Afanya’t que sortim a escena! Potser aquesta seria la frase que podria definir prou bé el que ha estat aquest darrer any als camerinos de Ciutat Nova. El curs ha estat intens. Posar en marxa un projecte resulta il·lusionant, mantenir-lo és una aventura.
Aquest mateix blog ha vist com al llarg d’aquests darrers mesos la freqüència de publicació d’articles s’ha anat incrementant, s’han oberts dos canals temàtics: Pensament social, de periodicitat quinzenal i, Nivells de consciència i evolució espiritual, amb periodicitat mensual. Els cercle d’autors s’ha incrementat i poc a poc esperem esdevindrà un punt de trobada permanent de la comunitat Ciutat Nova.
Quatre números de l’edició en paper i el cinquè trucant a les portes de les cases dels subscriptors. Quatre esdeveniments de presentació i alguns en cartera. Constantment en escena. Sense treva. Fer de saurí requereix constància, però l’aigua brolla aquí i allà, on menys t’esperes i llavors… la joia esclata com un brollador i totes les peces es van encaixant per oferir als lectors un número més.
Era gairebé l’estiu de 2017 i sortia el número 170, el primer d’aquesta nova etapa: “Jo, tu, ells, nosaltres…”, una porta que s’obria al tema del pluralisme. Com a cada número, una primera frase per inspirar-nos:
“La convivència és una dada essencial de la nostra naturalesa com a humans, ja que de fet no existim, coexistim; no vivim, convivim” (Leonardo Boff)
La tardor ens va portar a habitar el conflicte amb el número 171: “Els altres i nosaltres?”. I Aquest cop una nova proposta per pensar-hi:
“Un conflicte no resolt és com un disc ratllat, impedeix que passem a la melodia següent” (Cristòbal Jodorowsky)
El número 172 va arribar a l’hivern. Un temps molt apropiat per teixir la comunitat. La portada ens esperonava: “Tots a taula!” i la reflexió un xic provocadora:
“He executat un acte irreparable, he establert un vincle” (Jorge Luis Borges)
La primavera ens va portar la frescor de la joventut. El número 173 es presentava amb el títol de “Present i futur” i de nou una cita inspiradora i un pèl reivindicativa:
“Potser algun dia deixin als joves inventar la seva pròpia joventut” (Quino)
Ara, el número 174, després de fer un tom per la ciutat, truca a la porta de casa amb una nova proposta que caldrà descobrir. Els qui encara no en sou subscriptors, si voleu gaudir de la serenor del paper, podeu subscriure-us aquí.
Aquest número és l’inici del segon cicle d’aquesta nova etapa de la revista en suport paper. Després de completar el primer, resta en l’ambient de la redacció la sensació d’agraïment per tants descobriments impensats; per tantes persones que, directament o indirecta, hi han col·laborat; per la confiança dels subscriptors, tant els que s’han incorporat aquest any com els més veterans; per les aportacions dels lectors, que són la brúixola que ens orienta i per les perspectives que s’obren davant nostre cada dia que passa.
Així doncs, creiem que ara toca fer uns dies de descans. Aquest blog restarà inactiu només unes setmanes, el just i necessari per deixar reposar les coses, pensar-hi, reflexionar-hi i tornar amb les forces renovades per continuar compartint amb qui ho desitgi les nostres propostes.
Bon estiu a tothom!
Sobre l´autor
Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg