money-glut-432688_960_720Diumenge passat al vespre, esclatava un  nou escàndol. Aquest cop l’han batejat amb el nom de “Papers de Panamà”. L’enginyeria fiscal és tan complexa i arriba tan lluny que és difícil albirar-ne l’horitzó. No pretenc embarrancar-me en aquestes aigües, d’altra banda, un xic tenebroses. Només aclarir, per si algú no ho té ja prou clar, que les societats offshore, de les que ara es parla tant, no són res més que empreses que estan registrades en un país on  no hi fan cap activitat econòmica. Normalment l’empresa es formalitza en algun paradís fiscal per aprofitar els avantatges que l’escassa o nul·la fiscalitat del país ofereix. La societat té doncs el seu domicili en un paradís fiscal i gaudeix bàsicament de protecció dels seus actius, confidencialitat i privacitat i forts avantatges fiscals. Aquest entramat permet que una empresa o persona generi beneficis reals en un lloc, però no beneficis fiscals, evitant així de pagar els impostos que serien del cas. Lleig, tot plegat. Sota una aparença de legalitat, s’hi amaga un comportament ètic gens clar.

Una pregunta es copsa a l’ambient: com poden passar aquestes coses? La resposta, sens dubte, podria tenir diferents registres. Permeteu-me prendre una mica de perspectiva i portar la qüestió a l’àmbit d’allò que està passant en el món que habitem. Un món globalitzat, diuen. Depèn, dic jo. L’antropòleg i crític cultural argentí Néstor García Canclini (La Plata, 1939), al seu llibre “Consumidores y ciudadanos” defineix la globalització com “un procés de fragmentació articulat del món, amb una recomposició posterior dels fragments”. Per què parla de fragmentació? Doncs perquè la globalització no és ni de bon tros un fenomen homogeni. Els mercats i l’economia, especialment la financera, sí que estan absolutament globalitzats. No hi ha fronteres que aturin l’anar i venir de grans fluxos monetaris que es transfereixen d’un costat a l’altre del món. En qüestió de pocs minuts, i gairebé sense cost, les criptomonedes o monedes criptogràfiques, com es ara el Bitcoin, creuen a la velocitat de la llum els continents, sense la intervenció d’una autoritat monetària de cap mena. Sense fronteres, sense comissions, sense identificacions; sovint, sense escrúpols.

Globalització econòmica que provoca, alhora, un procés de fragmentació ben orquestrat pels mercats. Recomposar-ne els fragments serà un exercici de supervivència. Fragmentació  generacional, fractura digital, desigualtats abismals, dèficits ecològics insostenibles, enfrontaments culturals, xoc de civilitzacions… Trossos, illes, fronteres. Mentre els mercats fan i desfan sense control, la fragmentació no cessa. Fronteres que delimiten aquells estats-nació nascuts el segle XVII, entestats encara ara a mantenir una sobirania nacional inoperant per resoldre els problemes dels seus ciutadans i, encara més, per fer front a les situacions derivades de la globalització econòmica. El cos jurídic encapsulat dins l’àmbit d’unes fronteres, resulta –com es fa ben palès en casos com aquest dels papers de Panamà– absolutament ineficaç i ineficient davant la voracitat global d’un sistema financer sense barreres.

Caldria tornar a muntar el trencaclosques. Compte, però! No podem unificar les peces, si volem que el disseny no quedi malmès. No n’hi poden mancar, de peces, ni grans ni petites, si no volem construir un món desfigurat, esguerrat, amorf. Cal recuperar la categoria de ciutadans, abandonant l’etiqueta de consumidors. Ciutadans d’un món globalitzat sí, i per això amb una autoritat política també global. Un lideratge planetari per iniciar, el més aviat possible, el procés de reconstrucció del propi teixit social que, pel seu caràcter multicultural, requereix d’una participació col·lectiva i plural. Un lideratge capaç de globalitzar la solidaritat, la igualtat, la pau i la fraternitat. Cada vegada que es produeix un fragment més, alimentem la màquina de l’especulació sense entranyes. Cada nova illa és un entrebanc per avançar vers un món on Panamà sigui, sobretot, un bonic país.

Francesc Brunés @fbrunes


També et pot interessar “L’escàndol dels paradisos fiscals“.

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra