Un document de l’Església catòlica
“Els esdeveniments d’aquests últims temps fan que molts ens preguntem si encara hi ha lloc per al diàleg amb els musulmans. La resposta és sí i més que mai.”
Aquesta afirmació del cardenal Jean-Luis Tauran és clara i inequívoca i pertany a un document publicat pel Pontifici Consell per al diàleg interreligiós que porta la seva signatura. El text traça un mapa ben definit sobre la possibilitat, més encara, la necessitat de continuar el diàleg amb homes i dones que segueixen l’islam. Es tracta d’un acte de coratge perquè aclareix que “la gran majoria dels musulmans no es reconeixen en els gestos bàrbars que han estat perpetrats”.
Amb un estil sobri i clar, la declaració precisa els termes d’una qüestió que corre el perill de degenerar en un veritable xoc incurable. Al centre del debat hi ha el concepte mateix de la religió, “una paraula sovint associada a la paraula ‘violència’, mentre que els creients han de demostrar que les religions estan cridades a ser promotores de pau i no de violència”.
En particular, a causa dels esdeveniments d’aquests mesos, els musulmans són els que estan al centre d’aquest debat caracteritzat per “una radicalització del discurs comunitari i religiós, amb els consegüents riscos d’odi, violència i terrorisme”. El cardenal reconeix que això porta inevitablement a una “creixent i banal estigmatització dels musulmans i la seva religió”.
Quina és, doncs, la resposta per part del cristianisme, també en la perspectiva de tota persona de bona voluntat realment interessada en el bé comú de la humanitat sencera? Segons el document, la resposta és la fraternitat i el diàleg. “Els creients constitueixen un potencial de pau formidable si creuen que l’home ha estat creat per Déu i que la humanitat és una única família i, encara més, si creuen, com fem els cristians, que Déu és Amor. Seguir dialogant, també quan es viu l’experiència de la persecució, pot transformar-se en un gest d’esperança”.
Per tant, es tracta d’una clara invitació a un compromís sincer amb la possibilitat de diàleg adreçada a la comunitat cristiana en general. Cal una especial atenció a no imposar la pròpia visió de la persona i de la història, sinó a “proposar el respecte de les diferències, la llibertat de pensament i de religió, la defensa de la dignitat humana i l’amor per la veritat” .
El document també traça un mapa que asseguri un rumb clar a recórrer per a un diàleg fonamentat que porti a un sentiment de veritable fraternitat. En aquest sentit, Tauran indica tres contextos fonamentals per a la construcció de la comprensió i del mutu respecte: la vida en família, l’ensenyament de la religió i de la història, el contingut de les predicacions en els respectius llocs de culte.
Són els àmbits on es pot construir de veritat una civilització de la pau que pugui reaccionar a l’escalada de tensió i odi que s’està creant a nivell mundial. En efecte, és dins el nucli familiar on es creen les primeres idees sobre “l’altre” i sobre el “diferent”, com també a l’escola les ments dels joves poden ser fàcilment manipulades oferint claus de lectura tendencioses sobre fets històrics.
Finalment, un paper important és el dels llocs de culte on, lamentablement, sovint no es presenta la religió dels altres de manera adequada i positiva. A més, cal adonar-nos, i mai ho fem prou, que molt sovint la religió és manipulada per motius que no tenen res a veure amb ella.
Amb un estil simple i lineal el document ve a ser una orientació pastoral important que hauria de merèixer molta atenció per part dels mitjans de comunicació i dels agents pastorals, començant pels sacerdots i religiosos, com suggereix el mateix cardenal Tauran, que són animadors de les diferents comunitats sobre el territori.
Roberto Catalano (27 abril 2015)
Test de la declaració oficial en italià.
Sobre l´autor
Director del Centre for Interreligious Dialogue.