hillary_trumpL’últim debat entre Hillary Clinton i Donald Trump ha subratllat las diferències substancials entre els dos candidats: ella, dona de govern; ell, home d’espectacle. El candidat republicà no es compromet a acceptar el resultat electoral: “Vull mantenir el “suspense”.

“Voldria que deixessin de parlar escoltant-se, i d’ofendre’s, i que començaren d’una vegada a parlar-nos a nosaltres, al ciutadans”. El desig de la Jane, jove professora de Nova York, de tendència republicana però decidida a no donar el seu suport ni a Trump ni a Clinton, és el sentiment comú de molts electors americans, que continuen no sentint-se segurs, ni tant sols desprès del tercer debat públic, que va tenir lloc a la Universitat de Nevada, a Las Vegas, i que ha donat a Hillary la palma de la victòria.

També aquesta vegada, més que de campanya, s’ha de parlar de show, amb una Hillary Clinton clarament presidencial, no obstant els defalliments, i un Donald Trump que es confirma, una vegada més, com a home d’espectacle, capaç d’encendre el públic amb comentaris sagaços, al límit de la bona educació (defineix l’adversària amb l’adjectiu “nasty que es pot traduir per  “desagradable” o, fins i tot, “repugnant”) i capaç d’encunyar neologismes. La nova paraula “Bigly”, utilitzada impròpiament com adverbi pel candidat republicà per subratllar la grandesa d’Amèrica, en pocs minuts ha estat trending topic a Twiter.

PUTIN INTERFEREIX?

Però, tornant a la campanya, s’hi continuen acumulant ombres i sospites, principalment en relació a la intervenció russa. Clinton manté que 17 agències militars i civils d’investigació han confirmat la ingerència de Moscou en les eleccions, i defineix el seu adversari com un titella en mans del president rus, Putin.

Recentment, l’ambaixada de l’Equador a Londres ha decidit tallat l’accés a internet a Julian Assange, el fundador de Wikileaks, per greus interferències en la cursa cap a la Casa Blanca. Aquest home, que porta quatre anys a l’esmentada seu diplomàtica, ha difós milers de correus en les últimes setmanes, on apareix una Hillary Clinton molt propera als poderosos de Wall Street, dels que n’ha rebut no poc finançament, i no tan a prop de la classe mitja, a la què diu voler ajudar.

Trump no nega la intervenció de Putin, i fins i tot ho havia desitjat en un debat públic, però alhora declara que no el coneix i que no és amic seu i, mentrestant, el considera clarament “més intel·ligent que Obama i Hillary”, també per la seva actuació respecte Síria.

ACCEPTARÀ TRUMP EL RESULTAT?

Desprès, arriba l’efecte escènic del candidat republicà, que es nega a declarar l’acceptació del resultat electoral, sigui el que sigui. Ho “decidiré, el 8 de Novembre, si respecto els resultats electorals. Vull mantenir-vos en suspense” –l’endemà ho va reblar dien que només l’acceptaria clarament si guanyava-. Aquesta declaració ha sacsejat el públic perquè ha rebutjat les indicacions del Partit Republicà, que li havia demanat no sortir-se de les regles del procés democràtic. La resposta de Clinton va ser immediata qualificat d’”horrible” l’afirmació l’afirmació del seu rival i acusant-lo “de fer baixar el nivell de la nostra democràcia”.

CRISI DEMOCRÀTICA?

Però, Trump ha passat al contraatac afirmant que tot el procés polític està àmpliament manipulat perquè ell perdi, i que el FBI i tots els mitjans l’estan atacant indiscriminadament perquè tenen por de la seva victòria. No ha valgut de res la crida del moderador del debat, el periodista Chris Wallace, perquè es considerés la transferència pacífica del poder a un altre president, “una de les flors al trau d’aquest país.”

En aquests mesos, s’està consumant, als ulls del món, la crisi de la democràcia americana. La primera dona, en la història dels Estats Units, que podria esdevenir presidenta, tot i estar preparada, ser capaç i tenir una gran habilitat per governar, és rebutjada precisament per la seva experiència: pertany a l’establishment (el poder establert) des de fa massa temps, i això és una taca deshonrosa, en temps de populisme irracional, que premia els eslògans i no els fets. Els seus errors pesen més que els seus èxits i esmenes.

La seva història familiar inauguraria una nova dinastia desprès de Bush i els Kennedy, i l’Amèrica d’avui no vol una saga dels Clinton. D’altra banda, assistim a l’agonia lenta del partit republicà, que, en aquestes eleccions, sembla haver sepultat els idearis dels seus millors representants: Lincoln i Roosevelt.

Dia rere dia, senadors i diputats abandonen el candidat a la presidència, que cada vegada és més insostenible, i s’organitzen en corrents per tractar de salvar la majoria al senat. S’han desmarcat de donar suport a Trump el portaveu de la Càmera, Paul Ryan, un respectat senador, i fins i tot la família Bush, que ha declarat públicament que donaria suport a Clinton. Desprès del 8 de Novembre, tornar a ajuntar els dispersats, sigui quin sigui el resultat, no serà fàcil. Tothom espera una previsible derrota però, en cas d’una imprevisible victòria, els dirigents republicans ja estan estudiant un pla B: demanar que Trump sigui imputat i fer seure el seu vicepresident Mike Pence al despatx oval, com a autèntic president dels Estats Units.

TEMES CLAU

Les precises preguntes que va fer el moderador han posat un cop més en evidència la fragilitat dels candidats: el desconcert de Hillary respecte de les declaracions de Wikileaks i el de Donald sobre el seus comentaris vulgars sobre les dones; el finançament de la Fundació Clinton; eludir impostos i la utilització de treballadors en negre.

Una novetat d’aquest tercer debat va ser el tema de l’avortament, particularment sensible per als catòlics del país i que, al llarg dels anys, ha servit de brúixola d’orientació per a l’electorat: la defensa de la vida, per a Trump, ho és sense condicions, però també sense programes per realitzar-la; per a la Clinton, preval el dret de la dona a decidir sobre la vida.

Una altra pregunta punyent ha estat sobre la justícia i sobre el rol del Tribunal Constitucional: confós, Trump denuncia complots judicials; determinada, Hilary pregunta la confirmació del jutge constitucional nomenat per Obama. Els altres temes tocats repeteixen els dels debats anteriors: impostos, ambient, armes, política exterior, treball, immigració, terrorisme.

La conclusió és una crida dels candidats i també del moderador, Wallace. Hillary demana que se li doni l’oportunitat de “servir al País, com a presidenta”; Donald, desprès de 30 segons d’acusacions a l’adversària, confirma el seu suport a l’exercit, a les armes (els lobbys involucrats continuen donant-li suport) i afirma que Amèrica es farà gran gràcies a ell. Wallace, en canvi, fa una crida a votar: “Aneu a votar, és una obligació per a la nostra nació”. Perquè la veritable por és que, en una nació tan polaritzada i dividida, l’autèntic guanyador de la competició sigui l’abstenció.

Maddalena Maltese (20-10-2016)

Article original en italià a Città Nuova

 

 

Sobre l´autor

Més articles

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra