Una vida latent
De què et lamentes, jove?
De pecar en la por?
De privar el plaer dels teus ulls?
Bonica, dolça i suau com ets,
mira’m si us plau.
Esdevens frívola i reticent.
Estàs sotmesa a la presó de la teva ment,
havent perdut ja tota la innocència.
I ni tan sols somnies.
De què et lamentes, jove?
Et miro i m’enciso.
D’una ànima atrapada,
d’un plor ofegat en l’angúnia de ser desterrat pel propi ego.
Vestida de verge i enverinada per dins.
Digues-me,
De què et lamentes, jove?
Els petons són pels núvols d’altres horitzons.
Res no és concebible en aquesta muralla.
Pregàries,
un sol crit que et retruny l’ànima
Del recull de poesies des de Palestina – Text i fotografia de Judith Jordà i Frías
Sobre l´autor
Inquieta, compromesa, apassionada... Casa seva és el món. Escriu sobre el terreny, plasmant en paraules les petjades que la realitat, no sempre justa, li deixa a l’ànima.