La soledat de qui ha de decidir en consciència en quina direcció ha d’impulsar la història. És així que Tsipras està fent mèrits per esdevenir un veritable líder.
El Parlament grec, amb llàgrimes de sang, ha aprovat el pla acordat a Brussel·les. Tsipras aconsegueix mantenir junt el país sacrificant-hi part de la seva criatura, Syriza. Són les habituals opcions de qui esdevé líder, de qui , com Abraham, ha de sacrificar el seu fill per obrir el camí cap a la Terra promesa.
Aquesta metamorfosi, està produint certa agitació -diguem-ho així- en el camp occidental, perquè s’ha vist el que el FMI, finalment, ha dit clar i rotundament, el que Tsipras ha dit des de sempre: el deute grec és tan elevat que mai aconseguirà sortir-se’n. Cal una “reestructuració” del deute, el que vol dir: o reduir-lo, o allargar la data de caducitat dels títols del deute grec. Fins i tot Londres ho ha entès així.
Aquest serà probablement el camí que cal emprendre: a) compromís grec amb l’austeritat, per no repetir més els embolics del passat i per fer pagar qui ha de pagar, deixant de banda els corporativismes que bloquegen la societat; b) reducció del deute amb una acció concertada entre els creditors, ja conscients que hi ha un límit per a l’austeritat; c) rellançament de l’economia, amb un control estret per tal que els fons no acabin, com de costum, en béns de consum i no en inversions.
Sí, exactament… però caldrien homes i dones rigorosos i incorruptibles, és a dir, èticament irreprensibles per aplicar aquest programa. Busquem-los, si és necessari, com Diògenes, amb el fanalet! Com l’emprenedor Nikos Palaiologos, que certament no és comunista i m’escriu: <<Però és possible viure en aquestes condicions? Tots aquests impostos no ens permetrien anar endavant encara que treballéssim totes les 24 hores del dia. Sembla com si volguessin robar tot el que tenim. Però no saben què pot despertar-se i manifestar-se en l’esperit i en el cor de cada grec per protegir la pròpia existència! La “gran” Europa ha d’anar en compte quan està humiliant tot un poble. La majoria del parlament ha recolzat Tsipras perquè expressi la nostra voluntat de ser part d’Europa. Molts del seu partit han votat en contra, però espero que Tsipras en surti més fort per continuar discutint amb els “forts”>>.
Michele Zanzucchi (16.07.2015)
Acerca del autor
Periodista y escritor , colaborador en Avvenire, Città Nuova y Frate Indovino.
Profesor de Comunicación en Sophia. 54 libros escritos. Consejero de EcoOne.