Aquests dies s’està produint l’obertura de l’any de la misericòrdia, amb què el Papa Francesc esperona tot els fidels catòlics i, m’atreveixo a dir, tota la societat. Essent una convocatòria sorgida de les més altes instàncies vaticanes, m’he plantejat si això de la misericòrdia, és cosa només de capellans. Per això he recorregut a un recurs que cada cop uso més sovint. He cercat d’on ve aquesta paraula: misericòrdia. Resulta que la seva etimologia deriva del llatí misere (misèria, necessitat); cor, cordis (cor) i ia (vers els altres). Per això se’n dóna la següent definició: tenir un cor solidari amb aquells que tenen necessitat. Òndia! He pensat. Això també va per tu…
La solidaritat és un valor força universal, fins i tot en aquests temps on gairebé res és d’acceptació generalitzada. El fet que, qui ha brandat la bandera de la misericòrdia sigui el Papa pot allunyar a tots aquells que fugen de l’encens com del dimoni. Però, de fet, vingui de qui vingui la iniciativa, cal reconèixer que, això de “tenir un cor solidari amb aquells que tenen necessitat”, fa de bon compartir. Per què deixar-ho reclòs a les sagristies? Ni que sigui per un sol cop a la vida, podríem mirar d’anar més enllà dels prejudicis i acceptar de bon grat una iniciativa que sembla prou interessant, a tots els nivells.
El fet de tenir misericòrdia, és a dir, ser solidari amb els que tenen més necessitat, és quelcom que podria demanar-se a qualsevol persona. No ho deixem només pels sants que ornen els altars. Per cert, tot sigui dit de passada, hi ha sants que no fan gens d’olor d’encens. Demanem a tothom que s’apunti al carro de la solidaritat. No perquè sigui una moda, no perquè sigui l’any de la misericòrdia, ni tan sols perquè TV3 acaba de fer La Marató. Fem-ho només perquè és allò que ens surt del cor, és una necessitat íntima que ens hi fa adherir de bon grat.
Esbrinem en quins àmbits podem practicar la misericòrdia, ja que no es tracta d’un sentiment, sinó d’una pràctica. Òbviament puc començar per aquells cercles més personals i ho puc anar eixamplant tant com vulgui. M’agradaria però, fer especial èmfasi en la possibilitat que aquesta misericòrdia arribi també a l’àmbit civil i econòmic. No només les persones, en les nostres relacions familiars i personals estem necessitades de misericòrdia. Ho està, i molt, la nostra societat, el nostre món. Les institucions civils, polítiques, econòmiques, haurien també de tenir “un cor solidari amb aquells que tenen necessitat”. Si fos així, el camí vers una societat més justa, més igualitària faria un pas endavant important.
De fet, tots plegats, ens podríem agafar aquest any com l’any de guaret (“barbecho” en castellà). Un any que sembla improductiu i, en canvi, és fonamental per poder continuar tenint collites abundoses. Possiblement cadascú de nosaltres, i també col·lectivament, necessitem un espai –l’any de guaret– per on deixar que penetri la misericòrdia. Aquella escletxa que ens ha estat arrabassada per l’afany de competitivitat mal entesa, de lucre exacerbat, d’explotació irracional dels recursos… Podríem aprofitar aquesta ocasió per tenir cura especial d’aquest any de guaret. Potser així les properes collites serien millors i sobretot, serien per a tothom.
Francesc Brunés (desembre 2015), @fbrunes
Sobre l´autor
Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.