“Totes les persones grans han estat primer nens, però són poques les que ho recorden”, diu El Petit Príncep de Saint-Exupéry. Quan els records s’afebleixen cal reforçar les connexions socials, familiars, comunitàries… Una xarxa d’interrelacions que l’Agenda 2030 ens recorda.

 

No deixar ningú enrere

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 han d’assolir-se conjuntament perquè el seu grau d’interdependència és molt alt. Tanmateix, la idea que cap objectiu pot complir-se si no ho fa per a tothom és també un punt clau que inspira de manera tranversal la totalitat de l’Agenda.

No deixar ningú enrere és, doncs, una condició ineludible que posa en lloc preferent les persones més vulnerables. Des d’aquest punt de vista, les persones grans, en especial les dones grans, configuren un col·lectiu d’especial rellevància.

De fet, no parlem pas d’una qüestió menor. L’OMS calcula que al 2.050 hi haurà 2.000 milions de persones majors de 60 anys al món (un 22% del total de població prevista) i d’aquestes 395 milions tindran més de 80 anys. Un gran repte això de no deixar ningú enrere, considerant que la saviesa, l’experiència, l’energia i els ideals de la gent gran, tant com els dels joves, són vitals per a l’assoliment dels ODS. Cal pensar, a més, que els vincles constructius entre joves i adults fomenten l’entesa i el respecte del paper d’ambdós en la societat. Així doncs, resulta una combinació perfecta per remar en la direcció de recuperar el protagonisme de la gent gran promovent la seva inserció social activa.

Més humans i més tecnològics

Si des de sempre els reptes de l’Agenda 2030 han estat un desafiament majúscul, la pandèmia de la Covid-19 ha fet encara més evident que només és possible avançar de la mà de la sostenibilitat i la tecnologia. Les persones grans necessiten una dosi suplementària especial d’humanitat i, alhora, en són dispensadors privilegiats. Per això la disrupció tecnològica que vivim cal que integri harmoniosament una relació entre l’ésser humà i la tècnica i que estableixi una aliança entre la dignitat humana i la tecnologia.

Àmbits com la salut, l’educació, l’habitatge, el transport i el mercat laboral són sectors cabdals per a un envelliment saludable dins dels paràmetres dels ODS. La tecnologia no n’estarà aliena, sinó que més aviat tindrà un paper protagonista en el canvi de model social i polític necessari per posar al centre els drets de les persones vulnerables i ancianes. Per exemple, la domòtica aliada a la internet de les coses, poden oferir a una persona gran un complement de seguretat i comoditat.

 Disposar del necessari

Els dos primers ODS (Erradicació de la pobresa i Fam zero), tot i referir-se a un univers molt més ampli, cal interpretar-los també en clau de la gent gran. Quan la fita 1.3 demana millorar els sistemes de protecció social per a tothom, en particular per a les persones pobres i vulnerables, també s’està referint als sistemes de pensions i rendes mínimes i a les prestacions socials per tal que les persones grans no quedin al marge dels ingressos mínims per a una vida digna.


Correspondre adequadament pot ser agraïment, però també justícia


També la fita 2.2 dedicada a la malnutrició demana que els ingressos econòmics i l’acompanyament siguin suficients per garantir una alimentació adequada a les necessitats nutricionals de les persones grans.

Una salut de ferro

L’ODS 3 (Salut i benestar) resulta d’enorme rellevància en proclamar que cal garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tothom i a totes les edats. La cobertura universal de salut, l’accés a serveis sanitaris de qualitat i a medicaments essencials segurs, eficaços, de qualitat i assequibles, són elements vitals per a la gent gran que es troben inclosos en aquest ODS.

Tanmateix, es proposa implementar la responsabilitat de la cura de les persones a través del desenvolupament de sistemes d’atenció que apuntin a cures compartides entre famílies, professionals, institucions i governs. Iniciatives com la del Centre Internacional i Familiar de l’IESE Business School, que proposa la Responsabilitat Familiar Corporativa (RFC) a les empreses, són ja un bon símptoma. La RFC implica que les empreses tinguin responsabilitat sobre el benestar integral de les famílies dels seus treballadors i treballadores per tal que puguin tenir cura de tots els seus membres, tant dels infants com de la gent gran, ja que elles subministren els recursos humans imprescindibles per al procés productiu.

Compteu-hi!

La cultura del rebuig, associada a la reconversió dels ciutadans en mers consumidors, invisibilitza les persones que ja no són productives i que, per tant, poden quedar al marge de la participació social i política i de la presa de decisions. Tot això contradiu aspectes que es desprenen dels ODS 5, 10 i 16 tots ells adreçats a la igualtat i la inclusió de tothom en tots els àmbits de la vida.

Per això resulta aquí transcendental considerar les fites que proposa l’ODS 4: Educació de qualitat. Podríem afegir-hi també: i per a tothom. La qualitat aquí consisteix en garantir una preparació d’infants i joves per a la vellesa, per tal que aquesta no els sigui una sorpresa. Una presa de consciència de que envellim des del moment que naixem. Una educació d’aquesta mena pot capgirar tant la perspectiva de la pròpia vida, com la percepció que les persones joves tenen de les ancianes. D’altra banda, garantir una educació adequada per a totes les edats, és també un indicador de qualitat. La passió o la curiositat per adquirir nous coneixements retarda el deteriorament cognitiu i afavoreix un envelliment saludable.

On és el meu espai?

Les necessitats d’espai i mobilitat de les persones grans són diferents de les de persones joves, però no són pas incompatibles. L’ODS 11 va de ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles. Per tal de no deixar ningú enrere és essencial la participació de la gent gran en les consultes i la presa de decisions que tinguin a veure amb el desenvolupament de l’entorn on viuen.

El benestar integral de les persones (especialment la gent gran) requereix (com proposa la fita 11.7) una planificació urbanística que doni suport a la creació d’espais i comunitats que siguin acollidors, transitables, amb un bon manteniment i disseny i segurs en tot moment.

La mobilitat de les persones grans, d’acord amb la fita 11.2, necessita un transport públic segur, assequible i accessible i la promoció de formes no motoritzades de desplaçament, especialment a peu i en bicicleta, que resulten essencials per a la inclusió.

Inclusió

Sí, incloure vol dir no deixar ningú fora. Construir una societat que sigui una xarxa de seguretat per a tothom. Pot ser que algunes persones grans no recordin moltes coses, però cal que institucions i societat recordin qui són aquestes persones ancianes, com han tingut cura dels febles, com han contribuït a construir la convivència, com ens han acaronat… Correspondre adequadament pot ser agraïment, però també justícia.


Fotografia: Raquel Banchio

Aquest article ha estat publicat al número 185: Atreveix-te a envellir

 

Sobre l´autor

Més articles

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.

0

Finalitzar Compra