En una jardinera de la meva terrassa varen aparèixer unes herbes d’aspecte simpàtic que semblaven agradables i fins i tot, decoratives. Amb els temps van anar ocupant tot l’espai i gairebé posaven en perill la resta de plantes ja que atacaven les seves arrels. Una cosa semblant està passant amb una majoria dels nostres nens i adolescents. Comencen des de molt petits, gairebé com un joc (innocent?) a navegar per pàgines web amb imatges escabroses de contingut predominantment pornogràfic.
El 81% dels joves d’entre 13 i 18 anys, creuen que la pornografia és una conducta normal, l’edat mitjana d’exposició a la pornografia és d’11 anys i 9 de cada 10, d’entre 8 i 16 anys, han consumit pornografia (www.daleunavuelta.org). Aquest fenomen es coneix com “erotització infantil primerenca”, cosa que no ocupa titulars de premsa, però que passa amb més freqüència de la que ens podem imaginar.
Tal como passa a la meva jardinera, sota l’aparença d’una cosa ingènua, corren el risc de veure’s embolicats en experiències desestabilitzadores que generen insensibilitat emocional, i també conductes aberrants o desequilibrades afectivament i socialment. A aquesta edat primerenca, encara no tenen un desenvolupament cerebral suficient, ni cognitiu, ni emocional per comprendre i processar el que veuen i ho afronten passivament.
És una edat en què han de desenvolupar, sota la cura de pares i mares, habilitats que necessitaran en la vida per construir el seu futur i el de la comunitat. És temps d’experimentació i creixement, important per tal que l’impuls de la libido (energia sexual que caracteritza el desenvolupament) es transformi i deixi espai a la curiositat intel·lectual, per comprendre la relació causa – efecte de certs fenòmens biològics.
I també és temps per començar a assumir la responsabilitat dels seus propis gestos i apreciar la bellesa de les coses; temps de maduració hormonal i física, de creativitat, imaginació, somnis, fantasia, amistat desinteressada…
En canvi, aquestes experiències, aparentment innòcues, actuen com un “fre” i bloqueig d’aquest procés natural, entrant en les seves arrels vitals. Sense adonar-se’n comencen a entrebancar-se i a fer-se mal, i acaben sucumbint a les primeres experiències d’erotisme. Aquests nens corren el risc d’acabar com a joves i adults insensibles, mancats d’afectes; amb una visió de les relacions sexuals proclius a l’assetjament, l’abús o, fins i tot, al maltractament.
Què podem fer per afrontar aquest problema? Suggereixo algunes iniciatives:
- Assumir la nostra responsabilitat com a pares i educadors. No som experts però ens cal dedicar temps i espai a “l’alfabetització parental”, és a dir, formació ad hoc. És obligatori.
- La millor prevenció és generar un clima de confiança i afecte amb els nostres fills que permeti anar tractant aquests temes en família. D’aquesta manera podrem contribuir a la seva alfabetització emocional, ajudar-los a conèixer i gestionar emocions, els primers afectes com l’amistat, l’altruisme, l’amor i el seu cos, que s’està preparant per donar-se (com un regal d’ell mateix) per un amor més gran i més universal.
- Oferir-los àmbits formatius al marge del col·legi on experimentin una autonomia social positiva i una ajuda mútua en un clima de valors i conductes sanes envers ells mateixos i cap els altres.
No és fàcil. Ens falten codis ètics que defensin els nostres fills davant de programes de televisió, jocs i pel·lícules; però hi podem fer la nostra part. Per què no denunciar aquestes “erotitzacions infantils” que els mitjans ofereixen dia rere dia? Què fa el Defensor del Menor? Per què no denunciem transmissions de continguts grollers i manipuladors? Va dir-ho Jesús: “Més valdria que els hi lliguessin una pedra de molí al coll”.
Aquest article s’ha publicat a la revista Ciudad Nueva (maig / 2021)
Sobre l´autor
Ajudar és educar. N’estic convençut. I ajudar a créixer com a persona-en-relació. Porto més de 20 anys treballant per compartir aquestes idees i somnis educatius amb adolescents, pares, mares, educadors i educadores.