La visita de Bergoglio, del primat de l’Església de Constantinoble i de l’arquebisbe ortodox d’Atenes a l’illa dels immigrants és tot un signe per a la política, per a l’ecumenisme i per a l’acció humanitària.
La trobada entre el papa Francesc, el patriarca Bartomeu i l’arquebisbe Jeroni amb els refugiats de l’illa grega de Lesbos és un d’aquells esdeveniments que restaran a la història, una mica com el de la primera sortida pública de Bergoglio a Lampedusa, però potser aquest encara més. Per què? Senzillament, perquè les valoracions d’aquest viatge llampec han estat de quatre ordres.
Evidentment, la primera és de caràcter humanitari. El Papa ha arribat a Grècia per trobar-se amb els pròfugsr, els refugiats, els homes i les dones provinents de Síria, Iraq, Afganistan… que han desafiat el mar per aconseguir arribar a les costes europees i tenir l’expectativa d’una vida. Les llàgrimes de les dones que s’han agenollat davant el Papa per demanar-li la seva benedicció han commogut el món sencer i han fet veure la grandesa de la missió del papa Francesc, que segueix sempre i únicament l’Evangeli dels pobres.
Un segon aspecte fonamental ha estat l’ecumènic. No és per casualidad que el Papa ha volgut fer aquesta visita amb el seu gran amic Bartomeu i l’arquebisbe hel·lènic Jerònim. Des de fa temps, Bergoglio fa costat al patriarca, també tenista a l’horitzó el sínode panortodox que tindrà lloc, el mes de Juny, a Creta. És des d’aquesta òptica que s’han de veure tant la trobada de Bergoglio amb el patriarca de Moscou, Ciril, com la trobada de dissabte a l’illa grega. L’ecumenisme de Francesc avança perquè ja no s’ocupa de les diatribes doctrinals sinó dels pobres, dels qui pertanyen a les perifèries de la humanitat.
La tercera valoració és política. El Papa no ha pronunciat paraules estrictament polítiques però, donant espai i alliberant les llàgrimes dels pobres, ha assenyalat, a la Unió Europea i a altres institucions internacionals, la urgència d’ocupar-se seriosament dels immigrants i de construir polítiques seriosament participades, per tal d’evitar murs, per construir, sobretot, ponts. L’alçada política de la trobada de Francesc i Bartomeu amb els refugiats ha estat trencadora: ara esperem que Àngela Merkel, Jean Claude Juncker, Matteo Renzi, Francois Hollande i David Cameron visitin, també ells, un camp de refu gaitas abans d’escriure els sues tractats.
Finalment, també hem de subratllar la valoració interreligiosa. Francesc s’ha trobat sobretot amb refugiats musulmans, tractant-los no com a fidels d’una religió, sinó com a éssers humans. El diàleg interreligiós comença amb la trobada amb qui és diferent de mi, continua amb un diàleg intercultural i arriba finalment a la religió i al diàleg interreligiós. Amb el seu testimoni, el Papa ha dit que aquest diàleg no és opcional, sinó que és el futur, i que és necessari per a la convivència europea i mundial.
Michele Zanzucchi (abril 2016)
Tras una amplia experiencia en el mundo de la enseñanza, actualmente está en la dirección de la revista Ciutat Nova.
- Lecturas a mar abierto - 4 julio 2020
- ¡De Sobremesa! - 10 junio 2020
- De sobremesa #2 – Ecología - 1 junio 2020
¡Cuánto se puede -y se debe- aprender de este hombre, que «sale», que arriesga… que no se acomoda…