Aquests dies de recolliment, de limitació de moviments, de distància física, suposen un gran repte. Per aquells que ens dediquem a l’educació, han suposat un haver d’adaptar-nos a la docència a distància d’un divendres per a un dilluns… Vaja! Hem sortit de la zona de confort d’una coça… Però també estant servint per buscar nous materials, assistir a més conferències i seminaris del que és habitual i poder dedicar un temps a la reflexió. Una pregunta em ve al cap contínuament i apareix també a fòrums i entrevistes: Sortirem diferents d’aquesta situació?

Com assenyala Javier Melloni, SJ, allò que passa a un, ens passa a tots. Som ‘una sola humanitat exemplificada en múltiples individus’. Les nostres vides s’assemblen molt. Potser, en lloc de posar les nostres forces en sortir, cal posar-les en entrar més. Entrar en profunditat per tal que la societat que en surti, sigui diferent. I fa servir una imatge molt suggeridora. En aquesta crisi, ens passarà com a les plantes, que tenen un creixement isomètric; les branques creixen a la primavera en funció del que les arrels han aprofundit a l’hivern. Correm el risc de sortir massa aviat i que no ens hagi transformat suficientment. Hi ha vàries lliçons importants que podem aprendre: 1) Vulnerabilitat; 2) Podem viure més recollits del que ens pensàvem (això amplia el nostre espai interior); 3) Solidaritat, hem tingut cura i ens hem atès els uns dels altres; 4) Cal construir una societat més austera. El repte està en assumir lliurement allò que ens ha vingut per força, que convertim qualsevol forma de confinament en un exercici lliure de profunditat. [Idees preses de la seva xerrada La desescalada interior para una nueva vida].

Adela Cortina, en una entrevista concedida al Centro de Ética Aplicada  de la Universitat de Deusto, que porta per títol “Reflexiones sobre la crisis del Covid-19” va aportar algunes idees que van en aquesta mateixa línia. En aquesta crisi ens hem adonat d’una gran quantitat de carències de les que, fins ara, no érem conscients. Hi ha grups que han actuat bé, hem descobert un gran fons de solidaritat, però també hem vist actuacions que deixen molt a desitjar, com la ‘gerontofòbia’  que ha sorgit… Com pot ser que mirem amb recança els ancians i es digui que es moren les persones grans i no passa res? Alguna cosa ha canviat. Aquesta crisi ha generat un dolor i un patiment molt gran que perdurarà. A més, s’eixamplaran les desigualtats que són injustes. Aquí, les empreses poden jugar-hi un paper cabdal i generar aliats com mai, si actuen amb lucidesa, prudència i justícia. L’ensenyament més elemental d’aquesta crisi, i la seva gran oportunitat, és reprendre l’ensenyament que està present en tradicions com l’anarquista, la cristiana o la il·lustrada: Les espècies que sobreviuen, són aquelles que viuen del suport mutu. Som individus en relació, que ens necessitem els uns als altres, perquè som vulnerables. Ens cal recuperar la virtut de la compassió (patir amb) i evitar el sofriment de les altres persones, comprometent-nos amb elles. El compromís mutu és indispensable per a la vida. És font de justícia, però també de felicitat.

Aquesta idea de la solidaritat i la compassió, em recorda unes paraules del meu col·lega d’ESADE, Josep M. Lozano (Facebook, 27 d’abril): “Ja n’hi ha prou de parlar de distància social. Del que es tracta és de distància física. Distància social ja n’hi havia abans del coronavirus, en la nostra pandèmia d’indiferència i d’exclusió (que subsisteix). Només ens falta legitimar ‘distància social’ com quelcom positiu, que ens protegeix”.

Vull acabar amb una crida a la confiança, en paraules d’un bon amic, Jesús García. La confiança fa referència a posar-nos en cordada, enllaçar-nos, posar-nos d’acord. Quan confiem depositem la seguretat en l’altra persona. I si va malament, confiaré en ella, no la judicaré, no pensaré que m’ha volgut trair. Desenvolupem dinàmiques de confiança. Aquest és un moment per confiar entre nosaltres i en nosaltres, com individus i com a societat.

Autora de l’article: Arantza Echaniz Barrondo

Aquest article ha estat publicat a Querer es poder… Creer es crear 

Redacció
Darreres entrades Redacció (veure totes)
0

Finalitzar Compra