1464068184La notícia de la trobada que va tenir lloc el 23 de maig, entre el papa Francesc i el xeic professor Ahmad Muhammad al-Tayyib, gran imam d’Al-Azhar, estava anunciada de feia dies i s’esperava amb interès, i també amb un cert nerviosisme. Les relacions entre el Centre musulmà d’El Cairo, punt de referència fonamental per l’Islam sunnita i el Vaticà, s’havien refredat notablement després de l’incident de Ratisbona el 2006. En aquella ocasió la famosa cita que va fer Benet XVI va provocar reaccions de diversos signes i mesures a l’univers de l’Islam. Amb molts representants, tan religiosos com del món de la cultura, la relació s’havia restablert al cap d’un temps, però al-Azhar havia guardat una certa distància i la situació s’havia agreujat cinc anys més tard, quan, també el papa Ratzinger, després de l’atemptat d’Alexandria del Cap d’any de 2011, va intervenir demanant la protecció dels cristians a Egipte i l’Orient Mitjà. El govern egipci va respondre  cridant el seu ambaixador a la Santa Seu, mentre al-Azhar, de fet, havia suspès tot tipus de col·laboració amb la seu de l’Església Catòlica.

De cop i volta, el Consell Pontifici per al diàleg entre religions es va posar a treballar per reparar la fractura, una feina lenta que ha durat anys. De fet, tal i com ha declarat en una entrevista, publicada fa pocs dies, a l’Avvenire, al Professor Wael Farouq, egipci, musulmà, ensenyant de llengua àrab a la Universitat americana d’El Cairo i a la catòlica de Milà, “la universitat d’al-Azhar segueix sent indiscutiblement el punt de referència que té més seguidors dins la component sunnita de la umma”. A més, el mateix estudiós reconeix que es tracta d’un centre “que està fent un recorregut en sentit reformista del pensament islàmic, que tendeix a una apertura més gran”. S’entén, doncs, la cura en la recomposició pacient d’aquestes relacions, sobretot , després de l’adveniment al soli pontifici de Francesc partidari i testimoni de la “cultura de la trobada”, que, com reconeix també el mateix exponent acadèmic musulmà, representa un dels pilars del seu pontificat.

Un senyal de canvi per part de la màxima autoritat d’al-Azhar va ser captat el mes de març passat, quan l’Imam, durant un discurs al Bundestag de Berlin, entre d’altres coses va dir: ”em trobaré amb el papa tan aviat com pugui”.

L’esperada trobada del 23 de maig, ha declarat a la Ràdio vaticana el Cardenal Jean-Louis Tauran, President del Consell Pontifici per al Diàleg entre religions, “es va desenvolupar en un clima de gran amistat. No es va parlar del passat, sinó del present i del futur. Les dues parts tenen un desig molt viu de reprendre el diàleg”. “I si “ressucités” la Comissió del 1998, crec que hi hauria una intensificació dels contactes. Per tant, ha estat un bonic intercanvi en un clima de gran amistat. He de dir que personalment, no m’ho esperava.”

Efectivament, el col·loqui, molt cordial, va durar prop de 30 minuts, durant els quals els dos interlocutors van posar en relleu el gran significat d’aquesta nova trobada dins el quadre del diàleg entre l’Església Catòlica i l’Islam. La conversa es va centrar en el tema del compromís comú de les autoritats i dels fidels de les grans religions per la pau al món, el rebuig de la violència i del terrorisme, la situació dels cristians en el context dels conflictes i de les tensions a l’Orient Mitjà i la seva protecció.

Tot seguit hi va haver un intercanvi entre les dues delegacions oficials, la que acompanyava l’autoritat musulmana d’El Caire i la del Vaticà, que a més del President del Consell Pontifici per al Diàleg entre religions, incloïa també el Secretari, monsenyor Miguel Ayuso Guixot.

La síntesi més eficaç d’aquest moment és, segurament, en les paraules del papa Francesc que, segons l’entorn d’al-Tayyib va afirmar:”El missatge, és la trobada”. Un acte d’aquest gènere reforça, de fet, la imatge del que poden fer les religions per solucionar les problemàtiques actuals. Estudiosos i periodistes musulmans entrevistats aquests dies, de fet, han subratllat que el papa Francesc és vist no tan com un cap religiós de l’Església Catòlica, sinó més aviat com un vertader líder mundial, un punt de referència per a tots els homes que creuen i, en general, totes les persones de bona voluntat.

Comentant la trobada entre els dos líders religiosos, l’expert torinès de l’Islam, don Andrea Pacini, ha definit el moment actual com “molt significatiu”. Al-Tayyib, segons Pacini-, en tant que màxim responsable d’una institució no tan sols religiosa sinó també cultural, universitària- “podrà realment jugar un paper fonamental per reprendre el diàleg entre islam i cultura, entre tants islams diferents que existeixen dins la gran fe islàmica, és a dir, tants corrents que sovint no han pogut viure en èpoques recents un diàleg fecund entre ells”. De tot arreu s’observa el centre religiós i de recerca d’El Caire per aconseguir “incidir en el món musulmà en general, perquè una interpretació renovada amb modernitat de l’Islam -oberta al diàleg amb altres creences- pugui restar no només en alguns centres especialitzats sinó, esdevenir matèria d’ensenyament i de processos educatius a tot el món musulmà i no tan sols en ell”.

La trobada entre el papa i l’imam del prestigiós centre d’estudi i pregària cairota, sens dubte ha reforçat la imatge de la possible via de col·laboració entre món musulmà i cristià per donar una resposta positiva al fonamentalisme que sembla que domina l’escena geopolítica i religiosa d’avui dia. El mateix al-Tayyib havia condemnat l’Isis per les seves atrocitats i va encapçalar a l’inici d’aquest any, un autèntic estudi crític que permetrà a l’Islam adequar-se a la situació del món d’avui.

Roberto Catalano (maig, 2016)  @Catalano_bob

Original en italià

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra