Nadal és temps de trobar-nos, entre nosaltres, amb nosaltres. Temps de mirar. Temps del compromís. Temps de teixir.

Tu hi ets

.

Tu hi ets,

és la teva terra,

és la nostra terra,

és el plor dels infants,

la mirada morta de dones i homes.

.

Tu hi vas néixer,

hi neixes encara sota les bombes,

ens mires als ulls amb amor

cercant la pau que l’odi ha foragitat.

Tu hi ets.

.

T’amagues en els cors tremolosos,

habites entre les engrunes de la gana,

calces les sabates dels descalços,

t’agenolles davant l’arma que dispara,

ets allà on un nen mor i una mare infanta.

.

Ets aquí, al carrer de sota casa,

mirant les mirades que no veuen,

cridant en el desert dels cors que no bateguen,

plorant en l’oceà de la indiferència.

Tu hi ets.

.

I ets també allà,

sota els escons i les poltrones,

ferit pels interessos i les excuses,

pregant sense trobar escolta ni acollida,

parlant al cor de les cambres de la vergonya.

.

Ets aquí, allà, arreu.

Tot ho pots i res no pots,

ets el Déu pobre, nen, home,

ets l’amor que necessita el cor humà.

Tu hi ets! Sempre, aquí, ara.

BON NADAL!

Aquest text ha estat publicat al blog de l’autor «Mirades»

Sobre l´autor

Francesc Brunés

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.

• De persona a persona
• On és la pau?
• El gran fracàs
• Decreixement feliç