En la societat occidental, cada cop tenim més consciència de la situació de desavantatge social de les dones i altres grups socials no privilegiats en tots els àmbits de la vida. Volem destacar especialment aquelles veus ecofeministes que han posat la mirada en l’espiritualitat: Charlene Spretnak, Sallie McFague, Ivone Gebara, i moltes altres líders, teòriques i activistes, que han visibilitzat com aquesta submissió de les dones està profundament vinculada a l’explotació de la natura.
Plantar sobre la terra els peus.
Ja no tenir por.
Sentir com puja la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que també se senti sol, sola
com tu, com jo.
Montserrat Abelló. El blat del temps
Davant d’aquesta realitat, cap a quines pràctiques dirigim la nostra mirada com a dones occidentals? Moltes de nosaltres ens sentim desconnectades de la natura i aïllades de la cadena de sabers femenins transmesos entre generacions, però per sort no en tots els continents és així. Moltes de les nostres germanes a altres llocs de la Terra mantenen vives les seves arrels tradicionals i els seus lligams ancestrals. Per això proposem un breu recull de veus inspiradores, des de l’Índia a l’Amèrica llatina, que ens connecten amb diferents aspectes d’aquesta energia femenina, sovint menystinguda i devaluada en la nostra cultura.
Totes les persones estem habitades per l’energia femenina i la masculina, doncs són arquetips universals complementaris que formen part d’una mateixa totalitat. En una societat on el principi masculí desequilibrat i dominant va fragmentar i jerarquitzar la relació sagrada amb la natura, la recuperació del principi femení, sense que anul·li ni domini els valors masculins, sinó col·laborant conjuntament, promet un desenvolupament personal i social més harmoniós, més integrador i més conscient dels vincles que ens uneixen.
LA LLAVOR
La font des d’on la Vida emergeix per si mateixa
Un element comú a través dels continents que uneix comunitats, dones i natura són els bancs de llavors autòctones que, a més de la protecció d’aquest patrimoni biocultural, ajuden a preservar un coneixement ancestral lligat a la cultura i a l’espiritualitat. A través d’ells ens inspirem per preservar, cuidar i nodrir el coneixement i l’estima per la Mare Terra.
A l’Índia trobem el Navdanya, un moviment impulsat per Vandana Shiva, amb el qual, a més de conservar el banc de llavors, fa pedagogia i activisme entorn del canvi climàtic, els valors del sòl i els aliments saludables, l’ecofeminisme i la defensa de drets de la Mare Terra.
A Nou Mèxic destaca el Seed Temple, on es preserven llavors per a les generacions futures amb la missió d’elevar la consciència espiritual sobre la interconnexió entre la humanitat i la Mare Terra. Està impulsat per la Abuela Flordemayo, membre del Consell Internacional de les Tretze Àvies Indígenes, dones provinents dels quatre punts cardinals de la Terra, en aliança d’oració, educació i sanació per a la nostra Mare Terra, per a tots els seus habitants, per a tots els infants i per a les següents set generacions”.
“El temple de les llavors va arribar a través d’una visió on, la Mare Estimada, em va mostrar una foto de mi mateixa asseguda en un balancí, fent farcellets de pregàries i posant-hi llavors”.
LA CURA
Un dels aspectes comuns dels corrents ecofeministes és l’èmfasi en la cura: és la que sustenta la vida, i per tant mereix un lloc central en totes les societats. I ens referim no només a la cura de les persones en tots els seus aspectes (físic, emocional, mental, social i espiritual), sinó també a la cura de la Natura que ens envolta, com a casa nostra que és. Però perquè aquesta cura de la Terra arreli, s’ha de conrear un vincle profund amb ella:
“El nostre petit planeta blau (…) ha nodrit i protegit a la humanitat, proveïnt tot el que necessitem, durant milions d’anys. Les nostres aigües són la seva sang; la selva tropical, que és la nostra farmàcia, són els seus pulmons. Les pedres que fem servir per construir són els seus ossos. No obstant això, la major part de la humanitat mai pensa en beneir-lo, agrair, ni de bon tros pagar-ho amb la mateixa moneda. (…)
El canvi, no el crearan les lleis ni el desenvolupament tecnològic, diuen les àvies. El que necessitem desenvolupar és un sentit més profund, més personal, de connexió amb la Terra i el nostre lloc en ella.”
[Shaefer, Carol (2006): La voz de las trece abuelas. Ancianas indígenas aconsejan al mundo.]
LA NUTRICIÓ
Aquestes paraules del Consell de les Àvies, troben una ressonància perfecta en el Manifest “Mahila Anna Swaraj – Dones diverses per la diversitat”, del moviment Navdanya, que crea alternatives que protegeixin i regenerin la diversitat de les llavors i l’alimentació, i que anima a la integració de l’element femení en tots els aspectes de la nostra vida, a despertar el sentit de responsabilitat cap a la Mare Terra, a adonar-nos de l’abús que hem comès i a restaurar-lo amb la cura i la nutrició: no som els governants de la Terra, sinó els seus vetlladors i, en última instància, els seus cocreadors.
“Les dones alimentem el món a través de la cura de la terra
Regenerem la vida a la Terra
Cocreem amb la natura a través d’economies de cura i intercanvi
Sanem el món. Alimentem el món
Cocreem amb la Mare Terra per produir aliment i salut per a tots els éssers
Som filles de la Terra, cuidadores del seu sòl i de la seva biodiversitat, sanadores que reparem cicles trencats i comunitats trencades. Hem cultivat des de fa mil·lennis el mateix tros de la Terra sabent que ella és la nostra Mare.
Liderarem l’alimentació i l’agricultura al segle XXI per regenerar i curar la Terra, la seva biodiversitat, el seu sòl, les seves aigües, els seus ecosistemes, perquè cap nen passi gana, cap ésser sensible es faci mal i cap agricultor sigui arrencat de la terra a causa del deute.
Shakti és poder, energia, habilitat, força, esforç, capacitat.
Shakti és l’energia primordial i dinàmica sorgida de la tensió entre forces oposades a l’univers: creació i destrucció, cohesió i desintegració.
És una energia femenina, de vegades personificada com a “La Gran Mare Divina”.
Shakti ho impregna tot i està en tot.
És el poder de crear i mantenir la vida, així com per destruir.
Som el poder de Shakti. Som poder en forma creativa, no violenta.
Tenim el poder de la nostra diversitat, el nostre amor, la nostra amistat,
la nostra solidaritat amb la Terra i amb cadascuna de nosaltres.
Estem sembrant les llavors de la vida, les llavors de la llibertat.»
Aquest article ha estat publicat al número 186 de Ciutat Nova: Veus (encara) invisibles
Sobre l´autor
Promovem els valors immaterials de la natura.