VI Parlament Català de les Religions
(Girona, 17 d’octubre de 2015)
Matí una mica fred i humit a Girona. Dissabte de tardor. L’antic convent de Sant Domènec, actualment facultat de Lletres de la Universitat de Girona, comença a poblar-se de gent. Un formiguer de persones que a primer cop d’ull, es diria que tenen poc a veure entre elles. Poc a poc van emplenant el preciós claustre de finals del segle XIII, transició entre el romànic i el gòtic, que avui no acull frares dominics sinó els participants al VI Parlament Català de les Religions. Convocats per Vivarium Gerisena, tothom va desfilant cap a l’antiga església del convent, ara aula magna de la Universitat de Girona. Animades converses, persones que es retroben, joia de retrobar-se.
Enmig del guirigall, suaument els cants vèdics del grup Namaskar “imposen” el silenci. Un silenci cada cop més dens, més profund. Un silenci que ha de fer possible el diàleg. Una tela blanca que farà de fons a la paraula. La ponència marc va a càrrec del filòsof barceloní Jordi Pigem, que ben aviat cita André Malraux quan afirma que “el segle XXI, serà espiritual o no serà”. Les paraules de Pigem van dibuixant sobre el silenci acollidor, un quadre amb blancs i negres, matisos i contrastos. Posant en relació Raimon Panikkar i la recent encíclica “Laudato si” del Papa Francesc, fa un recorregut profund i esperonador, analitzant les conseqüències devastadores de la tecnocràcia sobre el planeta i sobre la societat. Una conclusió emergeix en força del seu discurs: “o evolució (de la consciència) o col·lapse”. Una crida a redescobrir la reverència per la vida, retrobar el component espiritual de la persona, connectar de nou amb allò que és sagrat, diví; per encetar una nova etapa de la humanitat.
A mesura que avança la jornada, l’experiència de fraternitat va amarant a tots els participants. Somriures, converses, intercanvi, comunió. Vivència que va més enllà de la diversitat de religions i de cultures que habiten durant unes hores entre els gruixuts murs de l’antic convent. L’hospitalitat de la comunitat Sikh que ofereix a tothom el seu àpat ritual en un improvisat Langar, dóna un cop de mà definitiu a una convivència cada vegada més fraterna. Amb les mans ben netes, els peus nus i el cap cobert compartim amb joia les menges ofertes amb gran amor pels germans sikhs.
Abans de l’àpat però, els participants s’han dividit en tres àmbits: Paideia (paraula), Oikonomia (acció) i Mysterion (silenci). A cadascun dels espais es reprodueix l’experiència d’amor compartit, tot aprofundint en els diferents aspectes. Dos ponents fan unes interessants reflexions al voltant de la temàtica i, amb l’ajut d’un moderador, s’inicia un diàleg amb tots els participants a cada àmbit. Respecte, escolta i acollida presideixen totes les intervencions. A la tarda es posarà en comú en el plenari, el recull del que cada àmbit ha treballat. Tothom ha pogut parlar, o més ben dit, tothom ha pogut enraonar. El professor Joan Manel del Pozo posa de relleu en un dels grups que allò que comunament anomenem “paraula” (logos), en el seu origen significava “paraula i raó”, d’on prové la paraula enraonar, en el sentit de parlar per donar raons, per raonar. Això confereix a la paraula una dimensió més profunda que avui en dia amb la immediatesa del consum i la tecnologia, sembla haver-se perdut en gran mesura. Tot plegat entronca novament amb el que, al meu parer, ha estat el nucli central de la jornada. Un parlament, un lloc per enraonar, per copsar junts els signes dels temps. Un espai per viure plegats aquest temps de símbols. Un pal de paller que ha configurat tota la resta: la necessitat de retrobar allò més profund que habita en el cor de tot home i de tota dona, aquell espai espiritual, sagrat, amarat d’amor per poder encarar junts la construcció d’una nova societat, més humana, més fraterna. Òbviament el compromís va més enllà de tota creença o increença.
Per acabar, només una anècdota que crec posa de manifest la realitat viscuda al llarg del dia. Un rabí que participava del Parlament va voler adreçar-se als participants prescindint del micròfon. Davant la sorpresa de tothom, va fer notar que era el dia del “sabbath”, durant el qual no és permès al jueus utilitzar cap tecnologia. Veient, però la dificultat que això suposava a qui tractava d’escoltar-lo, ha optat per fer servir el micròfon. L’amor va sempre més enllà dels rituals, de les formes, de les lleis. L’amor permet superar les barreres que semblen separar-nos i ens permet experimentar la més estreta unitat, respectant i estimant les diversitats de tota mena.
Francesc Brunés (18 d’octubre 2015), @fbrunes
Entrevista de presentació del Parlament a Jaume Angelats (El Punt Avui televisió)
Entrevista a Raimon Panikkar en el IV Parlament ( TV3)
Sobre l´autor
Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.