Els orígens, les circumstàncies, les relacions, les oportunitats i les dificultats, acaben teixint un viatge vital. Un viatge que condiciona i és condicionat per la feina i els estudis. Un viatge que té els principis i els valors per motor.
Primer dia
“Com que veig que soc l’únic alumne de pell negra, miraré de deixar el llistó ben alt”. Va ser la declaració de principis d’un noi de 25 anys que començava el grau superior de Gestió comercial i màrqueting a un institut de Girona. Anava amb traje i corbata perquè havia decidit que “has de semblar allò que vols arribar a ser” i ell es dedicaria al màrqueting.
Ben aviat, a l’institut van descobrir que en Sally no era un alumne especial pel seu color o per la corbata, ni tampoc per la nota d’un 10,5 a la prova d’accés. Resulta que arribava a classe després de treballar tota la nit a un escorxador. “I mai va demanar/cap permís per no venir a classe, ni tan sols per entregar un treball un dia més tard” -explica un professor de l’institut.
En Sally, doncs, era -i és- únic per la seva tenacitat i integritat. “Aquells dos anys van ser complicats”, explica aquell noi que havia nascut a Pithiana, un petit poble del Senegal, i si va deixar el llistó tan alt segurament és perquè feia temps que havia après que els entrebancs poden servir de palanca.
Flashback
La primera pedra al seu camí gairebé ni la va veure, perquè el seu pare va venir a Catalunya quan ell només tenia dos anys. La mare va seguir el mateix camí 6 anys més tard. Amb 8 anys va anar a escola a la ciutat i va descobrir que les paraules també es poden escriure i que no era permès parlar en la seva llengua. Aquesta pedra sí que la va veure! Es va fer tips de plorar, però la seva fortalesa ja es deixava veure i al segon curs va ser el primer de la classe.
En fer 18 anys va sortir del país per poder teixir la relació amb el seu pare. S’havien vist algun estiu, però això -explica- “no és una relació de pare i fill”. I ho van aconseguir. Ara, tot i viure a prop l’un de l’altre, cada dia es truquen a les 10:30.
L’arribada a Europa va ser un nou entrebanc-palanca. “Tot i que els últims anys havia viscut a la segona ciutat més gran del meu país, aquí tot em xocava. No havia vist mai tantes cares blanques juntes ni barreres que s’aixequessin soles per deixar passar un cotxe quan posaves una moneda a una màquina”.
Com que tothom li deia que ell servia per estudiar, aquí ho va provar, però, com que l’idioma i l’edat no l’hi posaven fàcil, va començar a treballar i a vestir com tots els nois de la seva edat, “amb pantalons de raper” -diu. Al cap d’un temps ja treballava a l’escorxador, de 7 de la tarda a 5 del matí, o fins que la feina s’acabés. Un cop de cap, un cafè i cap a classe.
El somni
Sí, durant aquells dos anys estudiant de dia i treballant de nit el seu caràcter es va seguir forjant. Amb el títol a la mà i, sense vida nocturna, la seva capacitat de treball, d’adaptació i de col·laboració el van convertir en un excel·lent professional del màrqueting i el traje i corbata ja no mostraven “allò que volia ser”. Però el somni el duia més lluny, a treballar pel seu compte. Ho tenia clar, però era arriscat perquè tenia compromisos familiars, tant aquí com al Senegal i ell ho volia fer bé.
El 2017 un nou entrebanc el va remoure quan la seva germana petita va morir inesperadament. Tot li va trontollar i la consciència que “la vida és un sospir” el va empènyer a fer realitat el seu somni professional. Un nou entrebanc servia de palanca i el gener del 2018 va néixer Ok Màrqueting.
Tres Valors
Venint d’algú que es guanya la vida ajudant a vendre, la solidesa que traspuen les paraules d’en Sally es valora encara més. L’estereotip del venedor com algú que et pot enganyar s’esvaeix amb un “nosaltres no venem fum” que mostra els principis que el guien: honestedat, responsabilitat i, com a bon musulmà, ser bona persona.
Semblen ben senzills, però… es pot sobreviure en el món líquid del màrqueting actual amb uns principis sòlids com aquests? En Sally ho té clar: “El nostre valor és la fidelitat dels clients. Quan arriben, a vegades els hem de frenar perquè entenguin que potser amb una campanya publicitària no es pot assolir aquell objectiu que somien tan fàcilment ni tan de pressa com s’imaginen”. En el món de les fake news i la postveritat, assumeix el risc de dir la veritat; en un món de likes i clickbaits, assumeix el risc de no dir simplement el que el client espera sentir d’entrada. I funciona!
Competir vs col·laborar
Aquest estil que va contracorrent també es capta quan, en un món regit per la competència, ell aposta per la col·laboració. “La competència treu el pitjor de nosaltres” -explica- i sempre hi acaba perdent algú. Amb la col·laboració, entre altres beneficis, tots aprenem més i el resultat global és millor. Mira, el primer client d’Ok Marqueting va ser l’empresa de la qual vaig marxar per posar-me pel meu compte. I encara compartim coneixement”.
Doncs potser podem concloure que “compartir” és el verb que ha mogut tota la vida d’en Sally, des que va néixer a un petit poble sense lletres fins a l’actual expert en màrqueting. Compartir, que implica valorar les relacions amb els altres per damunt de tot. Compartir, l’únic màrqueting que “surt a compte”.
Aquest article ha estat publicat al número 188 de la revista: Quina feina!
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg
Exellente