Un negoci, un projecte cultural, que ha trobat la manera de sobreviure a la pressió turística de la gran ciutat.

La història gegantera a Catalunya té el seu origen al segle XIII, quan aquesta imatgeria festiva va començar a veure’s a les celebracions religioses de l’inici de la primavera amb el Corpus Christi. Al segle XVI, però, els gegants van convertir-se en una imatge sense temàtica religiosa, tal com els coneixem ara. Malgrat això, amb l’inici de la Repressió Borbònica, els ajuntaments van confiscar les propietats dels gremis i, entre elles, els gegants. A part, també es va vetar la seva aparició a tots els actes públics i religiosos.

Malgrat això, com que la tradició gegantera a Catalunya estava, i està, molt arrelada, a poc a poc els gegants van tornar a omplir els barris per iniciativa popular. D’aquesta manera, i gràcies als obradors dels pobles, que no havien ininterromput la creació d’aquestes obres d’amagat, la tradició gegantera es va mantenir ferma a Catalunya.

Passada la Repressió Borbònica, el 1836 s’inicia una nova onada de repressió, aquest cop, però, contra l’Església Catòlica, protagonitzada per la crema constant d’esglésies. Com que en el seu inici els gegants havien estat vinculats a l’Església, amb aquests incendis també es va perdre una gran part d’aquests grans ninots.

I així, el 1838 va néixer El Ingenio, un obrador que arrencava amb una proposta diferent de qualsevol altre obrador de gegants. El que diferenciava El Ingenio era la seva revolucionària proposta de crear gegants a partir de motlles, aconseguint un gegant de manera molt més ràpida i econòmica. Així doncs, la nova proposta de producció de El Ingenio va aconseguir repoblar els gegants que s’havien cremat durant els darrers anys a Catalunya.

Mateix motlle, esperit diferent

El 2016, El Ingenio va tancar les seves portes perquè la neta del fundador es va jubilar. El 2018, però, un bri d’esperança va tornar a il·luminar aquest espai emblemàtic del barri gòtic de Barcelona: Un equip amant dels gegants que estava determinat i animat per continuar amb El Ingenio. Ara, i després de la readaptació que li va fer el nou equip, a part de gegants i capgrossos, també confeccionen productes tradicionals, culturals i artesanals com joguines de llauna, miniatures, màscares o fins i tot souvenirs.

Joan Pozo 

Treballa a El Ingenio des del 2018, però de petit ja sabia que la seva vocació era acabar treballant en el món geganter. Als 7 anys ja coneixia tots els tipus de gegants i formava part de la colla gegantera de Monistrol, el seu poble natal. A més, sempre que anava a Barcelona amb el seu avi, ell el portava a veure els famosos gegants i capgrossos de El Ingenio. I ara, està gaudint com ningú de la seva feina.

 

 

 

Lucía Milara, Claudi Ripoll, Arnau Bozzo i Lucía Gómez

Article publicat a la revista número 179, Esquerdes. Ja disponible a l’iQuiosc.

Redacció
Darreres entrades Redacció (veure totes)
0

Finalitzar Compra