Lideratge de gènere?

Lideratge de gènere[1]

Quan un home ocupa un càrrec, se’l considera competent mentre no demostri que no ho és. Si el càrrec l’ocupa una dona, se la considera incompetent fins que demostri el contrari. Podem anar bé així? Quina mena de lideratge necessitem?

Serveix una dona?

Quan pensem sobre el lideratge, fàcilment ens venen al cap algunes paraules com: intel·ligència, energia, empatia; capacitat d’expressar-se i comunicar-se, i potser també d’altres com ambició, visió i constància per perseverar fins arribar a la meta. Tanmateix podem afegir-hi la capacitat de treballar en equip i la capacitat d’escolta.

Si són aquestes les característiques d’un líder no devem anar sobrats d’aquests valors. És fàcil adonar-se que, actualment, una gran part de la ciutadania mostra un profund descontentament amb relació als seus líders que, majoritàriament, són homes.

Vist el panorama sembla lícit preguntar-se: les dones, amb les seves característiques típicament femenines, no estan ben dotades per al lideratge? Potser són més aptes per a papers de servei o de cura? En l’àmbit empresarial s’ha comprovat que allà on lideren dones predomina un enfocament relacional. Les dones tendeixen a conduir les coses d’una manera més participativa i democràtica. Les habilitats relacionals són menys freqüents en els homes? Són aquesta mena de capacitats interessants per al lideratge?

Però, aquí qui mana?

Manar, manar, fa temps que manen els homes. Però el lideratge no va de manar. Potser va de poder? Home! Doncs resulta que el poder també fa temps que el tenen força per mà els homes. El resultat és que manant i ostentant el poder, tenim un tipus de lideratge que no resol prou bé la complexitat de les societats actuals i, a més, genera malestar entre la població.

Doncs, ja està! Si els homes no se’n surten, potser provar-ho amb les dones. Però em sembla que això no va de dones i homes, sinó de femení i masculí. S’acostuma atribuir a la masculinitat la individualitat i l’autonomia, mentre a la feminitat se li atribueix vincle i relació. Si tenim en compte que vivim en un món que cada cop és més plural i interdependent, semblaria que trencar amb els vells esquemes i estructures masculines és el primer pas per obrir la porta a la prometedora innovació d’apostar pels valors femenins si volem caminar cap a un món millor. I és veritat que aquests valors femenins ja fa temps que estan en creixement, empesos per la necessitat de cooperació, comunicació, cures i inclusivitat. Però, tot això han de fer-ho només les dones?

Humà vol dir masculí i femení

En realitat, si cal afrontar els reptes de la humanitat contemporània, calen líders que siguin autènticament humans. El repte, possiblement és, com valorar totes aquestes característiques considerades femenines i que han estat, i encara estant, clarament soterrades; per fer que qualsevol persona, home o dona, esdevingui un líder millor.

Moltes de les qualitats del líder modern actual són considerades femenines. La gent necessita líders que sàpiguen expressar obertament i honestament les emocions, que sàpiguen establir connexions a nivell personal, que sàpiguen resoldre els conflictes amb el diàleg i no amb la ideologia. Però aquells valors més típicament masculins, també són necessaris. En realitat, potser es tracta d’un concepte de líder més inclusiu, amb unes característiques humanes que provenen del masculí i del femení, i que poden ser exercides tant per una dona com per un home.

L’antropologia afirma que les diferències en el tipus de comportament basades en el sexe no tenen un fonament biològic, sinó que més aviat són construccions culturals i socials. El teòleg Gerard Rossé[2], parlant sobre el llibre del Gènesi, afirma que allò humà sorgeix quan esdevé relació home – dona. És doncs en la unitat de característiques masculines i femenines on es pot trobar la persona “ideal” per fer de líder. No es tracta doncs de ser home o dona, ja que la persona està cridada a ser completa en ella mateixa i cadascuna incorpora elements femenins i masculins, tots ells necessaris per al lideratge.

Si el lideratge reclama empatia, humilitat, paciència, obertura, flexibilitat, vulnerabilitat i equilibri, això implica que cal tenir integritat i confiança en un mateix i en els altres. Tenir el coratge de saber-se éssers vulnerables i connectats amb els altres. Tot plegat són característiques dels éssers humans, siguin homes o dones. El domini històric dels homes només posa de manifest que exclusivament amb els valors típicament masculins no anem enlloc o, com a mínim, no anem gaire lluny. La justícia empeny a canviar els papers i a transitar cap un lideratge femení exercit per dones. Però els reptes de la humanitat reclamen el lideratge d’éssers humans, iguals i diferents.

 

[1] Per aquest article s’ha tingut en compte: Nancy O’Donnell, Leadership femminile: prospettiva psicologica, Nuova Umanità, 247 (2023/1), pp 53-61

[2] Gerard Rossé, Riflessioni sul rapporto uomo-donna in Genesi 2-3, Nuova Umanità, 144 (2002/6), pp 743-760