Iguals i diferents. Però iguals. Aquest és el subtil joc del que parlem quan encarem la igualtat de gènere. Aquest és també el repte per excel·lència de la humanitat. Conviure iguals i diferents. Construir un món sense dominis, tuteles ni privilegis.
Tot penja d’un fil
Hi ha qui pensa que les dones són fràgils. Jo crec que els homes també. Parlar de les dones és, en els fons, parlar de la humanitat. Sense elles, la humanitat seria una ficció. Sense els homes, també. Per això, l’Agenda 2030 parla de les dones – de la mateixa manera que ho fa dels homes – en la totalitat dels 17 Objectius de Desevolupament Sostenible (ODS). Ho fa quan es refereix a educació, a salut, pobresa, desigualtats, participació…
No obstant això, les Nacions Unides (NU) és conscient de l’enorme deute, de la profunda escletxa i del greuge històric que cal sanar en relació a les dones. Per això proposa en l’ODS 5 la meta de la igualtat de gènere i l’empoderament de totes les dones i nenes. Un repte d’una potència descomunal i, alhora, d’una fragilitat extrema. Un repte que neix i mor en la intimitat de la llar, entre llençols i fogons. Un repte que ha de viatjar del bracet de la xarxa educativa, comunitària, de salut, sociopolítica, econòmica… Un camí que sempre penja d’un fil quan travessa les portes de la llar.
Que la història emprengui d’una vegada per sempre el viatge cap a la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, no és només la defensa d’un dret fonamental, sinó també un procés que posa les bases per a un món més pacífic, pròsper i sostenible. No fer-ho, renunciar-hi, no seria només continuar perpetrant una enorme injustícia envers les dones, sinó perjudicar la humanitat sencera.
Estem davant d’un repte que és, a la vegada, potent i fràgil
Plou sobre mullat
Vivim en un món en què no sap ploure. Ho diu el poeta: “quan cal que plogui, no plou; quan plou, ho fot tot enlaire”. Bona definició per a la Covid19 que ho ha engegat tot a rodar i, és clar, qui es troba més mal posicionat sempre acaba rebent la pitjor part. Els retrocessos en l’assoliment d’aquest ODS 5 han estat molt importants, tal com ho constata NU en el seu Informe sobre l’impacte de la Covid19 sobre les Dones1.
La sacsejada ha estat global i afecta a tota la humanitat, però, com sempre, no a tots els patis plou igual. El de les dones té uns dèficits estructurals que el fan especialment vulnerable en diversos àmbits.
L’agreujament de la desigualtat i precarietat de moltes dones d’arreu del món es fa sentir amb força en l’àmbit de l’economia, la salut, la càrrega molt asimètrica en els treballs de cura de les persones, dins i fora de la llar, i també en l’augment de la violència de gènere, esperonada per la combinació de l’empitjorament de la situació econòmica i les mesures restrictives de la mobilitat per evitar la propagació de la pandèmia.
No oblidem que una part del camí es fa a dins de casa
Frenar, refer el camí, avançar
Quan una circumstància imprevista ens ha fet retrocedir en el camí, el més assenyat és aturar-se, desfer el camí i tornar a avançar en la bona direcció, si és possible més ràpid encara, per progressar decididament cap a l’objectiu. El sotrac que la Covid19 ha suposat en l’avenç cap a la igualtat de gènere ha fet que les NU s’hagi afanyat a proposar un seguit de mesures2.
Una de cada tres dones d’arreu del món ha experimentat violència física i/o sexual. Si hi afegim els innombrables casos de pràctiques nocives per a les dones, com els matrimonis precoços i/o forçats, la mutilació genital i d’altres, no és d’estranyar que prevenir qualsevol tipus de violència contra les dones sigui una prioritat en aquest camí. I de forma urgent i immediata també ho és l’augment dels suports i l’accés a serveis essencials per part de les dones, tant a nivell individual com associatiu.
La desproporcionada càrrega que històricament pesa sobre les espatlles femenines en la cura de les persones, tant en l’àmbit domèstic com el laboral, s’ha agreujat encara més en els darrers mesos. Per això la resposta de les NU ha estat treballar per aconseguir que les persones donin suport i practiquin el repartiment equitatiu del treball de les cures. En aquest àmbit són importants les campanyes de sensibilització i les polítiques i lleis d’igualtat de gènere i d’empoderament de les dones; sabent, però, que una bona part d’aquest camí només es fa dins les quatre parets de casa.
Segons les NU, arreu del món per cada 100 euros de mitjana que perceben els homes com a salari, les dones en reben només 77 per fer la mateixa feina. A més d’una flagrant injustícia, aquest fet posa les dones en una situació estructural de desavantatge econòmic que és motiu també de resposta per part de les NU. Es proposen, doncs, mecanismes de protecció social i paquets d’estímul econòmic que tinguin en compte especialment aquesta situació precària de dones i nenes.
L’avenç coordinat i conjunt en totes aquestes mesures i de la resta de l’Agenda 2030, unit a una major participació i lideratge de les dones i al manteniment d’un cert grau de mobilització en favor de la igualtat de gènere i de l’erradicació de qualsevol tipus de discriminació, ha de permetre consolidar importants avenços en aquest camp, en benefici de tota la humanitat.
Què puc fer per (amb) tu?
Per a l’Agenda 2030 és molt evident que aquesta situació de les dones no és un problema d’elles. És un problema de tota la humanitat i, especialment dels homes. En aquest sentit, en la línia general d’acció col·laborativa, interdependent i transversal que amara els ODS, sorgeixen iniciatives que transiten de la pregunta: què puc fer per tu?, cap aquella més adequada de: què puc fer amb tu?
Resulta interessant el moviment HeForShe3 (ell per ella), que ja acumula més de 2,2 milions d’adhesions i que invita a homes i persones de qualsevol gènere a demostrar la solidaritat amb les dones per crear un moviment valent, visible i unit en defensa de la igualtat de gènere. També convé posar de relleu la iniciativa Spotlight4 (focus) que és una campanya conjunta entre la UE i les NU orientada a eliminar totes les formes de violència contra les dones i les nenes, posant el focus en el fet que, sense invertir decididament en la millora de les condicions de totes les dones, és impossible avançar en l’assoliment de l’Agenda 2030.
De la rentadora al món
Les transformacions que proposen els 17 ODS configuren una xarxa que fuig de qualsevol resposta que passi per consolidar privilegis i dominacions. Encarar de forma valenta la situació de les dones al món és, en el fons, fer trontollar molts poders acaparats per massa homes, laminar aquells feus de domini, control i tutela que molts homes s’atorguen com per herència. El camí no és, doncs, capgirar els dominis, sinó eliminar-los.
Estem davant d’un procés de transformació potent i fràgil alhora, potser davant d’una revolució que arrenca a peu de rentadora, avança amb la cura dels fills i avis –solidaritat intergeneracional– i cerca empara en el teixit associatiu, en l’administració pública, en els àmbits polítics, econòmics i socials. Una corrua que, dels quatre gats d’una barriada, arriba a pobles, ciutats, països… Uns canvis substancials que impliquen també les NU i els organismes internacionals que s’obren camí cap a una governança global per a la bona convivència dels éssers humans. Tan se val el gènere.
Notes:
- Informe: Policy Brief: The Impact of COVID–19 on Women. United Nations. 9–april–2020
- La resposta de ONU Dones a la crisi de la Covid19 (unwomen.org)
- Moviment HeForShe (heforshe.org/es)
- Iniciativa Spotlight (un.org/es/spotlight-initiative)
Article publicat al número 186 “Veus (encara) invisibles” de Ciutat Nova
Sobre l´autor
Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.