El valor de la “parentalitat” més enllà de la paternitat i la maternitat

 

Ser pare i / o mare és una de les experiències més extraordinàries de la vida. Ens permet provar sentiments d’una gran alegria, amor, orgull, emoció i felicitat. Ens impulsa, en definitiva, a donar el millor de nosaltres mateixos.

Ningú dubta de les bones intencions que guien els nostres actes i, molt menys encara, de l’amor pels nostres fills. Qualsevol pare o mare, llevat d’excepcions provocades per situacions extremes (abusos, addiccions, violències, etc.), actuarà sempre amb la INTENCIÓ d’estimar i seguir estimant els seus fills i, sempre, ben lluny d’intencions perverses o depravades.

No obstant això, l’experiència quotidiana i actual demostra que no n’hi ha prou amb aquestes intencions perquè l’educació dels nostres fills arribi a bon port. I molt menys quan la tasca de fer de pares i mares apareix “incrustada” en un context educatiu que dibuixa un dolorós escenari de desconcert, sense referències fixes, sense certeses i sense suports, amb molts fantasmes i molts estímuls, amb un excés de manipulació i una enorme manca de valors. I, des de fa alguns mesos, a causa de la Covid19 que ens posa al davant de la nostra pròpia fragilitat, mostrant-nos que el que està en crisi és la nostra manera d’entendre la realitat i de relacionar-nos.

En aquest context pren més relleu que mai una cosa que és recurrent en totes les intervencions que desenvolupem els qui ens dediquem a la formació i acompanyament de pares i famílies: la formació i l’acompanyament.

Ser pares i mares educadors NO S’IMPROVISA.

La biologia, la sublim biologia que ens porta a tenir un fill, necessita acompanyament. Un acompanyament necessari per acompanyar els fills cap al seu futur i posar-los en condició de viure la seva pròpia vida desenvolupant les potencialitats que estan presents (en potència o en acte) afavorint el desenvolupament de nous coneixements i noves competències; ajudar-los, en definitiva, a construir el seu propi projecte de vida.

La paternitat i la maternitat es gesten al cor però es desenvolupen a la voluntat i l’esforç per voler arribar a ser-ho; són dues cares de la mateixa moneda, i són dues vies que transcorren paral·leles i depenen l’una de l’altra. Es tracta, doncs, de voler ser pares i d’aprendre a ser-ho.

Qualsevol pare o mare, tots, independentment de la nostra cultura d’origen o condició social, necessitem suport i informació; necessitem “companys de viatge” en l’aprenentatge de la parentalitat.

A l’acabament dels anys 70 Serge Lebovici, psicoanalista francès, planteja per primera vegada i de forma clara una nova idea, la de “convertir-se” (esdevenir) pare o mare del seu fill, com una feina que cada persona realitza en el seu interior dia a dia…

A partir d’aquí s’introdueix la idea de parentalitat.

Més enllà dels seus orígens psicoanalítics o, fins i tot de les manipulacions o biaixos soferts pel concepte, la seva importancia rau en què se’ns planteja que es pot “arribar a ser pare o mare“; des de la nostra òptica, aquesta idea de parentalitat ens ajuda en la mesura que no destrueix o substitueix la de paternitat, sinó que l’amplia i li serveix d’ajuda.

Es tracta, doncs, des de l’altíssima concepció que tenim de “ser pares o mares”,  d’arribar a ser-ne plenament.

Es tracta, en definitiva que, al nostre SER pares o mares, li afegim el desenvolupament de capacitats i habilitats que, posades en pràctica, ajuden a formar fills que es desenvolupen com a individus autosuficients, coneixedors de les implicacions del que suposa “viure” i, a més, fer-ho en societat.

Són eines i estratègies que, posades al servei d’aquesta meravellosa tasca de ser pares i mares, ens poden oferir el mapa i l’itinerari que ens guiï cap al SER pares i mares COMPETENTS.

L’exercici de la parentalitat positiva i creativa exigeix ​​reflexions que ens ajudin a descobrir les nostres pròpies capacitats com a pares i mares (moltes d’elles, potser amagades) i, a més, a trobar noves “estratègies“. Això requereix temps i espai, necessita formació i entrenament en aquestes mateixes estratègies que són les que ens faran “arribar a ser” pares i mares competents; pares i mares capaços d’afrontar, al costat d’altres pares i mares, el repte d’educar.


Autor: Jesús García García – Ajudar és educar. N’estic convençut. I ajudar a créixer com a persona-en-relació. Porto més de 20 anys treballant per compartir aquestes idees i somnis educatius amb adolescents, pares, mares, educadors i educadores.


 

Ciutat Nova
Darreres entrades Ciutat Nova (veure totes)
0

Finalitzar Compra