Podríem afirmar que la majoria de conflictes, fins i tot els conflictes armats, es perpetuen mitjançant la ignorància. Jo mateixa així ho feia des de fa temps, bo i afirmant que la ignorància domina el poble. Tanmateix, les realitats són múltiples i variables, i van més enllà de la ignorància. És a dir, tot i que la ignorància és un eix de dominació sobre el poble, no és l’únic factor que alimenta i perpetua els conflictes, n’hi ha un de molt pitjor: la indiferència.
Gramsci deia que la indiferència és el pes mort de la història. Considerava que malgrat el paper passiu que pot tenir la indiferència a primer cop d’ull, no deixa de ser operativa, part d’un engranatge que funciona gràcies a aquesta passivitat. Per això, el seu missatge encoratjava les persones, com a ciutadans i com a partisans, a prendre partit, en definitiva, a viure i estar viu. I és que a partir del moment en què formem part d’una societat, la nostra existència i el nostre estil de vida té afectacions sobre la societat. Moltes més de les que ens pensem.
Actualment, tenim coneixement de molts conflictes armats, però també desconeixement de molts conflictes oblidats. Tot i així, cal remarcar que vivim en una era digital que ens ofereix molts més canals d’informació que no pas fa només unes dècades. La pregunta és: volem saber quants refugiats són estafats, maltractats, violats i assassinats?, volem saber quantes persones moren a les aigües del Mediterrani per a accedir a la muralla europea?, volem saber quants infants han mort de fam o per bombardeigs avui?, volem saber la situació actual de guerres que ja no són recents? No, ho volem ignorar conscientment.
Escric des de Catalunya, Europa, Occident. Aquí acostumem a tenim pressa, molta feina i poc temps. Ens cansa veure les notícies perquè “tot són morts i desgràcies”. Però, quin és el topall per a continuar permetent aquestes situacions, n’hi ha realment? Tenim molts privilegis, en excés. I sovint els privilegis nostres són sinònim de vulneració dels drets humans més fonamentals dels altres, començant pel primer de tots i el més important, el dret a la vida. Tal com recull l’article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat”.
La revolució comença en un mateix i, voldria afegir que, la resolució de conflictes també. Per tant, cal prendre consciència de quina incidència tenen els nostres actes quotidians sobre altres persones: el menjar que comprem, la roba que portem, els mòbils que utilitzem, els vehicles que conduïm, les botigues on consumim i en quina mesura ho fem i, especialment, de quins bancs som clients, de la banca armada o de la banca ètica? Hi ha alternatives. 
Ens alegrem de comprar a preus molt baixos? Els descomptes i preus de productes excessivament rebaixats acostumen a ser sinònim d’explotació i vulneració dels drets humans durant tota la cadena de producció. Començant pels territoris on s’extreuen les matèries primeres, passant per les fàbriques asiàtiques, fins arribar a les botigues i centres comercials per a ser productes comprats i, més tard, convertir-se en residus prematurs, en plena vida útil, continuant el seu viatge intercontinental fins a morir en abocadors incontrolats.
És exasperant sentir a dir que no es pot “arreglar el món”, que anem massa enfeinats. Per a què, per a continuar-lo destruint? Podem arreglar aquest món si comencem a arreglar les nostres vides i a prendre consciència de què som creients d’una religió que no permet ateus ni el decreixement, la religió del capital, altrament dit, capitalisme. Hi ha polítiques de capital i no polítiques socials, hi ha polítiques de lliure mercat i no de lliure circulació de les persones. Estem immersos en aquesta partida, avancem de casa a la feina i sembla ser que la prioritat no és la vida i la dignitat de les persones, sinó la vida de les grans corporacions i multinacionals, que justament també estan al darrere de grans empreses mundials d’armament i, per suposat, de governs. Tenim mitjans per a saber-ho, afrontarem ser-ne còmplices?
Així doncs, per acabar, o per començar, cal desenvolupar aquesta reflexió, individualment i col·lectivament, sobre les repercussions dels nostres actes i del dret a la vida de les altres persones també. Com si hi estigués en joc la nostra pròpia vida. I és que, en realitat, la guerra i les violacions massives de drets humans no maten tant com la indiferència.
Sobre l´autor
Inquieta, compromesa, apassionada... Casa seva és el món. Escriu sobre el terreny, plasmant en paraules les petjades que la realitat, no sempre justa, li deixa a l’ànima.
Article molt bo. M’ha fet reflexionar i ser conscient q la solució dels grans problemes i conflictes començen per un mateix i el seu entorn.
Moltes gràcies !!