Quan tenir feina ja no sempre és garantia d’una vida digna, avançar pel camí de la inclusivitat, la interdependència i la transversalitat que proposa l’Agenda 2030 se’ns presenta com alguna cosa més que una oportunitat. Un camí per al que cal escoltar totes les veus, totes les cultures, totes les aportacions.
Cada any Nacions Unides publica un informe sobre els progressos en el compliment dels ODS, posant èmfasi en els àmbits on és més urgent prendre mesures. A l’Informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2020 s’assenyalava que la pandèmia en aquell moment havia fet que 1.600 milions de persones en l’economia informal estiguessin en risc de perdre la seva feina i en el segon trimestre de 2020 podria ocasionar la pèrdua de 400 milions de llocs de treball. En el pròleg de l’esmentat informe, António Guterres – Secretari General de les Nacions Unides – després d’assenyalar que la pandèmia ha posat de manifest encara més la necessitat que l’Agenda 2030 faci “una crida a renovar l’ambició, la mobilització, el lideratge i l’acció col·lectiva, no només per vèncer la COVID-19, sinó per recuperar-nos conjuntamente i de la millor manera possible, per tal de poder guanyar la cursa contra el canvi climàtic, abordar decididament la pobresa i la desigualtat, empoderar veritablement totes les dones i nenes i crear societats més inclusives i equitatives arreu” (ONU, 2020: 2). L’avenç en tots els ODS està interrelacionat, però en aquest text ens centrarem en el número 8 que té com a finalitat: “Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l’ocupació i el treball decent per a tothom”.
Tenir feina no sempre és un escut contra la pobresa
Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT, 2021), el treball decent “sintetitza les aspiracions de les persones al llarg de la seva vida laboral. Significa l’oportunitat d’accedir a una ocupació productiva que generi un ingrés just, la seguretat en el lloc de treball i la protecció social per a les famílies, millors perspectives de desenvolupament personal i integració social, llibertat per a que els individus s’expressin, s’organitzin i participin en les decisions que afecten les seves vides, i la igualtat d’oportunitats i tracte per a tothom, dones i homes”. A les nostres societats veiem com tenir una feina no sempre posa a recer de la pobresa i l’exclusió. Per aquets motiu, el treball digne és el que permet fer avançar un projecte de vida en condicions. Si mirem el creixement econòmic, ens adonem que no pot ser una finalitat en ell mateix, sinó que ha d’estar al servei de totes les persones. Durant molts anys s’ha agafat com a indicador de creixement i de generació de riquesa el Producte Interior Brut (PIB) – mesura que assenyala el valor monetari de tots els béns finals produïts en un període en una regió o país. Però aquest indicador té moltes limitacions, i una de les més flagrants és que no parla de com està distribuïda la renda generada. Hi ha països i regions en les que conviuen un PIB alt i una forta desigualtat. Per il·lustrar aquest fet, segons Cinco Días (2021, 17 de desembre) i atenent a dades de l’INE, al 2020 la renda per capita d’Espanya, que va tenir una baixada del 10.3% després de sis anys a l’alça, va ser de 23.693 euros (essent la més alta la de la Comunitat de Madrid – 32.048 – i la més baixa la de Canàries – 17.448). Si poséssim el focus sobre les comunitats assenyalades veuríem que també hi ha grans desigualtats dins d’elles. No es tracta de promoure qualsevol creixement, ni qualsevol feina. Tal com assenyala Guy Ryder – Director General de l’OIT: “un nombre més gran de persones amb ocupacions decents significa un creixement econòmic més fort i inclusiu, i un creixement més elevant vol dir més recursos disponibles per a crear ocupacions decents” (OIT, 2017).
El creixement econòmic no pot ser un fi en sí mateix
El treball decent sempre ha estat en al centre de la doctrina social de l’església. Es considera que la Rerum novarum (traduït del llatí: “De les coses noves” o ·Dels canvis polítics”), promulgada pel papa Lleó XIII el 1891, és la primera encíclica social de l’Església catòlica i tracta “Sobre la situació dels obrers”. Més a prop en el temps, a l’encíclica Laudato Si’ (n.127), el papa Francesc, ens recorda que “el treball hauria de ser l’àmbit d’aquest múltiple desenvolupament personal, on es posen en joc moltes dimensions de la vida: la creativitat, la projecció de futur, el desenvolupament de capacitats, l’exercici dels valors, la comunicació amb els altres, una actitud d’adoració”.
El 5 de maig de 2015, es va presentar públicament la Declaració Església pel Treball Decent. Aquesta iniciativa va sorgir d’entitats i organitzacions d’inspiració cristiana [Càritas, Conferència Española de Religiosos (CONFER), Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Pau, Joventut Estudiantil Catòlica (JEC), i Joventut Obrera Cristiana (JOC)] per “afavorir dinàmiques de sensibilització, visibilització i denúncia sobre una qüestió central en la societat i essencial per a la vida de milions de persones: el treball humà i anunciar el concepte de treball decent ‘cap a l’interior de les nostres organitzacions, cap a l’església en general i cap a la societat’” (ITD, 2021). A la pàgina web de la iniciativa hi ha una secció de recursos del magisteri de l’Església que tracta del treball decent: encícliques, instruccions pastorals, exhortacions, discursos, etc. Tanmateix, assenyalen què suposa defensar avui en dia el treball decent (ITD, 2020):
- Posar la persona al centre, trencant amb l’actual lògica de pensar i organitzar el treball des de l’àmbit econòmic i dels interessos d’unes poques persones.
- Plantejar el sentit i el valor del treball més enllà de l’ocupació: Distribuir de manera justa i digna l’ocupació i reconèixer socialment tots els treballs de cures necessaris per a la vida humana.
- Lluitar per unes condicions dignes d’ocupació: Sense la lluita per l’afirmació dels drets de les persones en l’ocupació, no és possible humanitzar el treball.
- Articular de forma humanitzadora el treball i el descans.
- Lluitar per la defensa dels drets humans i desvincular drets i ocupació”.
Per acabar, i com si d’una invitació es tractés, una estrofa i la tornada de la cançó composta per Manolo Copé per a la campanya “Treball digne per a una societat decent” que la HOAC va desenvolupar entre el 2016 i el 2017:
Acull, abraça, cuida, acompanya i lluita sense treva
que no li falti feina a ningú, ni sostre, ni terra. (…)
TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT
TREBALL DIGNE I QUE LA GENT TORNI A SOMRIURE.
Referències:
Cinco Días (2021, 17 diciembre). El PIB per cápita de España cae un 10,3% en 2020, tras seis años al alza. Cinco Días.
ITD – Iglesia por el Trabajo Decente (2021). https://www.iglesiaporeltrabajodecente.org/
ONU – Organización de Naciones Unidas (2020). Informe de los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2020. Disponible en: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/progress-report/
OIT – Organización Internacional del Trabajo (2017). Trabajo decente y la Agenda 2030 de Desarrollo Sostenible. Disponible en: https://www.ilo.org/global/topics/sdg-2030/resources/WCMS_470340/lang–es/index.htm
OIT – Organización Internacional del Trabajo (2021). Trabajo decente. Disponible en: http://www.oit.org/global/topics/decent-work/lang–es/index.htm
Aquest article ha estat publicat al número 188 de la revista: Quina feina!
Sobre l´autor
Enamorada de la vida i de la meva professió, professora d'ètica a la Universitat de Deusto. Mare vocacional. Amiga dels meus amics. Compromesa per fer del món un lloc millor per a tothom.