[Aquí pots escoltar la conversa d’en Joan amb la Raquel]
En Joan és pastor evangèlic. La seva vocació li va arribar un dia als 28 anys, durant circumstàncies personals transcendentals. En Joan està a càrrec de dues Esglésies, una a Sants i l’altra a Santa Coloma.
Està immers en les diferències socials, culturals i religioses. Mentre em parla amb els ulls brillants de la quotidianitat d’una comunitat tant, però tant plural i diversa, me l’imagino com un remolí que mentre avança va absorbint tothom, els regira, els barreja… per intentar unir-los a la fi respectant la seva identitat . En Joan és petit però quan parla esdevé aquest ésser que concreta el que creu, cada dia, cada instant… Escoltar-lo em fa creure que de veritat les diferències poden canalitzar-se, poden transfigurar-se en comunitats riques, que viuen en harmonia.
En Joan em parla de la complexitat i el caos social que actualment s’està vivint a Santa Coloma, on conviuen 34 comunitats religioses diferents i també culturals. En aquest context es desenvolupa aquest diàleg en el qual el vaig escoltant, perquè té molt a dir i amb coneixement de causa.
Com es pot integrar tanta diversitat cultural i religiosa?
S’ha de fer un treball pedagògic perquè les persones coneguin mínimament les creences de les diverses comunitats i així poder cohabitar pacíficament. Cal comprendre mínimament a l’altre, del per què fa les coses. Per poder acceptar-los cal conèixer-los.
Per això és realment important que les institucions s’interessin per aquesta realitat que des de la percepció d’en Joan no és el cas. Actualment no hi ha voluntat per trobar una solució digna perquè tothom pugui cohabitar. A nivell institucional hi són sense fer res, llevat que hi hagi un problema. Llavors ens demanen que actuem de mediadors a aquells que dia rere dia intentem acostar veïns i immigrants. És aquí quan en Joan constata aquesta manca d’informació i formació per part dels responsables que intervenen en el conflicte que es genera sovint per queixes dels veïns cap a les persones que arriben i no actuen com esperen.
Un cop solucionat, o millor dit, apedaçat, el conflicte, els responsables se’n desentenen i tornem enrere.
Com podem habitar amb les diferències culturals, religioses?
Totes les diferències estan molt bé mentre tinguis la capacitat de gestionar-les, en cas contrari neixen els conflictes. Per gestionar-les cal dialogar i un autèntic diàleg ha de partir sense pressupòsits i deixar de banda les “pre-comprensions” que moltes vegades tenim sobre l’altre.
Què són les pre-comprensions?
Tots tenim una pre-comprensió (terme que va desenvolupar el filòsof Gizbert-Studntck) que és al mateix temps una comprensió i una auto comprensió. Tu et comprens en la realitat i en el món, en base al que t’han inculcat i educat durant tota la teva vida i a tu mateix et comprens enmig d’aquesta realitat. Si tu no poses aquestes pre-comprensions sobre la taula i et qüestiones si són raonables o no, és impossible que tinguis un acostament dialogant.
Els teus Tips per cohabitar pacíficament entre diferents cultures i religions?
– Respecte: Si no coneixes l’altre, si no fas l’esforç per posar-te una mica en el lloc de l’altre. El respecte passa per reconèixer la diferència amb l’altre i sobretot reconèixer que tu no tens la veritat. Quan estàs disposat a acompanyar l’altra persona, en tots els aspectes de la vida, cal intentar caminar en la veritat.
– Informació: Sense informació no hi haurà respecte
– Voluntat: Voler acompanyar la persona, voler conèixer-la. Independentment del que creuen i de la seva cultura, és clar.
Quina és la clau?
Comprometre’s, sortir de la comoditat en què estem immersos. És difícil comprometre’s a viure una vida comunitària. Però és el que et permet créixer. Amb l’altre és amb qui creixo. És més còmode fer ioga que seure a viure amb l’altre, conèixer-lo… Hem de sortir de la nostra zona de confort i anar cap a l’altre. Deixar d’estar tan còmodes, plantejar-nos tot el que llegim, per un cop haver aprofundit i interioritzat la informació que ens arriba, formar-nos la nostra pròpia opinió.
Quan estimes gratuïtament alguna cosa li passa a l’altra persona, però a tu també et passen coses. Estimar és també dir no, és crear conflictes. Sempre hi ha esperança. Més enllà del tòpic, que l’esperança és l’últim que es perd. Si no tinguéssim aquest element d’esperança la vida seria insuportable. Si és que ni tan sols podem imaginar algú sense esperança. Com podria ser una persona sense esperança? Però en el fons sempre hi ha d’haver alguna cosa.
M’acomiado d’en Joan amb aquestes últimes reflexions… perquè aquí rau el secret. Estimar gratuïtament, tota la resta ve sol.
* Si vols conèixer més l’Església Evangèlica i les seves iniciatives socials aquí tens el blog: http://eec.cat/blog/
[Aquí pots escoltar la conversa d’en Joan amb la Raquel]
Sobre l´autor
Fotògrafa Vivencial des de 2014. Col·labora amb Ciutat Nova en la secció d'Històries Vives i la imatge visual de la revista.