El perdó és una de les manifes­tacions de la tendresa. «Et perdono» vol dir «tu vals molt més que les teves accions», deia Paul Ricoeur. Aquesta distinció entre el ser i el fer, tan fàcil de comprendre com a idea i tan difícil d’experimentar a la pràctica, s’aclareix amb el perdó. «El que vas fer va ser ofensiu i això serà sempre una realitat, però la teva persona, el que tu siguis d’aquesta manera no m’ofèn i honoro aquesta realitat amb el perdó».

També és un regal; el perdó pos­se­eix l’aspecte de gratuïtat propi dels regals. Racionalment, i fent honor a la veritat de l’ofensa rebuda, no estem obligats a perdonar.

Perdonar és bo per a la salut psico­física de qui perdona. El rancor, l’odi i el desig de venjança produeixen en la persona un fort estrès que comporta ansietat, insomni, idees obsessives, augment de la pressió arterial… Tot això s’ha demostrat en múltiples i seriosos estudis de població. Algú deia que odiar és com ruixar amb benzina i incendiar la pròpia casa per matar un ratolí.

A qui perdona, l’experiència del perdó li deixa un sentiment de llibertat. Per a què? Per seguir vivint sense lligams amb el passat.

COM PERDONAR? Existeix un procés de perdó? Els estudis de Worthington indiquen cinc etapes. Podem concloure l’article repassant-les i invitant a fer-ne l’experiència.

1 Donar veu al dolor i a l’enuig. Comprendre en què ens sentim ofesos, quins sentiments i emocions causen l’ofensa i la persona de l’altre. Parlar-ne llargament amb alguna persona de confiança, amb algú que hagi rebut ofenses semblants.

2 Donar lloc a l’empatia. Conside­rar que l’altre sóc jo. Compartim la fragilitat de la vida humana i la possibilitat d’equivocar-nos. Tra­cto de comprendre com hagués actuat jo en les seves mateixes circumstàncies.

3 Repassar la pròpia història de cul­pa i perdó. Recordar els meus errors i quan a mi m’han perdonat. Sentiments i emocions que em genera.

4 Assumir el compromís de perdo­nar. El perdó és una decisió. Em disposo a perdonar.

5 Confirmar-ho. Comunicar la deci­sió, que s’ha de confirmar tota la vida, cada vegada que recordem l’ofensa i les noves ofenses rebudes.

Roberto Almada, Metge psiquiatre

Aquest article s’ha publicat a la revista Ciutat Nova de febrer/març 2016

• Sobre
• Darreres entrades

Josep Bofill

Director at Ciutat Nova

Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.
Tras una amplia experiencia en el mundo de la enseñanza, actualmente está en la dirección de la revista Ciutat Nova.

Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)

• Fem Sobretaula! - 10 juny 2020
• Restos - 7 febrer 2020
• Entrevista a Daniel Innerarity - 3 gener 2020