1448964417El recent viatge del papa Francesc a Kenya, República centreafricana i Uganda, una gran lliçó de coratge, de valors i de diàleg. Tot el que Francesc ha dit en aquelles terres podria ser un full de ruta per a la convivència.

El papa Francesc ha tornat a Roma després del seu primer viatge a Àfrica i ho ha fet amb molts missatges. Alguns els ha donat a Àfrica, donant-li esperança, dignitat, afecte i orientacions contra els seus mals endèmics, sobretot la corrupció i també n’ha donat molts a la resta de l’Església i, si estem atents, a tot el món. M’atreviria a dir que el seu viatge ha estat potser la resposta més autèntica i concreta a les estratègies, siguin quines siguin, dels atemptats de Beirut, de París i de Bomako.

Bergoglio és, avui dia, l’únic home que, amb el seu coratge, -ha afrontat un viatge amb riscs altíssims, en un moment en el qual Europa s’ha blindat, pel temor paranoic d’altres atemptats- ha donat una resposta concreta i visible: la por es derrota amb la trobada amb els altres.

Impressiona veure que, en un continent com l’africà, el Papa hagi acceptat i volgut trobar-se amb persones d’altres creences. I no tan sols això. Ha anat a visitar una mesquita, i no una de les històriques, com a Damasc o Istanbul, sinó una pobra mesquita de la República Centreafricana, on els mitjans de comunicació ens continuen dient que s’està lluitant una guerra de religió. Això no obstant, és una mesquita símbol. És la imatge d’un Islam que s’estén per Àfrica, que sovint fa por, com en altres parts del món, que s’associa amb la violència de grups diversos, entre els quals, Boko Haram. El papa Francesc s’ha volgut trobar també amb l’Islam africà entrant a la mesquita de Bangui, per dir que no existeix  només l’Islam de l’Orient Mitjà i que l’encontre i el diàleg amb els creients s’ha de produir a tot arreu. Justament en aquesta mesquita, el cap de la cristiandat ha adreçat paraules de pau i, sobretot, d’acolliment, reconeixent que la visita a aquella part d’Àfrica “no seria completa si no comprengués també aquesta trobada amb la comunitat musulmana”.

“Cristians i musulmans som germans” i, per tant, “hem de considerar-nos com a tals, comportar-nos com a tals”. El cap de l’Església catòlica, cada vegada més líder mundial i punt de referència espiritual, però també ètic i humà de milions de persones que no són part de l’Església catòlica- mereixeria una anàlisi apart el seu encontre amb les comunitats evangèliques- ha sabut donar un exemple clar de què significa dialogar: oblidar la por, entrar a casa de l’altre, acceptar la seva benvinguda i reconèixer-lo com a germà. Però Bergoglio també ha parlat clar en subratllar que n’és de fals creure que una guerra ho és per motius de creença religiosa. “Sabem bé -ha dit el Papa- que els últims esdeveniments i les violències que han sacsejat el vostre país no estaven basades en motius pròpiament religiosos. Qui diu que creu en Déu ha de ser també un home o una dona de pau”. No fa massa que un noticiari italià presentava la violència en aquell racó de l’Àfrica amb l’acostumada tornada del conflicte religiós. Bergoglio ha sabut llegir en la història i en les tradicions d’aquests pobles, reconeixent que “cristians, musulmans i membres de les religions tradicionals han viscut pacíficament junts durant molts anys”. Tenint això present, heus ací la seva invitació: “Hem de restar units per fer que cessin aquelles accions que, d’una o d’una altra manera, desfiguren el Rostre de Déu i tenen, en el fons, l’objectiu de defensar, per tots els mitjans, interessos particulars, en detriment del bé comú”.

Partint d’aquesta idea d’unitat de la família humana, la seva invitació afligida i directa: “Junts, diguem no a l’odi, no a la venjança, no a la violència, particularment a la que es perpetra en nom d’una religió o de Déu. Déu és pau, Déu salam

I no tenint-ne prou amb això, el Papa Francesc ha sabut també donar gràcies a qui ha treballat per això, lluny de les pantalles i anant a contracorrent. “En aquests temps dramàtics –ha reconegut– els responsables religiosos cristians i musulmans han volgut posar-se a l’altura dels desafiaments del moment. Han jugat un paper important per restablir l’harmonia i la fraternitat entre tots. Voldria assegurar-vos la meva gratitud i la meva estima. I també podem recordar tots els gestos de solidaritat que cristians i musulmans han rebut per part de compatriotes seus d’altres confessions religioses, acollint-los i defensant-los durant aquesta darrera crisi al vostre país, però també en altres llocs del món”.

En aquests gairebé tres anys de pontificat, aquest papa ens ha acostumat a gestos senzills però forts, que han suscitat i cada vegada més susciten l’entusiasme de qui creu i d’aquells que no creuen o professen altra tradició religiosa.

És un home capaç d’involucrar qualsevol que sàpiga acceptar la invitació a la reconciliació, a la fraternitat i a la solidaritat entre tots. Aquí tenim també forta lliçó per a la nostra Europa, presa pel pànic, ingènuament manipulada pels senyors del terror i de la guerra que, mitjançant una violència inaudita a nivell físic i una forma no menys cruel a nivell mediàtic, ja han tornat a introduir un terme oblidat des de decennis: guerra. Però és necessari creure en el que el Papa Francesc defineix com  “alts ideals”; abans de res, en homes i dones que tenen la missió d’assegurar un bon govern, un desenvolupament humà integral, una àmplia participació en la vida pública de la nació. I Bergoglio s’ha adreçat també a qui fa política, a qui administra i a qui s’ocupa de les relacions internacionals. Adreçant-se als diplomàtics i polítics, a Uganda, no s’ha quedat curt en fer-los present que els màrtirs són capaços de fer-nos recordar que “malgrat les nostres diferents creences religioses i conviccions, tots estem cridats a cercar la veritat, a treballar per la justícia i la reconciliació, i a respectar-nos, protegir-nos i ajudar-nos recíprocament com a membres de l’única família humana”.

Fraternitat, reconeixement de pertinença a la mateixa família, categories que el papa ha sabut introduir en el vocabulari de politologia d’aquest terrible 2015, tacat de sang i de víctimes d’una violència inaudita, la que coneixem i la que no s’ha explicat ni fet pública.

És significatiu el gest d’un pontífex que dóna les gràcies a un país, Uganda, pel seu “compromís excepcional en acollir refugiats, permetent-los reconstruir la seva existència amb seguretat i fent-los percebre la dignitat que es deriva de guanyar-se la vida amb un treball honrat”. I justament al respecte, sense amagar que el nostre món avui està marcat per guerres, violències i diferents formes d’injustícia i, sobretot per un moviment migratori de pobles sense precedents, ha dit “la manera d’afrontar aquest fenomen és una proba de la nostra humanitat, del nostre respecte de la dignitat humana i, encara abans d’això, de la nostra solidaritat amb els germans i les germanes que passen  necessitat”. Aquí tenim una altra advertència a Europa, que sembla haver perdut la brúixola dels valors i que tendeix a un progressiu i imparable replegament sobre si mateixa. El viatge del Papa Francesc a aquests tres països africans m’ha semblat una gran lliçó de coratge, de valors i de diàleg al nostre vell continent.

Tot el que Francesc ha dit en aquelles terres, podria ser un full de ruta per a tots els països europeus i per al seus ciutadans. I aquest full parla d’acollida, encontre, diàleg, confiança.

Roberto Catalano (2 de desembre de 2015)

Llegir el text original en italià.

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra