El perdó és una de les manifestacions de la tendresa. «Et perdono» vol dir «tu vals molt més que les teves accions», deia Paul Ricoeur. Aquesta distinció entre el ser i el fer, tan fàcil de comprendre com a idea i tan difícil d’experimentar a la pràctica, s’aclareix amb el perdó. «El que vas fer va ser ofensiu i això serà sempre una realitat, però la teva persona, el que tu siguis d’aquesta manera no m’ofèn i honoro aquesta realitat amb el perdó».
També és un regal; el perdó posseeix l’aspecte de gratuïtat propi dels regals. Racionalment, i fent honor a la veritat de l’ofensa rebuda, no estem obligats a perdonar.
Perdonar és bo per a la salut psicofísica de qui perdona. El rancor, l’odi i el desig de venjança produeixen en la persona un fort estrès que comporta ansietat, insomni, idees obsessives, augment de la pressió arterial… Tot això s’ha demostrat en múltiples i seriosos estudis de població. Algú deia que odiar és com ruixar amb benzina i incendiar la pròpia casa per matar un ratolí.
A qui perdona, l’experiència del perdó li deixa un sentiment de llibertat. Per a què? Per seguir vivint sense lligams amb el passat.
COM PERDONAR? Existeix un procés de perdó? Els estudis de Worthington indiquen cinc etapes. Podem concloure l’article repassant-les i invitant a fer-ne l’experiència.
1 Donar veu al dolor i a l’enuig. Comprendre en què ens sentim ofesos, quins sentiments i emocions causen l’ofensa i la persona de l’altre. Parlar-ne llargament amb alguna persona de confiança, amb algú que hagi rebut ofenses semblants.
2 Donar lloc a l’empatia. Considerar que l’altre sóc jo. Compartim la fragilitat de la vida humana i la possibilitat d’equivocar-nos. Tracto de comprendre com hagués actuat jo en les seves mateixes circumstàncies.
3 Repassar la pròpia història de culpa i perdó. Recordar els meus errors i quan a mi m’han perdonat. Sentiments i emocions que em genera.
4 Assumir el compromís de perdonar. El perdó és una decisió. Em disposo a perdonar.
5 Confirmar-ho. Comunicar la decisió, que s’ha de confirmar tota la vida, cada vegada que recordem l’ofensa i les noves ofenses rebudes.
Roberto Almada, Metge psiquiatre
Aquest article s’ha publicat a la revista Ciutat Nova de febrer/març 2016
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.
Jo penso que hem de perdonar, demanar perdó i també perdonar-nos a nosaltres mateixos.
Feliç mes!!!
Inclús perdonar a Déu, si arribessim a pensar que ens ha permés coses terribles.
Pensan be, penso que a Déu no li em de perdonar res. Ell és l’Amo, Creador i Senyor de tot. I ens don la força i la gràcia per passar el que la vida ens don cada dia. El mal no el vol, pero ens ha deixat lliures, per fer el be o el mal. Un gran misteri, però és aixís!!! Hi ha coses que no entendrem mai en aquest món!
Es la meva opinio.
FELIÇ DIA!!!