El perdó és una de les manifestacions de la tendresa. «Et perdono» vol dir «tu vals molt més que les teves accions», deia Paul Ricoeur. Aquesta distinció entre el ser i el fer, tan fàcil de comprendre com a idea i tan difícil d’experimentar a la pràctica, s’aclareix amb el perdó. «El que vas fer va ser ofensiu i això serà sempre una realitat, però la teva persona, el que tu siguis d’aquesta manera no m’ofèn i honoro aquesta realitat amb el perdó».
També és un regal; el perdó posseeix l’aspecte de gratuïtat propi dels regals. Racionalment, i fent honor a la veritat de l’ofensa rebuda, no estem obligats a perdonar.
Perdonar és bo per a la salut psicofísica de qui perdona. El rancor, l’odi i el desig de venjança produeixen en la persona un fort estrès que comporta ansietat, insomni, idees obsessives, augment de la pressió arterial… Tot això s’ha demostrat en múltiples i seriosos estudis de població. Algú deia que odiar és com ruixar amb benzina i incendiar la pròpia casa per matar un ratolí.
A qui perdona, l’experiència del perdó li deixa un sentiment de llibertat. Per a què? Per seguir vivint sense lligams amb el passat.
COM PERDONAR? Existeix un procés de perdó? Els estudis de Worthington indiquen cinc etapes. Podem concloure l’article repassant-les i invitant a fer-ne l’experiència.
1 Donar veu al dolor i a l’enuig. Comprendre en què ens sentim ofesos, quins sentiments i emocions causen l’ofensa i la persona de l’altre. Parlar-ne llargament amb alguna persona de confiança, amb algú que hagi rebut ofenses semblants.
2 Donar lloc a l’empatia. Considerar que l’altre sóc jo. Compartim la fragilitat de la vida humana i la possibilitat d’equivocar-nos. Tracto de comprendre com hagués actuat jo en les seves mateixes circumstàncies.
3 Repassar la pròpia història de culpa i perdó. Recordar els meus errors i quan a mi m’han perdonat. Sentiments i emocions que em genera.
4 Assumir el compromís de perdonar. El perdó és una decisió. Em disposo a perdonar.
5 Confirmar-ho. Comunicar la decisió, que s’ha de confirmar tota la vida, cada vegada que recordem l’ofensa i les noves ofenses rebudes.
Roberto Almada, Metge psiquiatre
Aquest article s’ha publicat a la revista Ciutat Nova de febrer/març 2016
Acerca del autor
Tras una amplia experiencia en el mundo de la enseñanza, actualmente está en la dirección de la revista Ciutat Nova.
Jo penso que hem de perdonar, demanar perdó i també perdonar-nos a nosaltres mateixos.
Feliç mes!!!
Inclús perdonar a Déu, si arribessim a pensar que ens ha permés coses terribles.
Estic en camí de perdonar i que vagi bé. Però han estat molts anys d’enganys, de mentides. Vull perdonar però deixar de conviure amb la persona que ja no hi puc confiar
Pensan be, penso que a Déu no li em de perdonar res. Ell és l’Amo, Creador i Senyor de tot. I ens don la força i la gràcia per passar el que la vida ens don cada dia. El mal no el vol, pero ens ha deixat lliures, per fer el be o el mal. Un gran misteri, però és aixís!!! Hi ha coses que no entendrem mai en aquest món!
Es la meva opinio.
FELIÇ DIA!!!