formes de violència per a la població en general i per als infants. És evident que el MF –i encara més quan és precoç o infantil- és una manifestació de violència i que mentre es mantingui viu no podem parlar de “societats pacífiques”.
Pel que fa a la resta d’objectius de tipus econòmic i mediambiental, la vinculació amb els ODS es produeix per l’equació innegable entre apoderament de les dones i progrés social al qual ja ens hem referit al principi. Si elles no ocupen un paper actiu i reconegut no es produirà una gestió sostenible de l’aigua i del sanejament, ni s’accedirà a una energia neta, ni s’avançarà en innovació, ni en ciutats inclusives, ni es farà l’ús adequat dels recursos naturals, ni s’aturarà la degradació del sòl i dels oceans, ni es combatrà el canvi climàtic… És prioritari posar fi a aquesta violència patriarcal que malgrat resti força invisibilitzada té conseqüències –negatives- de grans dimensions.
Autora: Carme Vinyoles Casas, secretària de l’associació Valentes i Acompanyades
Sobre aquest tema podeu veure també: Potència i fragilitat de @fbrunes
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg