Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) tenen una extensa i desbocada penetració en les nostres vides i la nostra societat, que s’autoanomena, significativament, “de la informació”. Certament, les TIC ofereixen evidents i innegables avantatges i oportunitats en molts àmbits, però, com totes les tecnologies, també comporten certs riscos i manifestos inconvenients (psicològics, socials i ambientals). Atès que la publicitat només remarca els beneficis que les TIC aporten i en silencia les amenaces, pensem que convé fer-les aflorar per ser-ne conscients i, per això, les sintetitzem en 20 piulades.
1. Atabalen
Píndoles d’informació, titulars, tuits… Sempre a l’encalç d’una major velocitat, les TIC ens poden dur a precipitacions i simplificacions. L’acceleració en el flux d’informació dificulta el païment assossegat, el pronunciament meditat, la resposta aprofundida.
2. Trivialitzen
La comunicació i l’obtenció de notícies i dades cada cop és més fàcil, còmoda i, doncs, temptadora. Tanmateix, això pot fer que els missatges esdevinguin innecessaris i capriciosos, les interaccions banals, les recerques d’informació prescindibles i frívoles.
3. Exterioritzen
Les TIC entronitzen la relació amb el defora, la difusió. Sembla que perquè quelcom sigui, ha de ser publicitat, compartit a la xarxa. Aquesta extraversió, aquest compartir, aquesta constant estimulació exterioritzadora dificulta el recolliment interior.
4. Despersonalitzen
Les TIC ens comuniquen amb un nombre potencialment il·limitat de persones, fins i tot desconegudes i distants. El perill és bescanviar les relacions quotidianes, convivencials, directes, aquí i ara per meres interaccions telemàtiques, sense compromís ni complicacions.
5. Infoxiquen
Les TIC procuren aital exuberància informativa que pot atordir-nos, insensibilitzar-nos, sobreexcitar-nos, desorientar-nos, desmobilitzar-nos, etc. Acumular no és el mateix que reflexionar, l’amuntegament d’informació desordenada és un obstacle per al coneixement.
6. Absorbeixen
Les TIC (aplicacions, pàgines web, jocs, mòbils…) procuren un reguitzell d’atractius dissenyats per a ser tremendament addictius, els quals ens desmaneguen l’atenció (absorbint-la, distraient-la, entretenint-la…). Capcots mirant la pantalla esdevenim veritables homo absortus.
7. Infatuen
Les TIC empoderen tothom, convertint a l’un i a l’altre en creadors d’informació, facilitant-los la seva presentació pública. Això pot derivar en l’exhibicionisme egocèntric, impúdic i poca-solta i en la difusió de continguts falsos, erronis, narcisistes o vulgars en què molts s’emmirallen.
8. Desencanten
Les TIC proporcionen informació detallada i dinàmica sobre l’entorn de manera que indueixen a la pèrdua de la mirada innocent, la sorpresa, l’experiència directa, l’aprenentatge per error. Fins i tot poden reemplaçar la realitat amb experiències virtuals, fent-nos viure succedanis..
9. Idiotitzen
Les TIC suplanten la nostra memòria, el nostre pensament, el nostre criteri, la nostra voluntat. El núvol recorda per nosaltres i els algorismes pensen i decideixen per nosaltres, ens estableixen l’agenda. Cedim la intel·ligència a la màquina.
10. Insensibilitzen
Les TIC ens reclouen en una bombolla d’inputs prefabricats i atordidors; ens afebleixen els sentits, impossibilitant la contemplació, la percepció de la bellesa de l’instant i de l’entorn natural, l’escolta de les veus d’altres éssers i de la saviesa de la Mare Terra.
11. Despersonalitzen
Amb el seu bombardeig incessant d’informació, les TIC boicotegen el silenci sanador i creador d’on brollen genialitats, inspiracions i revelacions; el silenci indispensable per sentir la veu del cor, la veu de Déu o dels seus missatgers, el clamor del món sofrent…
12. Trastornen
L’accessibilitat de les TIC pot generar problemes greus en infants, personalitats influenciables o individus amb malalties mentals: ludopaties, trastorns del son i alimentaris, addiccions, imitacions insanes i destructives, fòbia social… Un exemple en són els hikikomori.
13. Enganyen
Les TIC permeten amagar-se sota identitats virtuals falses, fet que pot derivar en assetjaments, estafes… Aplicacions i xarxes socials són el regne de l’emmascarament, de l’aparença, del presumir i no pas de la veritat, l’honestedat. Abunden les notícies falses (fake news) i els verificadors (fact-checkers), mercenaris al servei dels més poderosos.
14. Sedueixen
Les TIC cerquen la viralitat, els likes, les comparticions. Promouen, doncs, un estil de comunicació sensacionalista (groller, cridaner, si cal histriònic), car importa més l’impacte, el ressò mediàtic, el nombre de seguidors, que no pas la veritat. Són eines òptimes per a la difusió de la postveritat.
15. Manipulen
Les TIC no són neutrals, imparcials i innòcues, ans tenen al darrere empreses gegantines que busquen el màxim benefici econòmic a través de la publicitat, la venda de dades (big data), l’enginyeria d’opinió (amb ingerència en eleccions, per exemple).
16. Separen
Les TIC agreugen la desigualtat social a través de la bretxa digital. L’accés a les TIC (dispositius electrònics, més o menys velocitat…) no és un bé públic garantit arreu, sinó que depèn de la capacitat adquisitiva individual..
17. Adoctrinen
Les TIC formen part de la societat de consum capitalista que promou la cultura individualista i hedonista de tenir l’ultimíssim aparell electrònic, la subcultura d’un sol ús o de l’obsolescència programada, en comptes de la cultura de la reparació i la reutilització.
18. Controlen
Les TIC, prenent en tot moment les nostres dades personals (gustos, interessos, relacions, localització…), amenacen la nostra privacitat tot permetent el seguiment massiu i el control social per part dels governs. El règim xinès n’és un exemple paradigmàtic..
19. Exploten
Contribueixen a explotar persones (en xarxes de treball esclau) per a l’obtenció dels materials necessaris (coltan, liti, cobalt i terres rares); també s’explota la Mare Terra: demanda energètica creixent, destrucció d’espècies i hàbitats protegits i sòls agrícoles i forestals, profanació de llocs sagrats…
20. Contaminen
Lluny de ser una tecnologia neta, les TIC són responsables d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, de contaminació electromagnètica i paisatgística, de vessaments tòxics, de ferralla electrònica abandonada en abocadors incontrolats sobretot a l’Àfrica, de brossa espacial…
Amb tot, i això és el que desespera, les TIC semblen avançar imparables en tots els àmbits, convertides en una mena de religió: tenen promeses de benaurança i salvació (fre al canvi climàtic, democratització, superació de les limitacions biològiques…), profecies messiàniques (internet de les coses, “realitat augmentada”…), una teologia pròpia (el dataïsme)… Els fidels d’aquesta nova tecnolatria esperen que, arreu i en tot moment, hi hagi connexió. No amb Déu o amb el nostre Cor o amb la Mare Terra, sinó amb la xarxa, amb el flux d’informació desorganitzada que mai no s’atura. La cobertura mòbil o la wifi (succedanis de la Providència) són verificades pels seus devots amb veritable zel cada dos per tres, atents als nous missatges. Tenint en compte el punt on hem arribat, en tan pocs anys de TIC massives, cal, com a mínim, fer de “mestres de la sospita” i qüestionar les bondats d’aquesta nova religió, reflexionar sobre què implica aquesta sorprenent “mobilització” de la societat, de si més dispositius, més antenes, més potència, més connectivitat, més cobertura, etc. és o no un veritable progrés, si ens ajuda a avançar cap a una vida humana plena o ens arrossega cap a l’alienació i la manipulació. I si malgrat tot, creiem que hem de fer ús d’algunes TIC, fora bo pensar mesures per a no ser víctimes dels efectes negatius esmentats.
Aquesta entrevista ha estat publicada al número 191 de la revista: Tecnoperill?
Sobre l´autor
Promovem els valors immaterials de la natura.